“Agrairíem que hi haguessin més facilitats per als extracomunitaris”

És membre d’un col·lectiu molt jove –fundat el 2012– que intenta facilitar l’ar­ribada i integració dels veneçolans i donar a conèixer la cultura pròpia a la resta de ciutadans. Actualment mig centenar de ciutadans del país sud-americà resideixen a Andorra, però a l’entitat també hi ha gent d’altres nacionalitats. Per això s’anomena Associació de Residents i Empatitzants de Veneçuela al Principat d’Andorra (Arevpa).

Quants veneçolans hi ha a Andorra?

El Govern ens dóna un nombre aproximat de registrats. En som uns 50.

Els coneixen a tots?

No ens coneixem tots. De fet, a les activitats que organitzem des de l’associació hi participen uns 30 veneçolans més els seus familiars.

Per què van decidir crear aquesta associació?

L’associació va néixer el 2012 a iniciativa de quatre persones que actualment encara hi són: Josep Planes, Elsy Benítez, Josep Moral i Giselle Brizuela. Ells van començar a ajuntar les persones, mirar quants veneçolans hi havia i van formar un grup relativament gran.

Quins eren llavors els objectius de l’associació i quins són ara?

Quan vam fer l’associació l’objectiu era tenir una representació veneçolana a Andorra. Un cop format el grup els objectius principals són donar a conèixer la nostra cultura, formar part de la integració del país, acollir les persones que estan arribant donant-los ajuda i informant-los de com són els tràmits de registre.

Com són els tràmits?

Doncs per a un extracomunitari com nosaltres són feixucs. És un procés que no és tan difícil com en altres països però sí complicat, ja que s’ha de complir amb documentació específica.

Creuen que s’haurien d’agilitzar?

Sí, i per això es formen les associacions culturals, per donar suport a aquestes sol·licituds. El Govern ho hauria de facilitar una mica més.

Com?

A través dels tràmits. S’haurien de facilitar una mica més. Caldria una mica més d’ajuda en el sentit de millora dels tràmits. La resta és correcte.

Ho tenen difícil?

Sí, perquè tenim problemes amb l’ambaixada. Un dels principals inconvenients que tenim és que depenem de l’ambaixada de París, no la de Barcelona. A més en el nostre país també hi ha dificultats per treure documentació, per problemes polítics. Això aquí no ho entenen. Després de complimentar tota la documentació de residència a Andorra t’has de registrar a l’ambaixada de París presencialment. Aquest és el nostre inconvenient.

I la integració, és fàcil?

Per part de l’andorrà, sí. Aquí no hi ha racisme. No és una integració ràpida però sí agradable.

Han aconseguit implicar tots els veneçolans del país?

No s’ha aconseguit completament, però cada cop que fem una crida tenim bona recepció. Cada any participem a la fira d’Andorra la Vella i també participem a les activitats de la capitalitat de la cultura iberoamericana. També formem part d’un cicle folklòric que organitza la Lliga Americana del Principat d’Andorra. S’haurien d’organitzar més activitats interculturals i fer-ho a totes les parròquies.

Sembla que com que són pocs hauria de ser més fàcil aixoplugar-los.

Doncs no. Potser és manca de motivació o potser s’ha de donar més informació, però encara no s’ha aconseguit. I és difícil. En associacions d’altres nacionalitats també costa.

Per què un veneçolà decideix venir a Andorra?

Per a nosaltres Andorra no és una destinació principal, com passa a l’Argentina. Allà no coneixem Andorra.

I com acaben aquí?

Principalment després d’haver passat per França o Espanya. Si coneixem una possibilitat de feina venim.

Quins són els atractius que fan que vinguin a treballar aquí?

Principalment el turisme, però les ocupacions dels veneçolans d’aquí són molt variades.

Parlava de problemes polítics al seu país d’origen. Els veneçolans que hi ha aquí han emigrat per aquest motiu?

No t’ho puc dir al 100% però sí que la majoria ha estat per aquest motiu. No podem dir que hem arribat a fugir com els refugiats, però la cosa s’està complicant molt.

Per què?

Perquè no ha millorat, ha empitjorat en qüestió de tres o quatre anys. Per a un estudiant, un recent graduat, és molt millor intentar anar a buscar sort a altres països. No hi ha feina, no hi ha bons ingressos, no hi ha qualitat de vida. Tot això suma.

Els veneçolans d’aquí estan en contra del govern del seu país?

La majoria sí. Estan en contra de la situació actual del país.

No n’hi ha que hi estiguin a favor?

En conec pocs.

Però n’hi ha, i aquests no han ‘fugit’.

Inexplicablement [riu].

Com segueixen l’actualitat del seu país?

Pel contacte amb els familiars i també per Internet.

I què senten en veure el que passa a Veneçuela des de la distància?

Impotència per no poder fer res.

La voluntat és tornar o quedar-se?

Els que ja estan establerts es queden. Tinc coneixement de moltes persones que han vingut a treballar amb la idea de tornar i no ho han fet. Per tots els esdeveniments se n’han hagut de desdir.

El govern va ser elegit democràticament.

Pel vot de càstig a molts anys d’un altre mandatari, però legalment sí, és un govern que va ser elegit.