La construcció deixa de perdre empleats després de caure 10 anys

El sector de la construcció s’ha estabilitzat després d’una dècada de descens. Les últimes xifres, de l’abril, apunten a 2.725 obrers, un 60% dels que hi havia en plena explosió del totxo, el 2006, en què n’eren 6.788. “Ens trobem en una estabilitat fràgil”, explica el president de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Josep Roca, tot reconeixent que “la crisi ens ha debilitat molt”. “Veníem d’una època d’oques grasses. Tothom ha reduït estructura, i malauradament hi ha hagut acomiadaments”, afegeix. No obstant això, creu que “la ferida està cicatritzada i ara el que toca és mirar endavant”.

La superfície total autoritzada per a la construcció d’edificis de nova planta se situa en uns límits, mai vistos des que existeixen registres. Segons les darreres xifres de l’Acoda, pertanyents al 2014, va ser de 19.892 metres quadrats, un 62% menys que l’any anterior. Va ser majoritàriament per a xalets, construccions unifamiliars, amb 9.125 metres quadrats i un increment del 77,2% respecte als metres quadrats autoritzats l’any anterior. Els habitatges van suposar 5.616 metres, mentre que els altres tipus d’edificis, entre els quals es troben magatzems, edificis agrícoles i locals comercials, van representar 5.151 metres quadrats.

L’obra pública

“En aquests moments la inversió pública és el nostre millor client”, diu Roca, tot avalant els “esforços” de l’administració “per mantenir una inversió mínima que permeti un creixement sostingut del país”. Entre els exemples que posa d’obres públiques “punteres” hi ha l’edifici The Cloud, i la nova seu de la Justícia, treballs que s’han de licitar abans d’acabar aquest any.

El col·lectiu, però, reivindica “una política més clara i decidida en l’àmbit de la rehabilitació i la construcció d’edificis públics amb criteris d’alta eficiència energètica”, explica el president de l’Acoda, que assegura que “tenim una alta dependència energètica dels combustibles fòssils i de l’exterior. Som extremadament vulnerables”.

Roca ho té clar: “Si volem avançar cap a Europa, hem d’anar avançant-nos al que se’ns demanarà”. Entre els exemples que posa hi ha la directiva europea del 2010, que especifica que tots els edificis públics hauran de ser edificis de consum d’energia quasi nul abans del 31 de desembre del 2018. “Tots els estats membres estan formulant polítiques i adoptant mesures per estimular la transformació dels edificis públics”, diu. Per aquesta raó, el president de l’Acoda insisteix que “la certificació Regenera (d’alta eficiència energètica) ha de ser el criteri de sostenibilitat i energètic que ha d’adoptar l’administració, a fi de donar coherència a les polítiques mediambientals que s’han anat engegant”.

Pla Renova

Una de les polítiques mediambientals vigents és el pla Renova, per promoure la rehabilitació dels edificis existents mitjançant un sistema d’ajuts públics. “Funciona i estem satisfets que existeixi, ja que permet un gran estalvi en rehabilitació”, diu Roca, que destaca “que és més pràctic i amb unes ajudes més interessants que les que ofereixen programes similars als països de l’entorn”.

No obstant això, insisteix en la necessitat de “donar-li una empenta”. A parer seu, “cal una bona campanya de màrqueting per vendre el pla” des de l’administració “tal com fan els països de l’entorn” i “més implicació” d’arquitectes i enginyers”. “Si ells no venen el pla difícilment el propietari prendrà la decisió d’accedir-hi”, afegeix.

CRIDA A REDUIR EL PERCENTATGE DE CESSIÓ EN SÒL URBÀ

L’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra reivindica als comuns una reducció del percentatge de cessió econòmica en sòl urbà consolidat, el que permetria contribuir en la reactivació del sector de la construcció. “Els percentatges actuals no ajuden gens a la presa de decisions dels privats per tirar endavant els projectes”, assenyala el president, Josep Roca.

Segons el col·lectiu, “és un bon moment per iniciar projectes d’obra nova”, ja que la crisi “permet que ara es pugui construir a uns preus molt atractius i amb molt bona qualitat”. En aquest sentit, remarca els esforços que s’estan fent, per part de les mateixes empreses de construcció i industrials, per “contractar el màxim d’aquí i, per tant, que l’economia andor­rana es pugui anar regenerant per ella mateixa”.