Els musulmans veuen “molt difícil” que es construeixi una mesquita al país

L’aspiració dels ciutadans que professen l’Islam de poder disposar d’un lloc de culte al seu país de residència és vista com a molt improbable pel col·lectiu de musulmans que viuen al territori. El Centre Cultural Islàmic, l’associació que representa els prop de 2.000 musulmans que estimen que hi ha al país, veu “molt difícil” que s’arribi a fer una mesquita al Principat. “La mesquita em sembla que serà impossible”, expressa amb claredat Mezian El Masaoudi, membre de la junta de l’entitat, el qual matisa que “no és que sigui impossible però molt difícil sí que ho és”.

Entre les principals dificultats que al·lega El Masaoudi hi ha la d’aconseguir on edificar –“el Govern no ens donarà un terreny”, afirma–, l’elevat pressupost que requeriria erigir una mesquita i, sobretot, el greuge comparatiu que suposaria respecte a la resta de confessions que conviuen al país. El Masaoudi assenyala que “si ens ho donen a nosaltres, tothom en voldrà”, ja que “hi ha moltes comunitats que viuen aquí a Andorra”, i menciona, per exemple, els hindús o els jueus. Malgrat que “no són tants”, subratlla, “tenen els seus drets”. “Jo veig normal que si ho donen a un l’altre digui ‘i a mi per què no?’. Si a aquella religió li donen 500 metres perquè són molts, a mi que me’n donin 200. Tothom reclama”.

Malgrat ser conscient dels problemes, el Cercle Cultural Islàmic ha demanat al Govern que es construeixi una mesquita al Principat. Quina ha estat la resposta? “Esperar. Hem demanat ajuda però no rebem resposta”. Segons El Masaoudi, “no han dit mai ni que sí ni que no” perquè “no poden dir que sí, ja que si diuen que sí l’haurien de fer i si diguessin que no quedarien malament”, argumenta.

Canvi de local

És per això que l’entitat ha decidit llogar un nou local per pregar atesos els problemes d’espai. Actualment els musulmans del país poden resar en dos llocs: un pis situat a la carretera d’Engolasters i un altre a la Baixada del Molí. Uns locals on només hi caben mig centenar de persones –al d’Escaldes no hi ha ni espai per a les dones–. “50 persones no són res, però un local més gran, de 500 metres per exemple, no ens el podem permetre perquè no el trobaríem a un preu accessible”, lamenta.

És per això que el Centre Cultural Islàmic ha decidit deixar el local de la carretera d’Engolasters i llogar-ne un de nou a la urbanització Ter­ra Vella de la capital. En aquest espai, sí que hi haurà lloc per a les dones –preguen en habitacles diferenciats–, com ja passa a la Baixada del Molí. Aquest nou lloc de culte obrirà durant l’agost després d’haver passat per una etapa de reformes. El Masaoudi destaca que els hauria agradat aconseguir un lloc més gran i més cèntric però l’associació –que es finança a través de les quotes del centenar de socis de què disposa– no ho podia assumir. No obstant això, el nou local sí que és més gran i més accessible que el d’Engolasters.

EL CEMENTIRI "UN PROBLEMA" QUE ES PODRIA RESOLDRE

El cementiri és una de les altres reivindicacions dels musulmans del país. Segons el Centre Cultural Islàmic, aquesta demanda sí que es podria veure satisfeta, ja que no requeriria del pressupost de construir una mesquita, sinó que només es necessitaria un terreny. El Masaoudi assegura que aquesta mancança sí que representa un “problema” per als ciutadans musulmans que ara han de repatriar els cossos dels seus familiars, una despesa que molts no poden assumir. Com la de la mesquita, la demanda del cementiri també l’han efectuada al Govern, però la resposta ha estat “que encara no”, segons el portaveu de l’entitat. El Masaoudi critica que ciutadans andorrans hagin de repatriar els seus éssers estimats al país natal. “A nosaltres ens agradaria quedar-nos aquí. Tenir una parcel·la on fer-hi un cementiri”, destaca, i recalca que cada confessió hauria de tenir el seu espai. “Hi ha moltes persones que no tenen el seu lloc, no som els únics. Aquest és un problema de tots”, sentencia. El Masaoudi insisteix que “repatriar és massa car” i deixa clar que “si tinguéssim una parcel·la seria més còmode i més barat”. Segons explica, molts ciutadans han de pagar una assegurança durant tota la vida per poder fer front als costos de la repatriació.