Pena de 23 anys de presó per agressions sexuals a la filla

L’Audiència Nacional espanyola considera provat que l’home va fer tocaments a la menor, la va obligar a masturbar-lo i a practicar-li una fel·lació, i va amenaçar-la amb agressions físiques si ho explicava, durant diverses ocasions els anys 2006 i 2008. Llavors la nena tenia 7 i 9 anys i passava caps de setmana i períodes vacacionals amb el progenitor, separat de la mare anys abans. La sentència, de data 30 de juny, admet que l’única prova de càrrec és el testimoni de la menor (que ara té 17 anys i està sota la tutela de la Comunitat de Madrid), però els magistrats conclouen, basant-se en les valoracions de pèrits i psicòlegs, que es tracta d’un relat coherent i veraç i que, a més, la noia pateix un fort trastorn d’estrès posttraumàtic conseqüència dels abusos del pare i també d’altres episodis de violència a la llar, com els maltractaments patits per part de la mare que finalment van provocar que acabés sota la tutela de l’administració madrilenya. La menor, a més, ha fet intents de llevar-se la vida. L’acusat ha negat els fets imputats.

Segons el relat de la menor, els abusos van començar quan tenia 7 anys i passava caps de setmana amb el seu pare. Llavors vivia a la Seu d’Urgell però amb la mare. L’home aprofitava que la seva parella treballava a les nits per colar-se a l’habitació de la filla i fer-li tocaments a la vagina, sempre sota l’amenaça que si explicava alguna cosa la pegaria. Un parell d’anys més tard els abusos es van reproduir. En tres ocasions, segons va explicar, el pare la va obligar a masturbar-lo i també a practicar-li una fel·lació. La menor també va narrar almenys altres tres episodis de penetracions vaginals però aquests la sentència no els considera acreditats perquè, a diferència dels altres, la noia no els havia explicat en anteriors declaracions ni tampoc en les entrevistes mantingudes amb psicòlegs o els pèrits forenses. L’exploració ginecològica que se li va fer a la menor tampoc els va poder revelar.

El processat va negar totes les acusacions i les va atribuir al fet que autoritzés que la menor fos ingressada en un centre després que l’administració actués pels maltractaments que patia per part de la mare. Va explicar que llavors –el 2012– es va desplaçar a Madrid però que la nena no va voler anar a viure amb ell. L’home, originari de Galícia, resideix al Principat des de l’any 2000 i regenta un restaurant. Va relatar que els primers anys no veia amb freqüència la menor perquè vivia a Madrid però que després es va normalitzar el règim de visites perquè es va desplaçar a viure amb la mare a la Seu d’Urgell. També va assegurar que la seva dona no havia treballat mai de nit, rebatent, així, les explicacions de la filla sobre les agressions sexuals. Un detall, que durant el judici celebrat a l’Audiència Nacional, també va corroborar la seva actual parella, asseverant que pare i filla no es quedaven sols. Però els magistrats no han donat crèdit ni al testimoni de l’home ni tampoc al de la seva parella. A la resolució judicial, s’hi apunta que el testimoni de la dona no aportava precisions suficients sobre els horaris que feia com per contradir el que havia exposat la menor.

Per contra, la sentència indica que el testimoni de la víctima compleix amb tots els requisits que dicta la jurisprudència per considerar-se veraç: no existia una relació conflictiva entre pare i filla que pogués fer pensar que la noia mentia per ressentiment, la menor ha mantingut la versió en el temps i en les diferents declaracions i manifestacions que ha hagut d’efectuar i les seves explicacions són versemblants.

La pena imposada respon al delicte continuat d’agressions sexuals pel qual s’imposen al processat nou anys de presó i a un delicte d’agressió sexual pel qual se li imposen catorze anys més. El càstig és el mateix que sol·licitava la fiscalia.

Com a penes accessòries, la sentència imposa a l’acusat la retirada de la pàtria potestat durant dotze anys, la prohibició d’acostar-se a la filla a una distància no inferior a 500 metres i la de comunicar-se amb ella de qualsevol manera. En concepte de responsabilitat civil, el processat ha d’indemnitzar la víctima amb 60.000 euros pels danys morals i les seqüeles psíquiques que pateix com a conseqüència de les agressions sexuals. La sentència és recurrible davant el Suprem.