Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Sistema financer

BPA va rebre avisos durant sis anys dels EUA i bancs per afers dubtosos

L’organisme supervisor del Tresor americà va contactar amb l’entitat el 2009. JP Morgan, Commerzbank i UBS van renunciar a fer-hi negocis
Un operari desmantellant un rètol de BPA.

BPA va rebre avisos dels EUA i de bancs per afers dubtosos

Un operari desmantellant un rètol de BPA.

Fernando Galindo
Actualitzada 14/07/2016 a les 19:47
La querella del Govern pel cas BPA s’ha presentat contra Joan Pau Miquel, Santiago Roselló, Cristina Lozano, Luis Pablo Laplana Moraes, Xavier Mayol, Mauricio Escribano, Luis César Jayme García Salcedo, Di Lin Lim, Sergi Fernández Genes, Amaya de Santiago Bullich, Xavier Campos Tomàs i Isabel Camino Sarmiento Fuertes.
En el text de la demanda s’explica que BPA “va ser advertida sobre les seves operatives bancàries dubtoses per part d’acreditades entitats bancàries privades i almenys per un supervisor nord-americà”. Les accions dubtoses per les quals hi ha 25 advertiments entre el 2007 i el 2013 es referien a tres temes fonamentalment: l’operativa amb Rafael Pallardó (testaferro del suposat capo xinès Gao Ping) en què es van tranferir a la Xina sense aparent cap control de l’origen dels diners uns 68 milions d’euros, els negocis amb cases de canvi d’Argentina, Mèxic i Uruguai, on “no hi havia cap control sobre les seves transaccions i eren un vehicle a bastament utilitzat per narcotraficants”, i les operacions al voltant del petroli veneçolà.
Per demostrar que BPA era plenament conscient d’aquestes advertències per operatives sospitoses, la querella de l’executiu inclou el detall dels 25 advertiments que es troben dins de les actes del comitè de prevenció de blanqueig de BPA entre el 2007 i el 2013. Els avisos van derivar que l’any 2013 tant UBS com el Commerzbank van comunicar al banc que no operarien més amb ell en dòlars i per tant van tancar les cor­responsalies. Ja abans, el 2010, JP Morgan va comunicar que no operaria més amb BPA pels negocis dubtosos amb les cases de canvi sud-americanes.

Dubtes de més bancs
Altres entitats importants també han realitzat consultes per negocis que no veuen clars. Comuniquen dubtes Deustche Bank, Société Générale, Credit Suisse, Citybank o Banco Popular. Les advertències sobre pràctiques dubtoses fan témer al banc andor­rà que perdrà els grans bancs com a corresponsals en el futur i ja el 2009 BPA reconeix, segons la querella, que “disposar de nous corresponsals no és tan evident, sobretot si s’assabenten que la causa de treballar amb ells és que els grans no ens volen”.
BPA també va rebre una trucada el 2009 del representant de l’organisme supervisor del Tresor dels Estats Units per demanar informació sobre Norman Danilo Puerta, l’excomisssari en cap antidroga de Veneçuela que posteriorment va ser detingut a Andor­ra per presumpte blanqueig provinent del narcotràfic. El 2010 hi ha un avís important. Quan JP Morgan anuncia que no acceptarà cap operativa amb les cases de canvi, al mateix temps adverteix que si detecta que BPA ho continua fent serà el mateix JP Morgan qui “ho declararà als reguladors americans, que, segons ells, ja estan investigant”. I el 2011 la pròpia BPA fa constar que la majoria de bancs dels Estats Units no permeten l’operativa que s’està fent amb cases de canvi. Deustche Bank també fa constar el 2012 que per les incidències amb els Estats Units és reticent a treballar amb l’entitat andorrana. El comitè de prevenció de blanqueig de BPA fa constar el 2013 el perill que s’està corrent amb les autoritats nord-americanes per una operativa amb una societat d’un client que utilitza BPA per tenir un compte pont. El client té vincles amb Cuba sense ni tan sols tenir saldo al banc.

Mala praxi coneguda
La querella recull que la “mala praxi de BPA era coneguda en els mitjans bancaris internacionals i que malgrat els advertiments i els tancaments d’operativa de cor­responsals” no hi ha constància “que els procediments es corregissin”. I aquesta actuació d’alt risc “acaba sent la causa motora i principal de la nota de la FinCEN del 10 de març (2015) que desencadena la crisi BPA”. El text remarca que “és voluntàriament i amb total manca de diligència que els directius de BPA han seguit amb les operatives perilloses, sense posar-ho en coneixement de les autoritats competents [com l’INAF]”. A la querella es conclou que els bancs estrangers que havien advertit BPA el més normal és que “ho haguessin comunicat a les seves respectives autoritats supervisores i/o governatives”. Aquesta comunicació a organismes supervisors forans seria clau en la nota de la FinCEN contra l’entitat andorrana i que provoca la mort de BPA.
El text de la querella estableix com a conclusió paral·lela que “amb el seu procedir BPA va posar en perill la plaça financera andorrana, la seva honorabilitat i la seva pròpia existència, així com, i això no és negligible, els interessos dels seus clients”.
Etiquetes
  • #18 Toni
    (14/07/16 15:37)

  • #17 Toni
    (14/07/16 15:32)

  • #16 Ando
    (14/07/16 15:28)

    Si no hi han les proves aleshores ja es veurà però de moment tot indica, i potser el sector també n'era en part conscient; que eren massa agressius comercialment. 

    Respondre
  • #15 imparcialitat si us plau
    (14/07/16 14:15)

    un periodista te que informar de les veritats sense entrar a jutjar aquesta informaciò , crec que aquesta es la seva finalitat.... ara be, depenent quines coses ni es gosa informar com l'exemple de la querrella criminal contra el sr.cinca la setmana pasada, solament dir que els periodistes tenen que ser imparcials i justament no s'esta medint a tothom amb el mateix regle!!!

    Respondre
  • #14 Marta
    (14/07/16 14:05)

    Seguim amb la campanya de desinformació per part de DA (són les mateixes sigles) i amb la voluntat de criminalitzar.  Aquesta querella per part de Govern no s'entén gaire sinó és per tornar a mediatitzar el cas BPA i aconseguir adeptes (que cada vegada són menys) per defensar la postura de Govern . Quina necessitat té govern de presentar una querella contra els mateixos directius de BPA que ja estàn imputats per la fiscalia? El Ministeri Fiscal representa els interessos de Govern amb lo qual qui pot tenir interès en duplicar els esforços :  ¿ L'advocat per continuar cobrant minuta? ¿Govern per poder fer campanya mediàtica per intentar justificar la seva gestió? O bé és que Govern no confia en el Ministeri Fiscal ja que és ell qui ha de representar els interessos de Govern . En tot cas, el que si està clar és que una vegada més el ciutadà és el perjudicat de tot això o qui us creieu que pagarà la factura ????

    Respondre
  • #13 menys insults i més proves
    (14/07/16 13:20)

    Tots els que us dediqueu a desprestigiar (quan no directament insultar) qui signa la informació... podeu aportar alguna prova en contrari? Perquè de proves que demostrin que hi havia blanqueig i que tota aquella colla ho sabien, n'hi ha unes quantes... Menys insults i més proves (si en teniu).

    Respondre
  • #12 Poy I el valent
    (14/07/16 13:19)

    Com fa mal que surtin a la llum tots els xanxullos. Insulteu q Ricard Poy  que així engrandiu més la.seva figura. Per a molts nosaltres ja és el superheroi defensor de la justícia i un dels pocs valents capaç d'enfrontar-se al mal sense por. Amb tres més com ell Andorra seria molt diferent. Haurien  tret a la llum totes les misèries. Ricard Poy el millor periodista d'andorra, sense cap dubte. Els envejosos a la cua a bordar. 

    Respondre
  • #11 Vergonya de dirigents
    (14/07/16 13:14)

    Algú sap realment quants d'aquests "suposats" advertiments han rebut la resta de bancs andorrans? I que es fa d'ells? I les operacions de blanqueig le les quals han estat objecte? I com és que encara estan vius i operants? Ah...perque no han estat "contaminats" de les operacions que es qüestionen a BPA? Voleu dir que sabeu en cert per  opinar degudament? I per condemnar???

    Respondre
  • #10 Quart poder
    (14/07/16 13:13)

    Podem pintar-com vulguem, però la realitat és una altra ben diferent, la premsa al servei del poder fàctic .... tot un clàssic. A Europa hi ha un munt de bancs amb els mateixos problemes ... cap d'ells a estat expoliat.Tot es un campaña de desinformació finançada per la competència,perque ja no hi ha rigor periodístic, des que la premsa s'alimenta de l'economia.

    Respondre
  • #9 I els auditors?
    (14/07/16 12:59)

    Si els organismes interns del propi banc eren conscients dels riscos que assumien, i tot i així els directius i propietaris van permetre la continuitat de l,operativa enlloc de tallar-la radicalment, que assumeixin les conseqüències i ens deixin tranquils. Andorra no es mereix pagar les barrabassades d,aquesta banda. I per cert, els KPMG i d,altres que hagin intervingut en el control, que han fet? Els han protegit enlloc de fer la seva feina? Si a les actes sortia aquesta informació, és molt difícil no assabentar-se. Varen informar a la UIFAND com era la seva obligació?

    Respondre
Veure’n més
18
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477