“És impossible que en condicions normals es pugui fer blanqueig”

Des de fa sis anys, Pere Joan Tomàs és el cònsol honorari de la Federació Russa a Andorra. En concret, hi ha 412 russos vivint al Principat, molts dels quals inverteixen al sector immobiliari. D’altra banda, uns 25.000 russos van visitar el Principat l’hivern passat, segons el cònsol.

El turisme rus a Andorra no acaba d’arrencar?

Aquest hivern l’arribada de turistes russos s'ha mantingut, però en fa dos, la temporada del 2014-2015, va baixar. Això té lloc perquè el canvi de 45 rubles per un euro va pujar fins a 100. Ara està prop de 74 rubles per un euro i, per tant, l’esforç financer que han de fer és superior. Hem de creuar els dits i esperar que tornin a tenir el poder adquisitiu d’abans perquè la destinació d’Andorra els agrada molt.

Amb vista a l’estiu s’esperen més turistes russos?

La gent que ve ho fa de rebot. Són persones que estan a la costa d’Espanya i vénen a Andorra d’excursió, on veuen el país, van a Caldea i de shopping.

Què els atrau del país?

Per un costat, el clima. També hi ha aquest après-ski com anar de shopping. Vaig conèixer Rússia, just després de la Perestroika, llavors hi havia molt poques coses. Ara hi ha de tot, però és molt car i la gent que ens visita ve aquí una setmana, s’ho passa bé i amb les quatre cosetes que compra li surt el viatge pràcticament gratuït. A part, és un país que els agrada perquè no hi ha criminalitat. Aquesta és una gran cosa, ja que a totes les ciutats n’hi ha i a Rússia també. A més, és un lloc sense pol·lució.

Que ha de fer Andorra per atraure el turista rus?

Em fa la impressió que ho està fent bastant bé. Ho fa a través de l’oficina de turisme i convenç els operadors turístics que programin el Principat com un destí durant tot l’any, però especialment a l’hivern.

Quin és el perfil de turista rus que ve aquí?

Acostumen a ser matrimonis de mitjana edat amb canalla. Formen part de la nova classe mitjana de Rússia. Després de la Perestroika hi va haver l’obertura econòmica. En aquell moment no hi havia classe mitjana, però a poc a poc a base que s’hi hagin instal·lat empreses estrangeres allà i les del país s’hagin desenvolupat, s’ha creat la classe mitjana. Aquestes persones són les que viatgen i en tenen moltes ganes perquè han passat 70 anys sense poder-ho fer i ara tenen unes ganes boges de sortir.

Quins països competeixen amb Andorra pel turisme rus?

La competència amb la neu és Bulgària, però aquest país no li ofereix ni el nivell de pistes, ni de societat, ni de confort que li dóna el Principat.

El conflicte amb Ucraïna afecta l’arribada de turistes?

Per mi no, són coses internes. Una cosa és que la comunitat internacional, molt influenciada pels Estats Units i la Comunitat Europea, li fan boicot a Rússia perquè s’ha annexionat Crimea, sense tenir en compte que Crimea sempre havia estat russa i va ser un obsequi que va fer (Mikhaïl) Gorbatxov a Ucraïna quan era la Unió Soviètica. Això passa internament dins de Rússia, però no té res a veure amb les relacions amb Andorra, que no forma part del boicot i és un país d’acollida, neutre, on totes les comunitats s’hi han de sentir bé i els russos també s’hi senten bé.

Rússia ha fet un boicot als productes agrícoles de la Unió Europea. Encara que el Principat no està dins de la UE, com els afecta als exportadors andor­rans?

Fa cosa d’un any hi va haver una empresa que va demanar que li confirmés si era possible exportar productes agrícoles des d’Andorra i la resposta va ser que sí, però sempre que els productes siguin d’Andorra. El Principat no està en el boicot. Així que qualsevol productor andorrà que vulgui exportar a Rússia és totalment lliure de fer-ho i està fora d’aquestes limitacions, que jo confio que per interès mutu acabaran desbloquejant.

Què pot exportar Andorra?

Pot exportar i ja està exportant know how. La gent de Grandvalira estan fent coses al Kazakhstan. Si Caldea volgués exportar el know how de la tècnica del termalisme, que allà en són molt aficionats, tindria una bona receptivitat. El president de la Federació Mundial de Termalisme és el metge rus Nikolai Storozhenko, que ja ha tingut relacions amb Andorra, quan Caldea era membre de la federació.

Quants residents russos hi ha a Andorra?

Per les estadístiques que tinc són 412. D’aquests, la meitat són residents passius i l’altra meitat s’han instal·lat, treballen i són pràcticament andorrans, alguns s’han casat i tenen fills.

Què els interessa als residents que vénen aquí?

A Andorra totes les comunitats estan ben acceptades. El fet que a Andorra no tinguem una política exterior agressiva i que siguem un país d’acollida, això els fa que se sentin molt a gust. A més, estan molt a prop de poder anar a Rússia tan sovint com vulguin, estan a dues hores de l’aeroport de França o Barcelona. A més, de seguida que estan legalitzats ja poden gaudir de tots els avantatges socials.

En què inverteixen els residents passius?

Normalment en un apartament.

Hi ha un perfil de resident rus?

El resident passiu té molta discreció. Compleix amb els requisits per tenir la residència passiva, que vol dir també resident fiscal. El Govern d’Andorra vol que es demostri que és solvent i també li demana l’origen dels diners. Han de demostrar l’origen de tota la documentació, que és més extensa que la que li demanen a un resident espanyol o francès per evitar que es pugui colar un indesitjable.

No és tan senzill que un rus blanquegi diners des d’aquí?

De cap manera, no ho poden fer. Els que ho fan no és perquè siguin russos, sinó perquè és una màfia i aquí tenen alguna persona que hi col·labora. Avui amb l’estricta llei d’Andorra en el tema d’inversió estrangera és impossible que en condicions normals es pugui fer blanqueig.