ciberdelinqüència

La policia demana ajuda a Interpol contra els 'hackers'

Se cerca suport policial internacional per tenir informació que ajudi a contrarestar els atacs i per demanar una hipotètica ordre de detenció mundial

La policia demana ajuda a Interpol contra els 'hackers'

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La policia ha enviat una ordre de suport a Interpol perquè ajudi al màxim a l’hora de facilitar informació que pugui servir per contrarestar els atacs que el grup hacker txetxè Kadyrovtsy està duent a terme contra diverses empreses andorranes. Segons van explicar fonts properes al cas, el fet que els ciberdelinqüents txetxens ja hagin actuat en diversos països europeus pot significar que Interpol tingui informació que pugui ajudar a aturar els atacs. Però hi ha una segona motivació. Diversos cossos policials europeus (amb molts més recursos que l’andorrà) han fet investigacions respecte a Kadyrovtsy i és possible que tinguin dades que ajudin a la identificació dels pirates informàtics. Aquesta informació podria resultar clau si en el futur s’intenta una petició de recerca internacional contra els responsables dels atacs dels últims dies.

El grup txetxè havia anunciat que ahir començaria un nou atac a una altra empresa andorrana, però fonts properes a la societat implicada van assegurar que finalment no va tenir lloc. La notícia és relativament esperançadora tenint en compte que avui es compleix el termini de l’amenaça a una de les grans empreses nacionals, que ha fet una gran inversió durant els darrers dies per preparar-se davant dels avisos de cibersabotatge. Fonts properes al món empresarial van indicar que l’onada de cops dels Kadyrovtsy ha tingut l’efecte de fer adonar a moltes companyies nacionals de la necessitat d’invertir en seguretat informàtica. Molts dels equips que s’estaven utilitzant fins ara eren obsolets perquè el risc que Andorra es trobés entre els objectius de grups organitzats de ciberterroristes era mínim.

Alerta pel Tour

Els atacs massius per denegació de servei (utilitzant centenars de milers d’ordinadors esclaus infectats per rebentar un servidor) de la setmana passada van derivar en una actuació de control per part d’Andorra Telecom. En principi, un cop rebutjats els atacs, el grup hacker s’està centrant en cops molt més selectius per convèncer les empreses que paguin el rescat. Govern, policia i Andorra Telecom estan, però, en màxima alerta per la coincidència dels atacs informàtics amb l’ar­ribada del Tour de França. Durant el cap de setmana Andorra estarà en el centre de les mirades i una bona connexió per Internet és clau perquè es doni una bona imatge de cara a l’exterior. Per aquest motiu, s’han estat desplegant el màxim de recursos per evitar que hi pugui haver problemes. S’està intentant evitar de totes les maneres possibles que pugui repetir-se una saturació de servei a conseqüència d’un nou atac que afecti a la connectivitat. L’Estat se centra a protegir la línia general i ara és cada empresa qui haurà d’aconseguir un escut que sigui prou fort per no patir problemes.

UN GRUP DE CIBERDELINQÜENTS AMB MOLTA ACTIVITAT ARREU DEL MÓN

El grup de pirates informàtics Kadyrovtsy ha generat molts maldecaps els darrers mesos. Tot i que no és una de les bandes més conegudes, últimament ha actuat contra diferents empreses i ha guanyat notorietat en aquest món. Ho fa a partir d’atacs de denegació de servei. És a dir, aconsegueix controlar milers d’ordinadors de particulars i els fa entrar simultàniament a una pàgina web, bloquejant-la.

Aquesta acció la pot repetir freqüentment i, per aturar-la, fa xantatge a les empreses atacades: o paguen la quantitat reclamada o seguirà atacant. En el cas de les companyies andorranes, 20 bitcoins per dia (uns 12.000 euros). És una xifra una mica superior als 15 bitcoins que demanava fa unes setmanes. A final d’abril va assetjar un banc del Regne Unit amb un llançament de dades de 90 gigabytes per segon –el trànsit habitual a Andorra és de 6 o 7–. Al maig va fer el mateix amb una empresa polonesa, un proveïdor de serveis holandès i empreses d’Alemanya.

Grups com aquest fins i tot poden actuar a la carta. “Per 300 dòlars pots fer un atac. Amb 1.000 potser pots col·lapsar Andorra”, explica Jordi Clua, de l’empresa MYP. Tot i això, creu que “no s’ha intentat col·lapsar un país sinó una empresa, i per efecte col·lateral s’ha col·lapsat el país”.

tracking