El pla de futur de Pal-Arinsal preveu l'entrada de capital privat

Vallnord Pal-Arinsal tindrà aquest any un pla estratègic que definirà el futur de l’estació per als propers 10 anys. “S’està pensant quines inversions es faran, com podem créixer en diferents serveis, quins ginys hi hauria d’haver o quin model s’ha de portar”, exposa el cònsol major de la Massana i president del consell d’administració d’EMAP, David Baró, respecte al contingut de les reunions que s’han celebrat. Un element clau per fer realitat el disseny que es planegi és com s’aconseguiran els fons. El pla també ho preveu. “Penso que una part de les inversions sí que serà amb el que l’estació es pot autofinançar i una part del que realment voldríem cap a on anés, i aquí caldrà finançament extern i capital privat”, assegura Baró, que prefereix no donar gaires detalls tot i precisar que “el camí és cap aquí però deixem que hi arribem”, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

El màxim responsable d’EMAP no concreta si s’anirà a buscar el finançament privat o confia que vingui algú interessat, i remarca que “l’important és que l’empresa sigui atractiva i això passa perquè tingui un projecte al darrere, que el tindrà amb aquest pla, i que sigui viable, que ho és, perquè tanquem amb beneficis”. Sub­ratlla Baró que l’última temporada és la tercera en positiu, “un bon signe que anem pel bon camí, tot i que hem d’anar millorant i si una cosa és atractiva té futur, i llavors és quan pots esperar que hi hagi participació i implicació de tercers”. El cònsol destaca que Vallnord Pal-Arinsal és ara més atractiu que fa un any i que fa cinc i apunta que “entenem que ho serà més i el pla donarà una perspectiva a 10 anys del que s’hi pot fer, i serà un bon moment per plantejar-ho i a veure si podem trobar aquesta complicitat”.

COM CALDEA O SOLDEU

Baró es decanta perquè la inversió privada sigui nacional i s’emmiralla en projectes “que funcionen com Caldea, que és una economia mixta, del país, i tenim Soldeu, que és un molt bon exemple, el comú té el 51% i un banc la resta, i són models que a mi m’agraden força”. Reitera el mandatari que per al camp de neu li agradaria aquest model “i ens sentiríem més còmodes i tampoc cal anar a fora”, perquè emfasitza que es tracta de fer una aposta de país amb un motor econòmic, Vallnord Pal-Arinsal, que aporta “pràcticament 95 milions l’any, que és un gran motor indiscutible i una aposta de país”.

Puntualitza, però, que queda camí per recórrer “i ens pertoca generar confiança”, i continuar amb beneficis i crear un projecte de consens, que no només sigui viable, com ara, “sinó que tingui futur, i aquí serà més fàcil convèncer”. I precisa que ara mateix “no hi ha cap reunió ni proposta sobre la taula amb ningú”.

Baró remarca que EMAP està complint els compromisos de retorn de deute perquè la societat no tenia un problema econòmic, sinó legal, “perquè pagava els préstecs i el comú també i s’anava rebaixant l’endeutament, però ens calia comprar temps perquè sabíem que en 4 anys podíem rebaixar el deute 10 milions però no 19 en dos anys”, i per això calia l’operació on els bancs van posar 19 milions en participacions preferents que es van recomprant. Destaca que així a l’estació van “menys ofegats i amb perspectives de futur”. Un futur que confia que sigui estable ara que el consell d’administració serà cada vegada més tècnic i menys polític, i que mantingui el pla estratègic tot i que pugui canviar el comú.

BARÓ DEFENSA QUE EL GOVERN AJUDI SANT JULIÀ "PERQUÈ TOTS SOM PAÍS"

Les estretors econòmiques que passa Sant Julià a conseqüència del forat que representa Naturlandia i situen el comú per sobre del límit legal d’endeutament fan reviure el problema que passava a la Massana pels números d’EMAP. Baró anima la corporació laurediana a tancar els números, analitzar-los, explicar-los i que es busqui una solució en la que considera també com per a ells que hauria d’estar l’Estat. “No sé si la solució serà la mateixa perquè no sé si el problema és el mateix però el suport de Govern i l’ajuda hi ha de ser perquè al final tots som país i a veure de quina manera es pot fer”, emfasitza el mandatari. Recorda que en el cas massanenc l’executiu “no va posar ni un euro, va ser una ajuda per tancar la negociació amb els bancs, fer els papers, i agraïm el suport perquè no era fàcil convèncer, els bancs deien que el seu negoci era fer de banquers i no ser accionistes d’una estació”. I apunta el cònsol que es va tancar l’operació perquè Pal-Arinsal “és viable, un motor important per al país, i no es podia deixar caure”.