El Govern tomba el recurs de Prados per tornar a la policia

El Tribunal Superior va ratificar el gener d’aquest any la pena de dos anys de presó condicional i quatre d’inhabilitació com a policia a Jordi Prados per haver facilitat informació del cos considerada sensible derivant en revelació de secrets. Tant la Batllia com el Superior van considerar provat que havia accedit a les fitxes policials de 22 persones i havia facilitat la informació a gent del seu entorn. Entre les persones que van utilitzar aquesta informació a posteriori hi havia un amic condemnat per violència de gènere i li va donar informació policial sobre la seva exparella. La sentència també condemnava Prados a abonar 2.000 euros a un altre agent de policia que mantenia un relació amb l’exdona de l’amic.

Els responsables del cos van interpretar la sentència judicial en la línia que Jordi Prados, un cop que ha quedat inhabilitat durant quatre anys per ser policia, quedava automàticament fora del cos. I durant aquests quatre anys tampoc es pot presentar a cap concurs per incorporar-se a la policia. Com que es considera que l’agent havia quedat automàticament expulsat de la policia la direcció va arxivar l’expedient que se li havia obert per revelació de secrets, amb la filtració de les fitxes policials.

Situació contradictòria

Jordi Prados va recórrer contra la decisió de la direcció del cos d’arxivar aquest expedient. A efectes pràctics, Prados estava reclamant que no se’l pot expulsar del cos per la sentència i que com a policia se li ha de mantenir l’expedient. Encara que sembli una contradicció que l’exagent recorri per demanar que no se li tanqui un expedient sancionador aquest és l’únic camí perquè el cos el continuï reconeixent com a agent. Govern, però, ha mantingut el mateix posicionament que la direcció de policia i el ministeri d’Interior i ha resolt que l’expedient s’havia d’arxivar a causa que a tots els efectes se’l considera fora del cos. L’executiu manifesta que la inhabilitació no es pot entendre com una excedència sinó com una expulsió. Com que ha quedat expulsat ha perdut la condició d’agent que va adquirir quan va entrar al cos.

El rebuig del recurs en l’àmbit administratiu significa que Prados té ara com a única via de reclamació la Batllia. Fonts properes a l’executiu van manifestar que el més probable és que l’exagent entri en la via judicial i l’esgoti fins al final. Les mateixes fonts van informar que entendre la inhabilitació durant quatre anys com una expulsió ha estat una forma més curta de resoldre aquest afer. En aquesta línia es donava per fet que l’expedient que va obrir la direcció a Prados acabava molt probablement en una falta molt greu que hauria suposat l’expulsió del cos. El fet d’haver trencat el secret facilitant la informació de les fitxes policials hauria estat considerat un fet que suposa l’expulsió directa.

EN EL PUNT DE MIRA PER BLANQUEIG

La major part dels integrants del cos de policia se sentien força incòmodes amb la possibilitat que Jordi Prados tornés a exercir en el cos, segons diverses fonts properes a la policia. L’exagent va saltar a la palestra quan va començar a ser jutjat per la seva presumpta vinculació a una xarxa de blanqueig de diners del narcotràfic. Les punxades telefòniques l’implicaven directament, però Prados i la resta d’acusats se’n van lliurar perquè en l’anotació de les gravacions es va produir un defecte de forma. En el cos es coneix que va quedar lliure per un error formal i per tant preferien que no es reincorporés al servei.