Mobilitat europea per a estudiants sèniors

Deu de les 21 universitats de l'àmbit de parla catalana que formen part de la Xarxa Vives van participar entre dijous i ahir en la primera trobada d’aules sèniors, celebrada a Andorra. Durant l’acte de cloenda, el director de l’Escola d’Informàtica i Gestió i professor de l’Aula Magna de la Universitat d’Andorra (UdA), Florenci Pla, va explicar que la trobada havia servit per “veure què podem fer en un futur de forma unificada”. En aquest sentit, Pla va indicar que una de les prioritats serà “intentar anar cap a les mobilitats europees, sempre que es compti amb el fons europeu”.

Més enllà d’aquesta proposta, Pla va exposar que la trobada havia demostrat que “es poden fer coses de forma conjunta”, i que un fet que ho evidencia és l’acord assolit durant la trobada en què les deu universitats presents es van comprometre a crear un grup de treball dins la Xarxa Vives, el qual es mantindrà obert perquè també s’hi puguin sumar les onze universitats restants. “El grup de treball ha de marcar els eixos a seguir per poder estandarditzar i regular el tipus d’Aula Magna que volem en un futur”, va admetre.

D’altra banda, Pla va afegir que un altre dels objectius de la trobada havia estat posar en comú els diferents models d’aules sèniors que es duen a terme en les diferents universitats adscrites a la Xarxa Vives. Així, tot i recalcar que els models poden ser força diferents i que “s’han de respectar les singularitats”, també va manifestar que el futur implica crear un marc unificat en què molt probablement s’acabarien diferenciant dues tipologies d’aula, “una amb gent molt gran i una altra amb gent gran”. En aquest sentit, va recordar que aquest tipus d’aules estan obertes a persones que poden oscil·lar des dels seixanta anys i fins als noranta i per aquest motiu va assegurar que “és molt important que el professor sigui conscient de qui té al davant per tal de tractar els continguts amb el nivell de formalisme adequat”. Actualment, l’Aula Magna de la Universitat d’Andorra treballa amb una quarantena d’alumnes per any, una xifra que després d’un augment progressiu, s’ha estabilitzat i segons Pla “és un bon índex tenint en compte les característiques de la nostra universitat”.