Deu menors assetjats per l'orientació sexual

Aproximadament una desena de menors van patir casos d’assetjament escolar, conegut popularment com a bullying, per motius d’orientació sexual durant l’any passat al país. La dada la va donar el president de Som Com Som, Carles Perea, entitat que vetlla pels drets de la comunitat LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) a Andorra, en l’acte del minut de silenci de rebuig per l’atemptat d’Orlando de fa prop d’una setmana.

Perea va assenyalar que quan es detecta un cas d’aquestes característiques en una escola, “anem directament a la policia, al departament de delictes contra les persones, i paral·lelament parlem amb l’àrea de polítiques d’igualtat o directament amb la Batllia”. Precisament un d’aquests actes de violència “està a punt” d’arribar a judici. “En breu començarà el judici amb els testimonis”, va detallar el president de l’entitat, tot i que aquesta no és la tònica habitual, ja que en la majoria de supòsits s’arriba a un acord entre les parts.

Sobre la manera que es produeixen les agressions, Perea va explicar que “a vegades hi ha més d’un agressor en el mateix cas” i que, per tant, “el patró que ens estem trobant és d’un delicte d’odi cap a un altre”, on “el denominador comú és l’homofòbia”.

Aquestes agressions, segons explica Perea, poden derivar en diferents patologies, com “estrès posttraumàtic, depressions o trastorns de conducta”. En la seva opinió, la millor manera de tractar-les és “en l’àmbit terapèutic” amb psicòlegs per tal “que no arribin a salut mental com passa ara”.

La feina dels psicòlegs, doncs, esdevé clau, i el president lamenta que no tinguin més formació en aquests casos. Per posar fil a l’agulla, des de Som Com Som i en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs, ahir i avui es realitzen al Centre de Formació Professional d’Aixovall, un curset en psicologia gai afirmativa, en el qual hi assisteixen 14 professionals. Un altre dels objectius de l’entitat és que, en el futur, el tractament que rebin als afectats per bullying per homofòbia els entri per la CASS.

Des del col·lectiu també es reclama diligència en la redacció de la llei d’igualtat, que “està aturada”, segons va denunciar la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés. Des de la seva entitat demanaran “l’avortament pels tres supòsits”. “Ens violen i no podem avortar, ens ve un nen amb malformacions i no podem avortar”, va lamentar. El tercer motiu fa referència a aturar l’embaràs en cas de risc per a la salut de la mare.

EL MINUT DE SILENCI PER L'ATEMPTAT D'ORLANDO REUNEIX UNES 50 PERSONES

Representants del col·lectiu LGTBI van liderar el minut de silenci que es va realitzar ahir a les deu del matí a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella com a mostra de rebuig per l’atemptat d’Orlando de fa quasi una setmana. Els van acompanyar representants polítics, de la justícia i sindicals en una trobada que va aglutinar prop de 50 persones. Entre ells hi havia el ministre de l’Interior, Xavier Espot, el d’Educació, Èric Jover, la subsíndica Mònica Bonell, el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall o el secretari general de la Unió Sindical d’Andor­ra, Gabriel Ubach.

L’acte va començar amb la lectura de dos manifestos. Primer de la vicepresidenta de Som Com Som, Gisela Llobet, que va mostrar “el més absolut rebuig dels LGTBI” als assassinats, en un “acte d’odi que ens interpel·la”. Llobet va recordar que “en 75 països les relacions homosexuals són un delicte, i en set suposen la pena de mort”, i va lamentar que són un col·lectiu “amenaçat fins i tot en societats considerades avançades”, en referència a l’atac a la discoteca d’Orlando.

Amb tot, va assegurar que “seguirem sortint al carrer tot i estar amenaçats pel terrorisme”, i va reivindicar que “estimem com ens doni la gana però no permetem que ningú ens prengui l’amor mai més”. També va rebutjar la discriminació dels discapacitats.

En una línia similar es va manifestar la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, que va apuntar que “la lluita feminista i la LGTBI són germanes”, ja que “lluitem contra la discriminació”. “El discurs de l’odi vol denigrar-nos i intimidar-nos”, va asseverar, i va finalitzar que “escoltant el silenci podrem descobrir el crit de les veritats”.