“Liberals seria més útil defensant especificitats a la taula de la UE”

El ministre confia trobar amb la UE un tractament especial per a les particularitats en la negociació de l’acord d’associació que preveu que arribi fins al 2017, segons detalla en declaracions a COPE Andor­ra-AD Ràdio.

S’ha concretat algun punt amb la UE respecte a les particularitats que planteja Andorra?

Sempre hem posat sobre la taula les dues cares de la moneda. La que ens permet anar a buscar oportunitats per als joves, per trobar sortides de feina, perquè les empreses andorranes siguin capaces d’elaborar productes i serveis que trobin en el mercat europeu més sortides, però també sempre vam matisar-la en el sentit d’anar amb compte que aquesta transició de model econòmic, que al final és del que estem parlant, respecti algunes particularitats, especificitats. Això s’ha anat expressant de manera escrita i oral i crec que han quedat suficientment clares.

Quina ha estat la resposta de la UE davant aquest document?

La UE sempre agraeix que li expliquin les coses i no ens enga­nyem, Andorra en aquest procés té tot l’interès de fer les seves exposicions però sobretot argumentar-les. La UE bàsicament escolta, està disposada a escoltar i a cercar solucions, i el que hem percebut a les trobades a Brussel·les és disposició d’escoltar i d’intentar trobar solucions per arribar a aquest equilibri entre la participació al mercat interior i el respecte a algunes particularitats com ha passat amb d’altres països petits, no som els primers a anar a negociar un acord d’associació.

Per tant, es pot entendre que es mantindrà el marc que fixa l’acord duaner?

La UE sempre ha dit que la seva voluntat era incorporar tota la substància dels acords existents, l’acord duaner n’és un, el de cooperació del 2004, un altre, a l’acord d’associació. Aquesta posició inicial la van manifestar el maig passat i jo la vaig exposar a la comissió i des de l’inici a la UE ningú parla d’eliminació de l’acord duaner. Per part nostra, la voluntat era mantenir-lo tal com estava, posició que s’ha anat referendant i que s’ha expressat en el document, i ara tocarà començar les negociacions i sobre aquestes dues posicions intentar trobar les solucions que siguin profitoses per a Andorra.

Per voler mantenir el que fixa l’acord duaner i obtenir avantatges en d’altres camps s’haurà de cedir en algun aspecte?

És una negociació i cadascú expressa les seves posicions inicials i les dues són perfectament legítimes i entenedores. L’acord d’associació el que ha de propiciar són oportunitats i després les hem d’equilibrar amb aquestes particularitats que requeriran d’un tractament molt especial. Aquest equilibri és el que hem de trobar però només es defensa des de la taula de negociació, no pots defensar les teves oportunitats i particularitats des de les cròniques del diari o des de la tribuna del Consell.

Per això demanen que tothom sigui al pacte d’Estat?

Nosaltres diem que a la taula de negociació és bo que Andorra hi sigui el més forta possible, i amb una posició que s’hagi enriquit amb la reflexió de tots els estrats polítics i socials. Per això jo agraeixo, i el Govern agraeix, que el PS i SPD, amb els quals tenim diferències, estiguin participant i assumint un risc, perquè és veritat que l’assumeixen, però la política és això. És molt còmode quedar-se des de la barrera mirant i és aquesta l’actitud que desitjaríem que el conjunt de les forces polítiques i el partit liberal entenguessin que seria més útil probablement defensar les oportunitats i les particularitats des de la taula de negociació, ajudant a crear aquesta posició davant de Brussel·les, que no pas mantenint-se al marge.

A què atribueix tantes reticències de Liberals, que insisteixen molt que no s’ha explicat què suposa per a Andorra l’acord?

He anat 18 vegades a la comissió d’Exteriors i constato que dels quatre partits amb representació política tres ho deuen haver entès perquè estan participant en la reflexió. Aquí hi ha molt de tàctica política i al final el partit liberal es vol situar com l’alternativa però en un tema d’Estat com aquest probablement seria aconsellable que deixessin la tàctica política de banda. Jugar que les negociacions surtin malament per sortir-ne beneficiats com a partit em sembla una aposta perdedora, seria molt millor que apostessin que Andorra guanyi en la negociació.

Els altres partits eren més favorables a l’acostament.

Discrepo una mica. Hi ha dues contradiccions en la posició de liberals. La primera és aquesta, si vols contribuir i defensar coses les defenses des de la taula, i la segona és la seva pròpia història, qui llança i impulsa aquest moviment va ser el Govern d’Albert Pintat, és l’objectiu que es fixa i nosaltres l’hem mantingut. Llavors hi ha una mica aquesta contradicció si fa 8 anys aquest era el teu objectiu com és que ara no vols asseure’t a taula, i no estar a taula per fer què?

Entenc que Liberals s’ha radicalitzat en aquest sentit?

Crec que obeeix a aquest plantejament tàctic que em diferencio i si les negociacions surten malament sortiré a dir que jo no hi estava d’acord i em costa molt llegint els memoràndums d’aquella època, perquè hi ha hagut un grau de coherència i continuïtat molt important del Govern d’Albert Pintat, de Jaume Bartumeu i de Toni Martí.

S’ha de signar l’acord o si no es respecta l’essència de l’acord duaner s’ha de dir que no?

El debat que se suscita ara és si hem d’aixecar-nos de la taula, quin senyal es dóna a Europa? Algú creu que defensaràs millor les particularitats aixecant-te de la taula? Això em sembla una mica inversemblant. Has d’anar a treballar pel teu futur i una altra cosa és que a la negociació arribem a tenir un bon resultat d’equilibri, ja ho veurem i en aquell moment hem de determinar si impulsem un moviment social de demanar el vot favorable si hi ha un referèndum, o suports a aquest acord d’associació o no, i n’haurem d’assumir les responsabilitats polítiques, és obvi. No pots estar fent política salvant la teva pell i ara ens toca conduir aquesta negociació.

En les converses que manté quina repercussió rep que ha tingut l’‘afer BPA’?

L’afer BPA ha estat una prova d’alta intensitat. Al final de tot el trajecte del darrer any crec que de la superació d’aquesta situació n’hem de fer un actiu, perquè la conclusió al final és que hi ha hagut una confiança cap a les institucions. Però per assolir tot això un dels mecanismes que vam haver d’activar és adaptar una directiva europea i si haguéssim fet una llei que ningú hauria entès no ens haguéssim sortit, i és un exemple més que en un món global necessites fer servir regulacions que la gent entengui ràpid.

Perdura la imatge d’Andorra com a paradís fiscal?

Sí que perdura, has d’anar explicant que no ho ets, que Andorra ha fet passos importants i hi has d’anar insistint. El que ens toca és el programa de reformes intens i intentar explicar-lo al màxim per guanyar-nos confiança i credibilitat. I has d’assumir compromisos i els has de complir, dins i fora.