ERC calcula en una vintena els pisos de prostitució a la Seu

A la Seu d’Urgell, oficialment, no hi ha prostíbuls, però han proliferat els pisos on s’exerceix la prostitució. Tot i que no hi ha dades oficials, n’hi podria haver una vintena, segons estima el regidor d’ERC Francesc Viaplana. Aquesta, argumenta, és una estimació que han extret dels anuncis que apareixen en diaris tant de Catalunya com d’Andorra.

El fet que hi hagi aquests pisos prostíbul comporta diversos problemes, assegura Viaplana. El primer, destaca, és que no se sap en quina situació exerceixen les dones aquests serveis sexuals i si ho fan per la seva pròpia voluntat. “El problema que s’exerceixi aquesta activitat en pisos és que es desconeix en quina situació ho fa cadascuna de les persones”, va manifestar el regidor, que hi va afegir: “No tenim res contra la prostitució si es fa lliure i fora de màfies, que ara no ho sabem perquè no està regulada.”

Per això, dimarts passat ERC va presentar una moció per crear un marc legal al municipi per regular aquesta activitat. Això té com a objectiu, d’una banda, “perseguir l’eliminació de xarxes de prostitució forçada i de tràfic de persones i, de l’altra, garantir el dret de les dones que lliurement exerceixen la prostitució”, segons detalla el text de la moció, que es va aprovar amb el suport de l’equip de govern de CiU.

Un altre dels inconvenients és que el fet que es faci en pisos ha portat conflictivitat amb el veïnatge, ja que ocasiona “sovint problemes de convivència veïnal, incivisme, inseguretat, desperfectes, baralles”, destaca la moció.

Viaplana explica que no existeix cap regulació d’aquesta activitat en l’àmbit estatal, per la qual cosa són els municipis els que fan les seves pròpies normes. Ara per ara, però, l’ajuntament de la Seu d’Urgell “no té cap eina i ara el que farem és regular-la”, destaca el regidor.

Tot i així, ara mateix es desconeix quina forma tindrà, si serà una ordenança, una modificació de pla d’usos o un pla especial. Ara s’han establert les bases per regular aquesta activitat, però el següent pas és assessorar-se amb els tècnics, entitats socials i veure exemples d’altres llocs com per exemple Puigcerdà, la Jonquera o les Garrigues. Després d’això, es decidirà quin és el millor marc legal per a la Seu d’Urgell, explica Viaplana.