Petits genis en acció

ns robots recorren en un taulell un circuit en el qual distingeixen els colors vermells que representen la deixalleria i els substitueixen per uns de blaus. A banda de la sofisticada elaboració del muntatge, sorprèn l’edat dels creadors, uns petits genis d’entre set i quinze anys.

Ahir van participar a la final del segon torneig de robòtica World Robotic Olympiad. En total van competir vuit equips, cadascun format per dues persones, dels quals van sortir dos guanyadors de dues categories diferents: l’Elementary, entre set i dotze anys; i la Junior High, de nois entre tretze i quinze anys. En la categoria dels més joves van vèncer Ares Rovira i Nil Tomàs, de l’equip Recrobot, mentre que en la dels grans es van imposar Kenan Raad i Albert Galindo, dels Mechanic Bulls. Ara els triomfadors de cadascuna de les categories d’Andorra participaran el 10 de setembre en un concurs a Logronyo, la Rioja, on competiran contra joves espanyols. Els que s’imposin allà aniran del 25 al 27 de novembre a un torneig internacional a l’Índia.

La programació, el més complicat

“El més difícil de tot ha estat fer la programació”, diu emocionada l’Ares, de nou anys i única noia participant. L’Ares i en Nil era el segon any consecutiu que participaven en el concurs, però el passat no van aconseguir vèncer. El seu treball i insistència, però, els portarà ara a viatjar ara Logronyo, expliquen contents. Des de l’octubre, que és quan va sortir la convocatòria, han estat treballant en el projecte. En els primers mesos hi dedicaven una hora a la setmana, però els darrers dies pràcticament era cada tarda.

“Això és fruit del treball de molts mesos, ara tenen l’oportunitat d’anar a la final d’Espanya”, va ressaltar Josep Vilana, director de relació amb el client d’Andorra Telecom, impulsor del certament.

Vilana va indicar que, tot i que la base era la mateixa, cada categoria tenia les seves especificitats. “Havien de fer un circuit i col·locar les peces que representaven escombraries, brossa. El circuit dels petits era moure les peces de lloc i el dels grans era trobar la peça i moure-la”, va detallar Vilana.

També els guanyadors de l’altra categoria, el Kenan i l’Albert, reconeixen que el més complicat ha estat la programació. Però la realitat és que tota la construcció és una prova d’enginy. Els nois han començat des de zero les seves creacions. Així que han hagut d’idear els robots, cons­truir-los i després fer tota la programació per posar-los en marxa i que distingissin entre colors.

“Construir és construir i després ja està fet, però la programació sempre és més complicada”, destaca el Kenan. Per preparar el robot l’Albert indica que han estat “dos mesos unes quatre tardes” a la setmana.

Ara, aquesta mateixa creació és la que portaran al concurs de Logronyo. “Aquí hem pogut veure el que no acaba de funcionar i la podem millorar”, va destacar el Nil.

En el concurs d’ahir hi havia dos circuits on dos grups concursaven al mateix temps, excepte el darrer que va sortir sol a l’escenari. Els nois estaven nerviosos, però els seus pares encara més, que de seguida que acabaven la prova anaven a felicitar els seus fills.