L'Estat té fins a cinc fronts oberts amb demandes vinculades a BPA

Els diversos organismes relacionats amb la intervenció de Banca Privada tenen cinc grans fronts oberts judicialment. Les cinc grans àrees de demandes les encapçalen els accionistes majoritaris, els germans Cierco, que reclamen 365 milions d’euros com a compensació per la que entenen que va ser una expropiació sense remunerar del banc. Els Cierco, a més, tenen diferents temes judicials contra decisions de l’AREB en tot el procés que va desencadenar en la subhasta de Vall Banc. Després que Govern rebutgés la demanda administrativa i el recurs, el cas ja ha arribat a la Batllia. A banda, la família també es troba immersa en la reclamació jurídica als Estats Units, on la seva demanda no ha estat acceptada a tràmit en entendre el jutge que un cop la FinCEN va retirar els efectes de la nota del març del 2015 ja no hi ha lloc per a pledejar als EUA.

Un segon gran grup de demandes, potser el més nombrós, recull totes les reclamacions de clients, accionistes (també els Cierco) i algun exdirectiu contra la intervenció del banc i pels danys i perjudicis que els hauria provocat el bloqueig de comptes durant més d’un any. En aquest cas, els diferents organismes de l’Estat (Govern, INAF, AREB i UIF­and) han rebutjat la reclamació de la demanda administrativa. Els reclamants poden ara recór­rer i si se’ls torna a tombar la petició tenen l’opció d’iniciar la via judicial.

Una tercera gran reclamació és la dels posseïdors d’accions preferents. Hi havia 64 milions d’aquests títols subordinats. Com al cap i a la fi es tracta d’accions de BPA i el banc va passar a tenir valor patrimonial zero, els posseïdors han perdut els diners. En aquest cas hi ha una demanda interposada on el Grup d’Afectats per BPA ha agrupat els clients que tenen 45 milions d’euros dels 64 totals.

Retroacció de transferències

La quarta via judicial es troba en tots aquells clients que van fer transferències de diners des de la intervenció de BPA el 10 de març i el decret de sis dies després que establia el corralito: limitació per treure diners del banc. Els clients que van treure diners per finestreta no van tenir cap problema, però els que van preferir fer una transferència a una altra entitat es van trobar que finalment no es van fer efectives i els diners van ser retornats a BPA. A efectes pràctics, el capital enviat va tornar dins del corralito.

El cinquè gran tema ha arribat amb el traspàs de clients de BPA a Vall Banc. N’hi ha uns dos mil que han quedat fora per falta de documentació que validi algunes operacions dubtoses o per la sospita que tenien una dinàmica de blanqueig de diners. Alguns d’aquests clients han portat a la justícia la decisió de deixar-los a BPA. Perquè no passar a Vall Banc significa que es manté el bloqueig dels comptes sense accés als diners.

CLIENTS BLOQUEJATS SOSPITEN QUE S'HAN PERDUT DOCUMENTS QUE VAN DONAR

Un grapat de clients que han quedat fora de Vall Banc sospiten que s’han perdut documents que ja van entregar als gestors quan els van requerir. I aquesta pèrdua de documents podria ser un dels motius pels qual han estat considerats no vàlids. Així ho va explicar l’advocada Anna Solé, que representa alguns dels suposats afectats. Per les confidències d’alguns gestors els indicis apunten que hauria estat el personal de PricewaterhouseCoopers (PwC) qui hauria perdut la documentació. Segons aquesta versió, els gestors haurien reconegut que estan demanant als clients papers ja portats i que sospiten que un cop passats a PwC els papers s’haurien extraviat. També es queixen alguns dels que han estat validats darrerament conforme no han estat encara traspassats a Vall Banc i no hi ha data per fer-ho.

POLÈMICA PEL PAGAMENT DE COMISSIONS DE CUSTÒDIA PER VALORS BLOQUEJATS

Una de les queixes dels clients de BPA que porten els seus casos als tribunals és que se’ls haurien estat cobrant comissions de custòdia dels valors. Aquesta situació es considera il·legal per part dels afectats, atès que els fons no es podien tocar i per tant aquesta comissió no s’hauria d’haver fet pagar. Segons fonts properes als afectats, el contracte per a la gestió dels valors “significa que tens uns drets i unes obligacions”. En una situació com aquesta “de bloqueig s’ha perdut el dret a poder disposar dels fons, de vendre’ls, de fer definitivament el que vulguis perquè és teu”. I en contraposició “no s’entén que si et treuen els drets reconeguts al contracte et mantinguin les obligacions que són les de pagar perquè custodiïn un valor que com que està bloquejat simplement no s’hi pot accedir”.