L'executiu estudia la fórmula legal per poder acollir els refugiats

El Govern està estudiant la manera de fer efectiva l’arribada de vint refugiats al Principat sense haver de passar per l’Estatut dels refugiats, que regula l’aplicació dels instruments per acollir i protegir aquelles persones que fugen de la guerra. En concret, l’executiu valora fórmules alternatives al Tractat de Ginebra i la seva adaptació al marc legal nacional, per exemple a través de les autoritzacions de residència. La secretària d’Estat de Justícia i Interior, Eva Descarrega, va revelar ahir que el Govern està mirant “quina és la solució que trobem perquè aquests vint refugiats puguin arribar a Andorra i els puguem proporcionar un estatut equivalent al del refugiat”.

Quan fa nou mesos que el cap de Govern, Toni Martí, va anunciar la intenció de rebre ciutadans exiliats procedents de Síria, la comissió interministerial encar­regada d’aquesta qüestió segueix treballant en l’elaboració d’un protocol d’actuació per gestionar-ne l’arribada, segons va explicar Descarrega. El protocol guiarà l’acolliment dels refugiats “des del moment zero”, garantint-los l’allotjament, la manutenció, l’educació o la sanitat.

L’exemple d’Espanya

El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va al·ludir també a les vies que haurà d’emprendre el Principat per emparar les vint persones sense que Andorra estigui adherida al tractat del 1951. Segons va dir, s’estan valorant els casos d’aquells països que han acollit refugiats fora del marc de la convenció per ajustar-los a la realitat jurídica del país. “Segurament podrem trobar una adaptació que faci que puguin venir”, va assegurar, i en aquest sentit va posar com a exemple Espanya, que “té una altra manera de canalitzar l’arribada que no és amb l’Estatut de refugiats”. “Espanya ha ofert mirar de fer aquesta adaptació [que no implica l’Estatut] i estem analitzant aquesta solució per agafar-la com a model”, va precisar.

Preguntat pel motiu pel qual Andorra no ha signat l’Estatut, Saboya va al·legar que “és un conveni antic” que “no només tracta la problemàtica dels refugiats”, sinó “problemàtiques molt delicades que se’n deriven”. Tot i que va fer palès que l’actual executiu va fer “una anàlisi per mirar si [el conveni] es podia assumir plenament”, va reconèixer que els successius governs han tingut sempre “una posició una mica cautelosa” perquè –va dir– “no és tan senzill”. Tant Saboya com Descarrega van fer referència a les “dificultats” que està tenint el Principat per formalitzar el seu compromís, però van insistir a parlar de “prioritat” que podria començar a fer-se realitat aviat.

Saboya va destacar que el fet que ja estiguin arribant refugiats a l’Estat espanyol “ens fa albirar la capacitat de fer efectiu aquest compromís”. “Que estiguin arribant els primers refugiats al nostre entorn més immediat ho fa més possible, però no puc dir quan”, va manifestar. El ministre es va reunir ahir amb el cap d’unitat de la divisió per a la recerca de finançament del comitè internacional de la Creu Roja, Benno Kocher, amb qui va parlar de la crisi dels refugiats. Paral·lelament, la Plataforma Conjunta d’Acció Humanitària de les ONG d’Andorra va informar ahir que ha fet una donació de 10.000 euros a les entitats que atenen els refugiats sobre el terreny.

TESTIMONIS DE LA CRISI HUMANITÀRIA DES DE LESBOS

“La Unió Europea no està a l’altura, però animo Andorra a seguir amb el propòsit que ja tenia d’acollir refugiats i ajudar a fer que això sigui possible.” Són paraules de la metgessa del servei urgent mèdic (SUM) Anna Hernández, voluntària a Lesbos, l’illa grega on diu que “tot comença”. On comença el llarg exili de milions de persones que escapen de la barbàrie.

Hernández va explicar la seva experiència de dues setmanes auxiliant les persones que arriben en barca sovint amb hipotèrmia. Ho va fer ahir al Centre de Congressos de la capital juntament amb els seus companys de viatge: el badaloní Òscar Camps, director de l’ONG ProActiva OpenArms, català de l’any 2015 i premi Pere Casaldàliga 2016, i el fotoperiodista madrileny Santi Palacios. Després de presentar un documental, tots tres van explicar les seves vivències en el marc de l’acte Com a refugiats tots som iguals... o no? Experiència a Lesbos.