Canvis al Codi Penal per evitar un altre 'cas Francesc Troguet'

El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va anunciar ahir que el Govern està treballant en una modificació del Codi Penal per tipificar com a delicte major les amenaces no condicionals quan es facin amb arma o de manera continuada. Amb aquest canvi, la pena mínima de presó per aquest tipus de delicte passaria a ser superior als dos anys. Actualment, l’article 143 del Codi Penal marca una pena màxima de presó de fins a dos anys o d’ar­rest per aquest delicte menor. “A ningú se li escapa que aquesta modificació és per donar resposta a un cas molt concret que ha esdevingut fa uns mesos i que ha creat malestar legítim entre molta gent d’aquest país”, va assenyalar Espot per justificar el canvi. “En aquest cas concret”, va insistir, “ens hem adonat que en la tipificació del delicte d’amenaces no condicionals el marc de pena aplicable no era prou rigorós i per tant no donava satisfacció a les necessitats de política criminal”.

Sense dir-ho directament, el ministre es referia al cas de l’expolicia Francesc Troguet, condemnat per disparar quatre trets contra el despatx central del cos d’ordre i que es va acollir al dret de jubilació abans de ser jutjat. L’exagent va ser condemnat a tres anys i tres mesos de presó condicional qualificada a sotmetre’s a un tractament mental. La principal càrrega de la pena va ser per un delicte major de tinença d’arma prohibida, ja que el tipus d’arma que va emprar no està permès. També va ser condemnat, pel procediment d’ordenança penal, per quatre delictes menors d’amenaces de mort amb arma, per intentar atemorir els ocupants dels quatre despatxos contra els quals va efectuar els trets.

Les lleis són dinàmiques

Són per aquests delictes menors que s’ha decidit modificar el Codi Penal. “Cal transmetre la idea que les lleis no deixen de ser normes dinàmiques i que s’han d’adaptar a les circumstàncies de cada moment”, va assenyalar Espot, que hi va afegir que “no són normes que un cop s’aproven no es poden modificar mai més”.

El ministre, que va comparèixer davant la comissió legislativa d’Interior per presentar els projectes en els àmbits de Justícia i Interior per al 2016, va anunciar dues modificacions més del Codi Penal. Una per implementar les recomanacions en matèria de tipificació dels delictes de corrupció fetes pel Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO) per poder superar la tercera avaluació d’aquest ens. El canvi es fa de manera paral·lela al de la Llei de partits polítics, de la qual el GRECO també va fer recomanacions en matèria de finançament de les formacions. L’objectiu és tenir fetes les dues modificacions abans de la tardor, que és quan Andorra ha de passar la tercera avaluació.

El tercer canvi en el Codi Penal serà per implementar una directiva de la Unió Europea per donar compliment a l’acord monetari en matèria de protecció per evitar la creació inautèntica i circulació de monedes d’euro. El Govern entrarà a tràmit parlamentari els canvis la setmana que ve o d’aquí a quinze dies, va indicar Espot.

Llei de seguretat pública

Espot va aprofitar la compareixença per fer un balanç dels canvis realitzats en els àmbits de Justícia i Interior de l’any passat, i va explicar els que pretén fer en el futur més immediat. Un serà el projecte de llei de seguretat pública. “La idea és entrar-la a tràmit parlamentari el 2017 i tenim tot aquest any per poder-la treballar a fons”, va indicar Espot, que va recordar que es tracta d’una llei relativament complexa. “No només ha d’actualitzar i refondre els decrets dels veguers en matèria d’ordre públic, sorolls, alarmes o begudes alcohòliques al carrer. També hi ha altres qüestions que no s’havien regulat fins ara com la videovigilància”, va indicar el ministre, que hi va afegir que també regularà les mostres d’ADN, “un fet important de cara a les investigacions policials”.

Per últim, va assenyalar el titular de Justícia i Interior que també es continua treballant en el Codi de Procediment Civil, amb la voluntat que pugui entrar a tràmit parlamentari a final d’any, i en una llei de mediació amb la intenció que el text final pugui estar acabat a la tardor.