La Batllia investiga una trama a BPA per al blanqueig al Brasil

Marcelo Odebrecht, milionari i expresident de la constructora Odebrecht (l’empresa d’enginyeria i construcció més gran de l’Amèrica llatina), va ser condemnat el mes de març passat a 19 anys i 4 mesos presó per un escàndol de corrupció que involucra la petroliera estatal brasilera Petrobras. El jutge federal Sergio Moro el va declarar culpable pel pagament de més de 30 milions de dòlars en suborns a funcionaris de Petrobras a canvi d’obtenir contractes i influència. Odebrecht es troba complint condemna al Brasil i és la peça central de l’operació Pernambuco, engegada per la Batllia d’Andorra per l’ús del banc del Principat per a la neteja de dese­nes de milions d’euros provinents de suborns vinculats al grup Odebrecht.

La Batllia està investigant una vintena de persones i una seixantena d’empreses per la presumpta participació en el rentat de diners a través de BPA. El banc també hauria intervingut activament a través de BPA Serveis en els entramats societaris del grup brasiler. Marcelo Odebrecht era client habitual de BPA, segons recull el sumari, “però també presentador d’altres clients amb relació a operacions milionàries orquestrades a través d’entramats societaris”. Personalment no tenia cap compte perquè tot es feia a través de societats pantalla. El grup Odebrecht disposava de múltiples societats interposades per complicar el rastreig dels diners que es pagaven sota mà per obtenir concessions “en el camp de l’enginyeria i la construcció”. La batlle ha analitzat les transcripcions de les reunions de la comissió antiblanqueig de Banca Privada quan encara no havia estat intervinguda i apareixen múltiple referències a operacions i situacions del grup Odebrecht.

Por a ser punxats per la policia

En una de les transcripcions que consten en el sumari “es fa menció d’uns clients brasilers que davant de la por que les línies telefòniques i d’Internet estiguin punxades per les autoritats brasileres [frau fiscal] no donen informació dels beneficiaris finals de les empreses que envien o reben [diners] i que són a la vegada off-shore”. Es demana que algú del banc es desplaci a Amèrica del sud i poder tenir una reunió per donar explicacions.

La Batlle Canòlich Mingorance ha detectat que BPA Serveis (filial de Banca Privada) “intervé activament en nombroses operatives constituint societats interposades en jurisdiccions off-shore amb la finalitat d’ocultar el veritable beneficiari final del fons”. El sumari recull que els actes del propi banc reflecteixen “perfectament la participació activa de BPA Serveis en els entramats societaris destinats a rebre i distribuir els fons resultants de les operatives del grup Oderbrecht”.

Rogatòria al Brasil

Dins de les accions de l’operació Pernambuco s’ha tramès a les autoritats judicials brasileres una comissió rogatòria, que ha estat acceptada, demanant informació sobre les persones físiques i jurídiques que s’estan investigant. Al mateix temps, s’ha tramès la petició del bloqueig de comptes de les societats i els investigats dins de qualsevol dels bancs nacionals. La Batllia ha establert dins de l’operació Pernambuco que s’obren diligències prèvies contra Marcelo Odebrecht per un presumpte delicte major de blanqueig de diners o valors.

DEMANDA ALS SUBORNATS D'OBRIR UN COMPTE A BPA

Marcelo Odebrecht, segons recull el sumari, havia constituït les societats Lodore Foundation i Klienfield a través de les quals “s’efectuen pagaments de desenes de milions d’euros que no semblen respondre a una prestació real, sinó al pagament de comissions”. Odebrecht no tan sols tenia comptes a través de diferents societats, sinó que demanava als futurs su-bornats per aconseguir concessions que obrissin un compte a BPA “per tal d’efectuar-los pagaments des del grup Odebrecht”. Així, s’aconseguia que tota l’operativa de suborns es mantingués dins de Banca Privada amb transferències internes. Les investigacions de la Batllia revelen que “segons consta a les actes [del comitè de BPA per a prevenció del blanqueig] per a la pròpia entitat és difícil conèixer el dret havent [beneficiari real] de les seves operacions [d’Odebrecht]”. Arriba el punt que el propi comitè de BPA fa constar a les actes que “no tenim informació de la transacció que hi ha al darrere”. Precisament aquest tipus de presumptes suborns són els que han portat Odebrecht a ser condemnat a 19 anys de presó al Brasil dins de l’operació Lava Jato contra la corrupció amb relació al forat de la petroliera Petrobras.