El fiscal general cobrarà un salari de 104.000 euros l'any

Els salaris del món judicial s’han establert tradicionalment sobre la base dels usos i costums perquè no hi havia una legislació que fixés una graella salarial. Dins de la modificació de la Llei qualificada de la Justícia que ha entrat a tràmit Govern s’hi inclou el model que s’aplicarà per establir els salaris i els complements de batlles, magistrats, fiscals i directius del Consell Superior de la Justícia. El salari més alt que recull la graella pertany al fiscal general, que cobrarà en brut anualment 104.000 euros l’any. Brut significa que s’ha de restar la part que l’assalariat ha de cotitzar a la CASS. En aquest cas hi ha la possibilitat d’un complement d’antiguitat, que seria de 1.300 euros anuals. Cal tenir en compte que el fiscal anterior, Robert Ampuy, cobrava 130.000 euros l’any pel fet que no era d’Andorra. La resta de fiscals començaran amb 60.000 euros i podran arribar als 75.000 quan faci uns anys que desenvolupen el càrrec.

Els batlles també passen a tenir un escalafó segons els anys al lloc. Quan comencin a exercir un cop acabat el període de pràctiques el salari serà de 60.000 euros anuals bruts. Quan compleixin el primer cicle de sis anys i sempre que hagin superat l’anàlisi del Consell Superior de la Justícia se situaran en 75.000 euros. En el moment que arribin als 18 anys de carrera saltaran als 90.000 anuals. Aquí cal tenir en compte que els batlles tenen la possibilitat de cobrar 3.250 euros anuals de complement segons la destinació. I hi ha altres complements. El més elevat és el que es cobra per ser president del Tribunal de Batlles, de 10.400 euros anuals. Per presidir el Tribunal de Corts o el Superior se’n cobrarà uns 4.000.

Adéu als triennis consolidats

La nova graella posa fi a l’establiment fix de triennis consolidables. Això a dia d’avui vol dir que per cada tres anys treballats es cobren 300 euros de prima mensuals, que significa 3.900 euros anuals (13 pagues). Els triennis signifiquen que només per aquest concepte d’antiguitat en nou anys a la justícia es cobren prop de dotze mil euros anuals. Aquest sistema varia. A partir del nou model només es cobrarà un terç del que es percebia fins ara per concepte d’antiguitat. Els altres dos terços passen a estar relacionats amb el complement de productivitat, segons el volum de sentències (entre altres valors a analitzar) que s’hagin fet efectives. Serà a determinació del Consell Superior i s’ha establert que no es consolidarà com fins ara es fa amb els triennis.

Els magistrats tenen un rang superior salarialment als batlles i tenen dos grups. Els de dedicació parcial, que cobraran entre 30.000 i 32.500 euros, i els de dedicació plena, de 88.000 a 95.000 euros. En aquests casos també s’ha d’incloure la possibilitat de tenir complements amb un màxim de 3.250 euros anuals en el cas de dedicació plena i de 1.625 per als de dedicació parcial.

Gratificació

Les compensacions econòmiques destinades als membres del Consell Superior (president, vicepresident i vocals) no han quedat establertes com a salaris, sinó com a gratificacions, en entendre que no es tracta d’una feina assalariada a jornada completa. El sou del president del Consell Superior s’ha incrementat més d’un 40% i passarà a cobrar 52.000 euros anuals. Els diners que ha passat a guanyar de més el president s’han reduït de les partides del vicepresident i dels vocals.