“Es coneix més per ell, però el saxòfon no és només jazz”

Ha guanyat el SaxFest. Imagino que deu estar content.

Sí, molt feliç. Guanyar un concurs internacional de saxo és molt difícil i sempre havia estat un objectiu per complir. Aconseguir-ho ha estat una alegria immensa. Estic molt content pel premi i també per la interpretació que vaig fer.

Ha estat la segona vegada que s’hi presentava, oi?

Sí, la primera va ser el 2015 i va ser també una bona experiència. Vaig passar a semifinals però no vaig poder arribar a la final. Era més petit i tenia menys experiència, hi havia gent més gran i experimentada.

Què li sembla el concurs?

L’organització és increïble, tenen una difusió bàrbara, que arriba a tots els llocs del món, tant per streaming com per totes les xarxes socials. Els meus pares, que no van poder venir, van gaudir del concurs per streaming. I després, al jurat tenim cinc meravellosos saxofonistes, dels millors del món, amb els quals després podem parlar del que pensen que podem millorar. És com una masterclass.

Toca el saxo des que té nou anys. Deu ser ja com el seu millor amic.

Sí, és amb qui passo més temps, més que amb qualsevol persona, perquè són moltes hores d’estudi al dia. És com un tercer braç.

Per què va escollir-lo?

Va ser una mica per atzar, com si hagués agafat un altre instrument. Em cridava l’atenció la seva forma, el so, però des del desconeixement.

I ara ja des del coneixement, què té el saxo que no tinguin altres instruments?

Ofereix moltes possibilitats per a la música contemporània, molts recursos que als compositors els atrau molt. I quant al jazz, té un paper molt important. Són avantatges que ajuden a compensar les desavantatges que tenim, que n’hi ha.

Quins són?

No tenim un repertori clàssic com sí que tenen altres instruments, ja que el saxo va ser creat una mica després. Per exemple, no tenim repertori de Mozart, de Beethoven, de Bach... de molts compositors de la història de la música.

El saxo és jazz?

Es coneix més pel jazz, que gràcies a ell va sobreviure, però no és només jazz. Existeix el saxo clàssic i molt repertori que ha estat escrit originalment per a nosaltres. Per exemple, el que hem tocat a l’Andorra Sax Fest és saxofon clàssic i tot peces exclusives per a saxo.

És difícil el món del saxo?

Sí, és complicat a l’hora de trobar oportunitats. Hi ha molts saxofonistes bons i tenim el dèficit de no estar inclosos a l’orquestra simfònica. Queda exclusivament la docència, combinar-ho amb l’activitat artística. No crec que hi hagi gaires saxofonistes que es dediquin només a fer concerts i tocar. La docència crec que és fonamental per sobreviure econòmicament.