Yannis Herrera
“Hi ha estereotips, però intentem fer veure que no”
Implicat en la cultura i la societat, Yannis Herrera és actor de la companyia Sombons.Kom, que avui i demà presenta l’obra ‘Sexe(s)’ a les Fontetes de la Massana a les 21.30 hores. Ha estat voluntari a camps de refugiats
Yannis Herrera amb altres membres de la companyia Sombons.Kom
A l’obra de teatre parlen del sexe sense complexos, encara hi ha gaires tabús amb el sexe?
Crec que sí. Hi ha molts temes que només es parlen en l’àmbit privat i íntim.
Quins temes abordaran?
Tractarem les relacions de parella, especialment a l’edat adulta, quan la parella arriba a la maduresa. Tractem aquests canvis d’etapa i trenquem estereotips.
A la societat actual encara hi ha gaires estereotips?
Sí que n’hi ha, intentem fer veure que no, però sí que hi són.
El 70% dels diners que recapten aniran a l’organització Proactiva Open Arms, per què?
La tasca que fa és màgica, no ho fa cap altra institució o organització. És un gest tan altruista com rescatar vides a alta mar.
Vostè ha anat a un camp amb refugiats?
A l’estiu vaig anar a Filippiada (Grècia) acompanyat de l’Élia Riba. Hi vaig tornar al Nadal dues setmanes més i també va venir la Sandra Sales. Les dues de la companyia Sombons.Kom.
Quantes persones hi ha en aquest camp?
Actualment hi ha unes 300 o 400 persones, i moltes han estat reubicades en hotels.
En quines condicions estan?
Ara sembla que una mica millor perquè abans dormien en tendes i ara estan en barracons.
Als hotels estan millor?
Aparentment, sí, però no. Als hotels hi viuen matrimonis amb els fills i hi ha molta gent en una sola habitació. A més, a molts hotels no els deixen sortir i estan apartats. Els nens no poden anar a l’escola o fer activitats.
Què feia vostè al camp?
El primer cop fèiem més coses perquè estava més desorganitzat. Realitzàvem activitats per a nens, organitzàvem el magatzem, repartíem roba o aigua o fèiem el Baby Hamman, rentar el cap dels nens. Ara estava més organitzat i la feina era al magatzem.
Què es fa al magatzem?
Ara s’ha intentat dignificar. Funciona amb un sistema per punts i és com si anessin a comprar.
Què el va portar anar a Grècia?
La indignació que això estigui passant a Europa.
Què va sentir al camp?
Impotència i la sensació d’estar en una altra realitat. La gent no està al cas que això passa, que hi ha persones en condicions precàries a l’Europa del segle XXI.
L’1 de març parlarà de l’experiència amb el Jaume Planella, és important explicar-ho?
Sí, totalment, si ho explica una persona que ho ha viscut és més enriquidor perquè t’explica la seva experiència de primera mà.