“El llibre parla de persones que van saber creure en ells”

El llibre és un encàr­rec editorial, tot i que fins ara no havíeu publicat res de semblant.

L’editorial volia posar l’èmfasi en el vessant humà de les històries que s’hi recullen, i suposo que van pensar que la meva manera d’escriure s’hi adiu amb aquest plantejament. D’altra banda, ha estat un projecte que m’ha permès fer la mena de periodisme que m’agrada: proper a la gent i amb prou temps per escollir bé les paraules de cada relat.

Va ser difícil trobar els protagonistes d’aquestes històries?

Quan m’ho van proposar vaig demanar un mes per fer una primera recerca abans d’acceptar. Entre els suggeriments d’alguns amics i el que vaig trobar a Internet i remenant diaris vaig triar-ne disset que responien a la idea del llibre.

Que al final es van quedar en deu. Quins va descartar?

L’editor va fixar un màxim de deu històries perquè així és més fàcil per al lector retenir els detalls de cadascuna. El criteri per a la selecció va ser, sobretot, evitar que fos un recull repetitiu, i per això es va decidir no posar més de dues històries de cada tema: superació personal, voluntariat, deixar la ciutat per anar a viure a pagès, etc.

Li ha estat difícil no implicar-se personalment amb els entrevistats?

Les entrevistes les he fet de manera totalment professional. Una altra cosa és que després, escoltant moltes vegades els enregistraments (vaig trigar un any a enllestir el llibre), arriba un moment en què sents certa proximitat amb els entrevistats, com si fossin gent del teu entorn. Aquesta proximitat, tanmateix, és un dels factors que ajuden el lector a identificar-se amb els protagonistes.

Què és el que li ha impressionat més de la gent amb la qual ha parlat?

La valentia de prendre una decisió difícil i d’explicar-ho, tant si els ha anat bé com si no. De vegades ens resistim a fer el pas de fer allò que volem perquè ens fa por quins problemes ens trobarem, i no pensem que sempre n’hi ha, de problemes.

El que els defineix, doncs, és tenir confiança en un mateix?

Aquesta és una de les característiques comuna a tots ells. Tots són persones que han cregut en ells mateixos i han actuat en conseqüència. És important escoltar la gent que t’envolta, però de vegades les influències externes són massa fortes i fan que no ens escoltem a nosaltres mateixos, i això pot ser un error.

Fer un canvi radical també pot ser una fugida cap endavant.

Canviar de realitat no és obligatori. L’important és la resposta que cadascú dona a les seves inquietuds i saber-la valorar. Sovint volem justificar allò que fem amb grans arguments quan el que compta de debò és allò que sents que has de fer.

Vostè és una persona decidida?

De vegades sí i de vegades no. Ara mateix no tinc cap neguit per canviar de vida; però si mai pensés que és el que he de fer, no tindria cap problema a fer-ho.