“Hem pintat una bici amb el periquito de l'Espanyol”

Vostè és molt jove, què el porta a fundar una empresa de bicicletes?

Des de petit he estat sempre lligat al món de l’esport. Fa tres anys em vaig iniciar en el triatló i amb un altre soci vam pensar que podríem tirar endavant una marca de bicis.

Per què no? Com funciona l’empresa?

Tenim la seu a Andorra i fabriquem a Taiwan, on ho fa Canyon. Hem estat pioners en la personalització. La nostra idea és que cada client tingui una bici diferent.

I això?

En els triatlons ens trobem que hi ha 5.000 o 6.000 participants i hi ha moltes bicis iguals, i quan vas al box a buscar-la no trobes la teva. Nosaltres fem la bici, amb el quadre igual per a tothom, i el disseny que vulgui el client.

Què és el més estrany que els han demanat?

Un aficionat de l’Espanyol volia el típic periquito i l’hi vam pintar. Tot a mà.

La marca es diu Kanaola, d’on ve el nom?

És el nom d’un déu de Hawaii, el lloc on es fa l’Ironman més important del món.

Quina producció tenen?

Hem començat fa dos anys. El primer ens va costar bastant, però sí que és veritat que hem fet una inversió important en màrqueting. A Andorra, Julio Pintado corre amb una Kanaloa. El primer any vam fer una trentena de bicis.

I són només per a triatló?

No. Hem fet un quadre de triatló, la típica cabra, i en tenim dos de carretera i com a novetat un de BTT. També fabriquem rodes.

Els preus?

Són bicis d’alta gamma. La més econòmica surt per 1.500 euros, 100% de carbó.

Ja que parlem de bicis, existeix el dopatge mecànic?

Existir, existeix, però a l’alt nivell cada cop està més controlat i als quatre que ho han intentat els han enxampat.

Canviem de negoci, vostè té des de fa poc una empresa de cobrament d’impagaments, com va?

Vam veure que aquí hi havia mercat. Tenim ja clients importants al país i a Espanya alguna multinacional, que no puc dir. Nosaltres anem a l’èxit. Si recuperem els diners ens emportem comissió, si no, no hi ha cap cost.

Com a esportista hi ha un Josep Maria nedador, pilot de cotxes i triatleta, amb què es queda?

Amb el triatló. Als tres anys vaig començar a nedar, arribant a ser campió de Catalunya als 8 anys i subcampió als 15. Vaig córrer dos anys a la Supercopa Seat León fins que no vaig poder seguir el ritme econòmicament, i ara faig triatlons. És com una droga.

La natació és el seu punt fort, oi?

Sí. És el que millor se’m dona, amb la bici em mantinc i córrer és el meu punt feble, però curiosament és el que més m’agrada entrenar.

El seu somni? L’Ironman de Hawaii?

No. Sóc de distància curta. Un Ironman ara no em diu res, no ho trobo un objectiu per a mi.