“Un tracte injust a l'empresa genera problemes de salut”

Què entenem per justícia a les empreses?

És una qüestió que fa temps que s’aplica, sobretot a les àrees de recursos humans: la manera com la gent percep les coses que passen a l’empresa, que es classifiquen com a justes o injustes, i com això l’afecta a l’hora d’estar motivada, de treballar en equip... La direcció de les empreses, però, sempre ha vist la justícia com una qüestió purament legalista.

Complir amb la llei, i punt.

Sí, i no hauria de ser així. Perquè a un treballador se’l pot tractar de manera injusta sense necessàriament incórrer en una il·legalitat.

El seu llibre, per tant, va adreçat als directius?

Bàsicament sí, tenint en compte que aquest tema, el de com incorporar la justícia als sistemes de control de les empreses, no ha estat gaire estudiat. Estem parlant de problemes de tracte, de no reconèixer un treballador pel que ha aportat, i de no compensar-lo com es correspon. I això està directament relacionat amb la direcció i la gerència de l’empresa.

Hi ha mecanismes per resoldre aquestes qüestions?

La majoria de les corporacions ho deleguen a recursos humans, però hauria de dependre directament de la direcció. Quan tractes injustament un empleat no t’adones que això pot repercutir no només en la seva forma de treballar, sinó també en la salut, com explicarem avui a la conferència.

Se sol dir que la feina mata...

Està demostrat que aquestes injustícies generen problemes de salut pública. Per exemple estrès laboral, i tot el que aquest comporta: des d’ansietat o depressió fins a dolences cardíaques. Tot això té com a origen l’empresa. I es pot evitar.

De quina manera?

Imaginem un treballador que durant trenta anys ha estat útil, però que no s’ha adaptat als últims canvis. L’empresa, en lloc de proposar-li que es formi per actualitzar els coneixements, l’arracona fins que agafa la baixa, o l’acomiada. No seria millor diagnosticar-ho des d’un principi, en lloc d’esperar la conseqüència, que és la baixa o acomiadament?

Falta més comunicació?

Sí, perquè els sistemes de control sovint es conceben com una eina molt formalitzada: uns incentius, uns contractes... Però la tasca del directiu ha d’anar més enllà, perquè representa el sistema informal de control. La justícia, com a virtut del directiu, és bàsica: cal potenciar la relació, el tracte, estar pendent de les coses... manar, si es vol fer bé, no és gens fàcil.

Les injustícies són més habituals en petites o en grans empreses?

L’autònom que ha muntat l’empresa i l’ha fet créixer, ho té més clar, perquè busca una estabilitat. Per tant, és més fàcil que aquesta petita i mitjana empresa sigui receptiva davant els problemes i els entengui. És una societat que treballa amb la lògica de la competitivitat, i implementarà mesures per assolir aquesta justícia. En una gran corporació costarà més aconseguir aquesta receptivitat, perquè l’objectiu sempre és el benefici a qualsevol preu.