“L'Aigüeta és la meva vida. I me l'emporto amb mi”

Avui ja no treballa. Què farà ara?

Viure el dia a dia. A Andorra. Però no tinc cap projecte al cap. No sé buscar bolets, ni ballar, ni nedar, ni caçar, ni pescar. Sóc una mica el Floquet de Neu. El meu hàbitat estava entre les quatre parets de l’Aigüeta.

Diu que mai ha fet festa.

L’Aigüeta només tancava tres cops l’any. I al novembre del 1982, un any després d’obrir, vam parar un mes per arreglar els desperfectes d’aquell aiguat històric. Només ens va quedar dreta la barra.

I com s’aguanta tanta feina?

Aquí m’ho he passat molt bé jo! No he treballat mai i he fet el que m’ha donat la gana. És allò de si aconsegueixes treballar en el que t’agrada, no treballes mai.

Però per molt que t’agradi una feina és necessari parar.

Ara m’adono que ha estat un error no haver-li fet cas al calendari. Ara només em queden quatre fulls abans que deixi d’estar en aquesta vida. Ara li faré cas i miraré de gaudir de la família.

Com se sentirà quan passi per davant de l’Aigüeta?

No ho vull pensar. Aquest matí (ahir per al lector) abans d’arribar ja em queien les llàgrimes. Ara no hi ha ningú que es quedi amb el local, però segur que algú altre l’agafarà i oferirà una restauració que serà útil per als clients. Però l’Aigüeta és la meva vida i me l’emporto amb mi. No la traspasso.

A quanta gent ha donat feina?

Calculo que no a menys de dues mil persones. He fet altres càlculs amb el meu fill. A l’Aigüeta haurem servit prop d’1.800.000 de menús i haurem fet 12.645 menús del dia diferents.

L’Aigüeta va ser innovadora en els seus inicis.

Sí. Ningú estava oferint a Andorra un menú que cada dia canviava i que el combinàvem amb una oferta molt variada. Plats combinats i pizzes quan només hi havia un altre establiment d’aquest tipus i hamburgueses quan no hi havia ni McDonald’s a Barcelona. L’Aigüeta va ser una revolució. Vam trencar motlles i va ser un canvi de model.

En què s’ha inspirat la cuina de l’Aigüeta?

En un llibre que no és de receptes. El que hem menjat, de Josep Pla. A més puc dir, i espero que no s’enfadi cap company, que els cuiners que ha tingut sempre l’Aigüeta han estat els millors d’Andorra.

I quin ha estat el secret de la cuina senzilla però de qualitat que ha donat de menjar a tants andorrans i estrangers?

Els meus cuiners i jo de qui realment hem après ha estat de les clientes que ens han donat la mirada de la mestressa de casa. Provaven un plat i em deien: “jo faig tal cosa a casa”. I així he après.

I a la carta, sempre escudella.

Sí, des de l’octubre fins que arribava l’època del gaspatxo.

I la cuina sempre oberta.

Des de les set del matí fins que tancàvem a mitjanit. No li pots dir a un turista que ve a menjar a les onze de la nit que la cuina està tancada. Avui, l’últim dia, tinc un cuiner de guàrdia.