Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Manuel Alonso

“A Mèxic vaig sentir Paco de Lucía i vaig dir 'vull fer això'”

Un llatinoamericà enamorat de la guitarra espanyola. Nascut a Ciutat de Mèxic i resident a Andorra des fa un any, acaba de posar en marxa l’escola de guitarra Música Fusió Andorra, on ensenya flamenc.
Manuel Alonso

Manuel Alonso

Manuel Alonso

Actualitzada 13/10/2016 a les 21:07
Han posat en marxa una escola de guitar­ra de música fusió. Què és exactament?
És música moderna, en el sentit que no ensenyarem clàssic, sinó guitarra flamenca, música llatina i jazz.

Per què tiren endavant aquest projecte precisament aquí?
Perquè fins a la data no hi havia cap projecte similar.

A Andorra, en un lloc que poc té a veure amb l’esperit flamenc, a priori no sembla evident que hi hagi interessats a conèixer aquest art.
Sí, la primera impressió és aquesta, i jo inicialment també creia que a Andorra seria difícil trobar gent interessada en el flamenc. Però en canvi no ho ha estat, ara ja és una música universal: de fet al Japó hi ha més tablados que a Madrid. A tot arreu agrada, fins i tot als músics formats en altres estils els genera curiositat.

Per què? Perquè es tracta d’un estil que surt molt de dins?
A banda de la qüestió romàntica, és una música molt rica pel que fa a elements. I té una força evident i impressiona professionals i públic.

I si en vull aprendre, he de tenir coneixements previs de música?
No cal, hi ha un mètode per ensenyar-ne a qualsevol nivell.

I com un mexicà com vostè es va acabar enamorant del flamenc?
Vaig fer el grau superior de música a l’ESMUC amb l’especialitat de guitarra flamenca. I de fet sóc l’únic mexicà amb aquesta especialitat al món.

I això?
Em va agradar i m’hi vaig llançar. El flamenc, com va passar en un moment també amb el jazz, és una música de carrer i no fa tants anys que ha viscut el procés d’academitzar-se. Avui només hi ha tres institucions de grau superior al món on es fa la carrera de guitarra flamenca, i com no hi ha gaire oferta, a la resta de països és difícil accedir-hi.

Però va conèixer el flamenc a Mèxic?
Sí, des que vaig començar a tocar la guitarra. Vaig escoltar Paco de Lucía i vaig dir que jo volia fer allò, perquè m’agrada com tocava. Va ser un camí força dur però m’hi vaig llançar. Allà vaig començar amb gent que en sabia una mica fins que em vaig assabentar que a Barcelona oferien la carrera i m’hi vaig traslladar.

Això sí que és tenir-ho clar!
Sí. Vaig anar directament a estudiar a Barcelona. I des d’allà vaig conèixer Andorra i des de fa un any que hi resideixo formalment.

També és ‘mariachi’ en una cadena de restaurants mexicans del país i anima els sopars dels comensals.
Sí, col·laboro amb ells i l’Associació de mexicans d’Andorra. Vam començar amb la intenció d’oferir un producte diferent tant des de l’àmbit gastronòmic com des del vessant de l’espectacle.

La gent se sorprèn molt en veure’l aparèixer amb la guitarra?
Sí. Molta gent em coneix d’allà!
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477