Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Lluc Calls

“Quan vaig a un restaurant no dic qui sóc fins al final”

Conèixer la cuina de prop li ha servit per saber que no vol ser cuiner.
11 anys, de Gualba (Vallès Oriental). Va ser un dels concursants de ‘MasterChef Junior’. Va visitar Andorra per participar en la primera trobada d’Instagramers Foodies.
Actualitzada 18/10/2016 a les 10:52
Participar a ‘MasterChef ‘et deu haver canviat la vida.
És un canvi bastant gran, la veritat. Ara faig esdeveniments, sóc més conegut... Et canvia molt la vida. Conec molta gent, vaig fer un programa de ràdio... Ah, i vaig tenir la sort de conèixer el Christian Escribà, que per a mi és un dels millors pastissers del món, i amb ell hem fet si no mil esdeveniments, 999. I els que falten!

Veig que l’experiència televisiva va ser positiva.
Va ser una experiència única. M’ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt. I he fet quinze amics que m’emporto per a tota la vida i amb els quals ens anem retrobant de tant en tant a molts esdeveniments.

Com ho portes que et coneguin?
Molt bé, m’agrada. Però de vegades et sents una mica compromès quan vas a un lloc i et diuen que et presenten el director general. Queda una mica malament perquè sembla que vagis de gar­repa o d’interessat. Conec gent que és així, que tira d’influències, del seu personatge.

I a tu no t’agrada.
No m’agrada! Sempre que vaig a un restaurant no m’agrada dir qui sóc. No ho dic fins al final, quan ja ho han portat tot. Em sento malament perquè penso que hi ha gent a la cuina que està treballant i no perquè vingui un nap-buf d’onze anys li han de fer un descompte. La feina és la mateixa. M’agrada dir qui sóc al final perquè així t’ensenyen la cuina i et pots fer una foto amb el cuiner i això és molt xulo.

De gran vols ser cuiner, suposo.
No, de gran vull ser periodista, vull treballar a la ràdio.

Caram!
Cuiner no, és massa estressant.

Però si t’agrada molt oi?
Sí, però com a afició. Pensa que t’has de llevar a les sis, has d’anar al restaurant, mirar que hagi arribat tot, preparar el servei, cuinar... És molt sacrificat. I mira que conec molts cuiners... Però vull ser periodista.

Com ara quin cuiner?
En Nandu Jubany em va convidar a cuinar al seu restaurant. Vam començar el servei a les onze i el vam acabar a les cinc. Es va fer tan llarg! Bé, llarg no perquè m’ho vaig passar molt bé, però...

En Nandu segur que et donaria feina.
Doncs li diria que no. Anar allà i ser cuiner a estones sí, però tota la vida no.

Ho tens molt clar, veig.
Sí. Quan vaig anar a MasterChef ja era amic d’en Jordi Roca. Una vegada per les bones notes que vaig treure vam anar a dinar al Celler de Can Roca i la gent em deia “ni una Nintendo, ni un mòbil... un dinar al Celler de Can Roca!”.

Has vingut a Andorra per participar en una trobada d’Instagramers. Com ha anat?
Sí! Instagram és molt important a les nostres vides. No coneixíem res d’Andorra i ens ha agradat molt, però hi havia molta cua per entrar.
Etiquetes
  • #2 Entrepà de xoriço
    (30/09/16 16:49)

    Un altre famosillo que quan ens ho posen en els médis de comunicació ens fa sentir rematadament estúpids, tot un insult a la intel·ligència i la cultura gastronòmica.

    Respondre
  • #1 Marc
    (30/09/16 08:47)

    Deu ni dó on anem a parar ! 

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477