Allà on el temps s'atura

Perú i Bolívia comparteixen el llac Titicaca, la superfície navegable situada a més alçada del planeta. Parlarem de la banda peruana i de seves illes: les d’Uros i Amantaní, visites possibles des de la base d’operacions que és Puno, ciutat que probablement sense esdevenir port del llac Titicaca no tindria la pressió turística que té. Un grapat d’empreses ofereixen sortides combinades a les illes amb l’al·licient de poder conviure durant un dia (i la seva nit) amb la població indígena que les habita. Una possibilitat que no ha generat poca controvèrsia pel profit que han tret agències sense gaires escrúpols de la població local. Per això creix el turisme responsable: el visitant paga directament a la família el cost de la seva estada, sense intermediaris.

Comencem la ruta a Uros, illes que criden l’atenció perquè estan fetes de joncs, també les construccions on viuen els seus habitants o les embarcacions amb les quals es mouen o a les quals –previ pagament– poden pujar els visitants. Alguns blogs de viatgers es queixen d’aquesta parada que sovint sembla enfocada a fer que el turista compri una peça d’artesania i marxi. El cert és que el turisme també s’ha convertit en motor –amb els avantatges i inconvenients– en unes illes que viuen eminentment de l’agricultura, la ramaderia o el que es pesca, i qui hi viatgi ha de ser plenament conscient que se’l buscarà perquè desembutxaqui uns soles. A Amantaní hi viuen unes 800 famílies en 10 comunitats que obren les portes als viatgers que vulguin conviure amb ells durant 24 hores. Una oportunitat de conèixer de prop la seva forma de vida, aliena al que des d’aquí associem a progrés. Una jornada on el temps s’atura i en què tenim d’altres oportunitats, com ara pujar fins al centre cerimonial preinca Pachatata, situat en un turó a 4.000 metres sobre el nivell del mar, i on la tradició recomana rodejar-lo tres vegades per tenir bona sort. Les vistes del llac són espectaculars i és del tot recomanable quedar-s’hi durant la posta de sol. L’endemà encara podem continuar fins a Taquile, l’illa més gran, i on també s’hi pot fer nit. Per continuar gaudint del rellotge aturat.

Recomanem

Endur-se un record. A les illes del Titicaca l’oferta d’artesania tèxtil és més que àmplia i no és gens estrany veure les dones caminar mentre teixeixen un jersei, un barret o uns mitjons de llana.