Perpinyà (Catalunya Nord)

Contrastos i resistència

PerpinyàSònia Bagudanch

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Perpinyà la catala­na, resa una campanya de promoció turística de la Catalunya Nord. Sigui per una dissortada afició al folklore, sigui per un ínclit despertar nacional, al contrari del que pot semblar a simple vista, si una ciutat simbolitza el tarannà resistent és Perpinyà. La capital nord-catalana ha sabut mantenir vius molts aspectes tant socials com culturals que d’altres viles amb les coses més fàcils fa temps que han abandonat. Ciutat de contrastos, ha esdevingut feu resistent molts anys després de veure com tants catalans resseguien camins fugint de la barbàrie feixista, a recer d’una esperança mai corcada que també duia el seu nom.

Perpinyà és encara a dia d’avui una ciutat resistent. O almenys en part. Des de molts barris, submons apartats dels cafès a tres euros, les creps bretones i les boutiques de roba, Perpinyà es manté indeleble als embats de la modernitat i la uniformització. Rebel als carrers immaculats i a les façanes pintades de bell nou. A les voreres buides on no es nota el pas del temps. Amb porticons torts i portes d’aquelles que fa molt temps que no acaben de tancar bé, Perpinyà ens fa retrocedir en el temps sense esforç. Al costat del local de moda que segueix la darrera tendència i persevera per dur música al carrer. Sense adonar-se, potser, que la vida mai ha fugit dels carrers polsosos d’asfalt esquerdat.

Dissimulat però sense amagar-se, i en ple centre, descobrirem com ens serveixen vi de Banyuls o cervesa artesana d’Argelers –la Cap d’Ona– sense ni tan sols demanar-ho expressament, com si fos la cosa més natural del món i el que hauria de ser normal mai hagués desaparegut del tot. I veurem com podem demanar-ho en català i fer-ho cada cop més sense vergonya –potser descobrirem que aquell cambrer tan afrancesat parla l’idioma autòcton o t’explica que els seus pares o avis el fan servir habitualment i el parlarem amb alguns gitanos que potser ens costarà d’entendre–.

Potser hi haurà elements que ens hi ajudaran: els plafons del Visa pour l’image –en anglès, francès i català–, l’esperit de la UCE o l’afició pels símbols catalans que desperta la USAP.

RECOMANEM

‘Visa pour l’image’. Fins a l’11 de setembre, set punts de la ciutat ens donen l’oportunitat d’endinsar-nos en les arrugues de tot el planeta de la mà del millor fotoperiodisme actual.

tracking