Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Míriam Martínez-Illescas

“Abans feia una classe d''spinning' i em moria”

Canvi radical: del sedentarisme a l’aventura. 31 anys. Treballa en una entitat bancària i en el temps lliure es prepara per afrontar dissabte la seva primera cursa amb obstacles, a Grau Roig. L’entrena la seva parella.
Míriam Martínez-Illescas

Míriam Martínez-Illescas

Míriam Martínez-Illescas

J . E. C.
Actualitzada 01/08/2016 a les 18:08
Què l’ha portat a apuntar-se a l’Spartan Race Encamp?
Bàsicament ha sigut per desconnectar de la feina. A mi l’esport rutinari m’acaba avor­rint i allò bo que tenen els entrenaments de l’Spartan és que són molt dinàmics i variats. És musculatura i cardio i anar variant.

Quan va tenir la idea?
Des que em vaig assabentar que la feien a Andorra. M’il·lusiona que la meva primera Spartan sigui al meu país. És bo que es fomentin coses així a Andorra. També em va animar que la meva parella hi participi.

Quan va començar la preparació?
Fa un any que practico esport. Primer em vaig preparar per al Camino de Santiago, que el vaig fer en bici fa uns sis mesos i des d’aleshores em dedico a l’Spartan.

Com va anar el Camino?
Bé. Vaig fer 256 quilometres en cinc dies, en BTT. Des d’Astorga a Santiago. Va ser per una promesa. Tinc dos nens i el petit va néixer malalt i vaig dir que si es posava bo el faria i com que, gràcies a Déu, està bé, vaig complir amb la promesa.

Tornant a la cursa de dissabte, què fa per entrenar?
Primer li dedico hores. Intento anar a entrenar tres o quatre dies a la setmana i fer una hora i mitja com a mínim. I què faig? Per exemple he après a pujar a la corda. No ho havia intentat mai i és una de les proves que s’han de fer, pujar 5 metres de corda. He hagut d’aprendre la tècnica.

Algun exercici més?
També treballo la força a les cames, amb el bosu, aquell mig ou que es posa a terra per guanyar equilibri i força al tronc inferior.

Què és el que li costa més de fer?
Les dominades i el monkey bars, en què et penges i vas passant de barra en barra, com un mico. Tinc poca força als braços. És el que encara he de perfeccionar.

Si li haguessin dit fa tres o quatre anys que participaria en una Spartan, s’ho hauria cregut?
(riu) No, ni de broma. Jo feia una classe d’spinning i em moria. Ha sigut un canvi radical. La veritat és que és molt motivador. I enganxa perquè és molt variat i notes els canvis molt ràpidament al teu cos i això també agrada.

Ja sap el que l’espera?
No. L’organització guarda en secret les proves. Sé que hi ha 15 obstacles a superar en 5 quilòmetres. Alguns són fixes com la corda o la piràmide, però n’hi haurà que sorprendran. I a més s’ha de tenir en compte l’alçada.

La seva parella és també el seu entrenador, com ho porten?
És molt maco. Entre una cosa i altra els dos tenim molt poc temps lliure i aprofitar-lo per fer esport plegats està molt bé. Farem la cursa plegats. Si m’agrada, al setembre correré a Barcelona.

I també s’ha apuntat de voluntària?
Sí. Corro dissabte i diumenge faig de voluntària. Suposo que controlaré algunes proves.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477