Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Anna Cardús

“Hem d'aprendre a valorar la vida i gaudir del que tenim”

Barcelona, 1970. Única dona que arbitra a la màxima categoria. Una malaltia que li va fer passar cinc setmanes en coma, una experiència que ha transformat en un llibre de contes. Aquesta setmana ha participat en el campus Movistar+
Anna Cardús, àrbitra de la lliga ACB

Anna Cardús

Anna Cardús, àrbitra de la lliga ACB

ACB
Actualitzada 29/06/2016 a les 20:02
Se sent sola a l’ACB?
Gens, però m’agradaria veure una altra dona arbitrant al màxim nivell els propers anys.

​Quan va decidir dedicar-se a arbitrar?
Jugava a bàsquet, al Joventut les Corts de Barcelona, però hi va haver un moment en el qual el bàsquet es va tornar incompatible amb els estudis, així que vaig optar per seguir-hi vinculada a través de l’arbitratge.

Els àrbitres, com també potser els que ens dediquem al periodisme esportiu, som exjugadors dolents? Frustrats?
També es diu de molts entrenadors, d’aquells que abans no han estat jugadors del màxim nivell. Crec que som gent que ha volgut seguir estant vinculada a allò que li agrada.

L’arbitratge en el bàsquet està molt per davant d’altres esports?
Sens dubte. I no només en el tema tecnològic. No hi ha cap altre esport que es mantingui tan al dia, en constant actualització de les normatives en els temps que corren. I tot es fa des del consens després d’haver-ho discutit entre totes les parts.

Fa cinc anys va patir una malaltia que la va fer estar cinc setmanes en coma després de la qual gairebé va haver de tornar a aprendre funcions bàsiques. És complicat tornar a començar?
Va ser difícil, però amb esforç i suport vaig seguir endavant.

​Aquesta experiència la plasma en un llibre, ‘Metáfora de un Sueño’, que no és un llibre d’autoajuda sinó contes protagonitzats per un marcià. Per què?
Són cinc històries de ficció en les quals el protagonista realitza cinc viatges diferents. Es tracta de fer veure la part positiva de les coses a la gent que ha patit una situació com la meva i als seus familiars. Desdramatitzar, valora la vida i gaudir de les coses que tenim.

​Havia escrit abans?
No, no havia escrit mai abans, però sí que he estat sempre força aficionada a la lectura.

​Algun autor en particular?
Julia Navarro.

És més complicat escriure que arbitrar?
Molt més. Escriure el llibre em va costar gairebé dos anys, fer cursos, aprendre sobre la marxa, però m’ho he passat molt bé fent-lo.

És una escriptora metòdica?
Gens. Vaig anar decidint a mesura que avançava el llibre. El primer conte que vaig escriure és el que l’ha acabat tancant.

És Joan Peñarroya molt pesat?
Ni més ni menys que altres entrenadors. Tots volem fer la nostra feina de la millor manera possible, i en el cas dels entrenadors ja sabem què passa si no és així. Tots som de la mateixa família.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477