“Amb els anys el client ha vist que la publicitat funciona”

La feina que feia a principi del 90 ha canviat molt a la d’avui?

Llavors encara es feia en blanc i negre i treballàvem amb fotolits, que són unes pel·lícules similars a una radiografia i ara ja es treballa amb planxes. També ha canviat molt la manera de fer els anuncis.

En quin sentit?

Per exemple, per posar un logo s’havien d’escanejar de les targetes de visita dels anunciants i fer muntatges amb fotos i dibuixos.

El pas del blanc i negre al color deuria ser un canvi contundent.

Va ser molt important. En un primer moment només hi havia algunes pàgines a color i havies d’anar encaixant els anuncis. I imprimir a tot color va ser una petita revolució. Per a moltes empreses va ser un canvi de xip perquè poder-se anunciar en color canviava molt.

Hi havia cultura publicitària als anys 90?

Molt poca. Llavors es posava publicitat per simpatia i amistat, quasi com una col·laboració. La gent associava posar un anunci a dates assenyalades, com la festa major o les festes de Nadal. Era una publicitat molt senzilla.

Van haver de llaurar molt aquell terreny inexplorat?

Era la porta freda: no coneixíem els clients i ens vam haver de guanyar la confiança de tothom.

Amb els anys s’ha anat veient que tenir visibilitat és bo per al negoci?

I tant: s’han adonat que la publicitat ben feta i ben plantejada i al seu moment funciona i molt.

Recorda alguna campanya cridanera o que funcionés especialment bé?

Les campanyes incògnites sempre han donat molt bon resultat.

Es refereix a les que no se sap què s’anuncia?

Sí. Recordo que una empresa important en va fer una quan va canviar de nom i va generar molta expectativa, la gent ens preguntava què era allò!

El país ha entès sempre que la publicitat i la informació són qüestions que no van de la mà?

Cada vegada més. La majoria entenen que són temes diferents.

Per eleccions la feina se li multiplicarà.

Sí, tothom vol tenir visibilitat. En època d’eleccions la publicitat en mitjans escrits és important per als partits polítics.

Com està reaccionant l’anunciant en l’era digital?

Encara hi ha més tendència a fer-la en paper.

I com va acabar vostè en el món de la publicitat?

Per casualitat, no hi havia pensat mai a treballar-hi. Des de petit havia vingut molt a Andorra i aquí vaig conèixer la parella i vaig decidir instal·lar-me. I gràcies a un bon amic em vaig assabentar que buscaven gent al departament de Publicitat i m’hi vaig presentar i, vinga, a vendre publicitat.