L'amistós de la conya

El partit amistós entre les seleccions de San Marino i Andorra, que va donar la raó a les cases d’apostes i va finalitzar amb victòria visitant, va despertar l’esperit més enginyós i irrespectuós de molts addictes a les xarxes socials. També, cap dels dos combinats nacionals no havia tingut mai un seguiment exhaustiu per part dels mitjans de comunicació d’arreu del món, ni tanta transcendència per als aficionats.

Les piulades, els muntatges, els vídeos i les fotografies que es van poder apreciar abans, durant i, sobretot, després de l’enfrontament van arribar des de molts indrets del món, com Anglaterra, el Brasil o el Japó. Els mems que van sortir tenien un denominador comú, que eren els números i dades per a la futura història que va deixar el duel. En alguna ocasió, errònies, com per exemple els 14 anys, més de 5.000 dies, 86 derrotes seguides i el segon matx guanyat. Fins i tot, van aixecar quasi més expectació que el Reial Madrid-València de lliga (es va jugar un quart d’hora més tard), que es va saldar amb derrota blanca. Alguns van manifestar que Andorra mereixia tot el protagonisme, tot i que, no hi va haver gaire opinió objectiva al respecte perquè no es va televisar i tampoc es va poder seguir per cap portal d’Internet.

Continuant en aquest vessant, un tuitaire (de parla anglesa) va publicar que la gent s’oblidés del Leicester i Manchester United, que van disputar Champions i Europa League, i s’informés de l’amistós. Un altre internauta es va aventurar a utilitzar el terme epifania, ara bé, hi va haver més d’un que va traspassar els límits del respecte caracteritzant els futbolistes com si no tinguessin ni cames ni braços. La pàgina web SPORF, que també té un compte de Twitter on fa muntatges humorístics amb notícies esportives, segurament va crear un dels preferits pels tuitaires, en utilitzar un vídeo de l’Eurocopa de l’estiu passat, on van fer veure que es tractava d’aficionats andorrans, però en realitat són un munt de hooligans anglesos celebrant un gol alçant gots de cervesa.

Cal destacar que no tot van ser conyes i faltes cap a uns jugadors que cada cop que es posen les botes i les samarretes dels països que representen s’hi deixen la pell. Hi va haver diaris generalistes i esportius que a les seves versions digitals, simplement, es van limitar a donar informació objectivament i, fins i tot, a felicitar el vencedor. El Daily Mail Sport, El País, el BBC Mundo, el Marca o el Mundo Deportivo en van ser diversos exemples. Alguns integrants, com el capità de la selecció, van voler respondre als atacs i escassos coneixements d’alguns. La propera cita ja serà oficial, a l’Estadi Nacional davant les Illes Fèroe el 25 de març.