Aguanta mig partit

L’estrena a domicili del MoraBanc Andorra va ser de dues cares. Vint minuts de nivell i intensitat davant d’un rival dels grans com és el Baskonia i vint més de baixada i cert descontrol, propiciats sobretot per una nefasta arrencada del tercer quart, en què el rival va fer la diferència i va trastocar els de Joan Peñarroya perquè encaixessin la primera derrota de la temporada (95-77). El 36 a 21 del tercer parcial va ser insalvable.

Els primers minuts de partit van mostrar el potencial del Baskonia. Shengelia agafava la responsabilitat anotadora i la defensa basca feia la resta, amb mans i recuperacions per anar desfent un Andorra que concedia tirs lliures aviat. Una cistella fàcil en contraactac de Hanga va obligar Peñarroya a demanar el primer temps mort amb 13 a 6 i l’Andorra redreçava una mica la situació, amb Albicy i Shermadini carregant-se punts a les espatlles. L’equip necessitava que apareguessin més possibilitats en l’ofensiva i va sorgir Burjanadze, forçant tirs lliures i alguna acció interior. Però també que el rival, amb el nigerià Akognon on fire, tingués més dificultats. Amb tot, l’Andor­ra aguantava el pols anotador i el primer acte acabava amb un 28 a 25 per demostrar que s’estava dins del partit.

La irrupció de Walker en els inicis del segon quart, amb dos triples importants, i la bona tasca en defensa va posar l’Andorra per davant (30-31). L’equip estava responent amb la segona unitat i per fi Schreiner va tenir alguns minuts a l’altura després dels dos primers partits desaparegut. A més, ara eren els del Principat els que carregaven el compte de personals dels de Sito Alonso. Un triple de l’austríac posava el 35 a 39 per a un Andorra que s’entonava i feia entrar a la zona dels dubtes el Baskonia. I més si Schreiner repetia des de la llarga distància per al 36 a 42. Ara el temps mort li tocava a Sito Alonso. I amb reacció, perquè una tècnica a Peñarroya seguida d’una cistella de Bargnani tornava a donar-li el comandament (46-44). Al descans, gairebé les paus signades, amb un 48 a 44 que no decidia res i un Andorra que segur que esperava no lamentar els tirs lliures errats –cinc dels sis que va llançar en aquest període–.

Mentre el Baskonia es convencia de la seva autosuficiència el MoraBanc tenia el repte de dur el matx a distàncies mínimes per lluitar-lo fins al final. I els inicis del tercer quart no van ser els millors per aconseguir-ho, perquè els de Sito Alonso van estar de nou posats en la recuperació i el contraatac, amb cistelles massa fàcils. Akognon, amb un triple, posava onze per sobre els seus (59-48) i tota la feina feta fins llavors començava a anar-se’n en orris en tres minuts. La màquina baskonista començava a rutllar i Akognon seguia a la seva des del perímetre. El 84 a 65 amb què s’encaraven els darrers deu minuts era més que concloent.

I no hi va haver miracle com davant del Gran Canària, perquè el Baskonia no es va aturar en cap moment i perquè la precisió andorrana, en el tir i en la construcció, va ser deficient. El partit ja s’havia convertit en un anar i tornar i feia estona que havia rebentat. Queda una setmana de reflexió, una setmana per millorar i pensar en el Bilbao, que arribarà al Poliesportiu amb ple de triomfs.