Renuncia a la selecció

Sergio Moreno està “cremat” i ha optat per prendre una decisió dràstica: posar el punt i final a la seva trajectòria amb la selecció. Almenys mentre Koldo Álvarez estigui a la banqueta. El migcampista, de 28 anys i que actualment milita a l’Ontinyent de la tercera divisió valenciana amb aspiracions d’ascendir, està fart de la manera d’actuar del tècnic, que no acaba de confiar en ell. La gota que va fer vessar la paciència de Moreno va arribar la setmana passada quan es va incorporar als entrenaments de la selecció per al doble enfrontament del Premundial contra Portugal i Suïssa. “Em va fer pujar el dilluns per entrenar, érem 29 i dimarts em deixa fora i m’envia cap a casa. No aguanto més. Pateixo molt per aquestes situacions, pateix la meva família i no és necessari”, comentava l’internacional al Diari. Moreno es queixa del tracte rebut, que no és nou. “Jo em guanyo la vida amb el meu club, pujo, em perdo tres entrenaments amb l’Ontinyent i després Koldo no em convoca, cosa que ha fet diverses vegades. I llavors quan torno a l’equip sense haver entrenat amb ells tinc molts números per anar-me’n a la grada o a la banqueta. O sigui que al final no jugo ni amb la selecció ni amb el meu equip [el cap de setmana va ser suplent i va entrar al camp en el minut 84]”, es lamentava.

El migcampista va enviar un missatge al seleccionador, informant-lo de la seva decisió. “Amb mi no s’ha portat bé i això que hem sigut companys de vestidor. La relació amb ell és nul·la. No parla amb mi, res. Ni em truca per veure com em va”, es queixa.

Moreno va parlar amb el director tècnic de la federació, David Rodrigo, per demanar-li si hi havia algun problema amb ell i, segons el jugador, la resposta va ser que tot era una qüestió esportiva.

El migcampista reconeix que deixar la selecció “és una decisió molt dura”, al temps que recorda que “estic amb l’absoluta des dels 16 anys i per mi jugar amb Andor­ra ho és tot, però no puc patir més ni per mi ni per la meva família”. Moreno, amb 55 internacionalitats, confia a tornar a la tricolor un cop Koldo deixi la banqueta. I és que el jugador ha tingut poc protagonisme amb el tècnic. En l’actual Premundial va ser convocat en el debut contra Letònia, sense jugar, i va caure de la llista contra Portugal i Suïssa. Abans, en el Preeuropeu, va ser titular en dos dels deu partits jugats (en tots dos va ser substituït) i en dos no va anar convocat.

REPORTATGE

David Domingo - Andorra la Vella

EL NOI QUE VOLIA MARCAR

L’home del dilluns a l’Estadi Nacional, el golejador de la selecció davant Suïssa, amb un gran xut per a l’1 a 2 final, va complir allò que tenia al cap fa tot just dos anys. “Vull marcar amb la selecció”, afirmava un joveníssim Àlex Martínez a La Base, el suplement d’esport formatiu del Diari. “Després del partit me’n vaig recordar”, deia ahir. L’endemà del debut amb l’absoluta, del seu divuitè aniversari i del seu primer gol rebia felicitacions i s’agafava lliure a classe –estudia gestió administrativa i informàtica a la Seu–. De fet, a la graderia ja hi van ser família i amics, desplegant una pancarta de felicitació, “però ningú es pensava allò”. Amb tot, res no canvia. “Ara amb els peus al terra, al juvenil de l’Andorra i la sub-19. Una lliçó d’humilitat”.

En aquell 2014 també deia que li agradaria que a l’equip nacional se’l valorés. “No som com les altres seleccions, que tenen un milió de jugadors per escollir, i molts professionals. Nosaltres som trenta. I fa ràbia que a la graderia hi hagués més gent de Suïssa que d’Andorra”. Directe, com el xut que va clavar a l’escaire.