'Basemaniàtics'

Són dos homes amb un objectiu comú: aconseguir que el planter del MoraBanc Andorra faci un pas endavant, com ha fet el club amb la consolidació a l’ACB. Per aconseguir-ho, l’entitat, d’acord amb el director esportiu, Francesc Solana, ha apostat per reforçar l’organigrama tècnic amb l’arribada de Xavi Luque, durant sis anys entrenador assistent de Joan Peñarroya al primer equip. La feina no li ve de nou perquè quan es va incorporar de la Seu ja s’encarregava de la coordinació esportiva i entrenava un equip de base. “Fa poc que treballem junts, però no hi haurà cap problema. Els dos som uns apassionats d’aquest esport i ens entendrem molt ràpidament”, assegura Jaume Tomàs, més centrat en feines administratives sense oblidar les banquetes. Perquè tots dos porten equips aquesta temporada. “M’agrada molt la base, entrenar nanos i exigir-los. M’hi sento còmode. Estic content d’haver iniciat aquesta etapa”, assenyala Luque, lluny ara de la pressió dels resultats de cada jornada a l’ACB.

El canvi de filosofia que es vol imposar al club és clar. “Crec que la paraula clau és exigència”, sentencia Jaume Tomàs. I ho argumenta: “El club vol fer el trànsit de passar de ser una base d’un club local, més enfocada al vessant social, a la d’un club ACB. El salt és molt gran i per fer-lo has de ficar més quantitat d’entrenaments, que tinguin també més qualitat i dotar tothom de més eines. Com més i millor treballes millors resultats tens. A llarg termini, s’entén.” Luque complementa la resposta: “El que diu el Jaume no és qüestió d’un any ni de dos ni de tres. És treballar anys aprofitant el que s’ha fet fins ara i introduir conceptes nous i maneres de fer que ens ajudin a progressar i evolucionar.”

Aquesta temporada el MoraBanc mou uns 260 jugadors, entre equips federats i l’escola. Per primer vegada, explica Tomàs, en una categoria, la cadet, s’han hagut de fer tres equips i no hi ha forats en cap categoria. Només en les noies. La meta, a llarg termini, segons Luque, és “intentar que algun jugador tingui opcions serioses d’arribar al primer equip i d’estar en la posició, per exemple, de Guille Colom. S’ha de treballar molt i que la naturalesa ens ajudi perquè no tot és qüestió de treball...” El temps dictarà sentència.