Orgull portuguès

Ho té claríssim David Borges, el conseller de les comunitats portugueses d’Andorra. “No hi ha res al Principat que aconsegueixi motivar tota la comunitat com el futbol. Ha estat un moment històric i per això aquesta celebració. La selecció ha estat força cops a prop i ara ho ha aconseguit.” Borges, de 34 anys i seguidor de l’Sporting de Lisboa, va néixer a França i tota la vida ha estat fora de Portugal. Els seus pares són originaris de la zona de Fonte Longa, al nord-est del país. “A Portugal segur que es viu molt aquest èxit, però estic convençut que entre els portuguesos que viuen a d’altres països encara hi ha més passió, és més especial. No només a Andorra, arreu”.

La Casa de Portugal i la Penya Encarnada van reunir diumenge a l’aparcament del Tabola, a la Massana, quatre-centes persones davant d’una pantalla gegant. Molts altres residents veien la final contra França a casa o en locals públics. Cristiano es va lesionar aviat, els gals dominaven, però el gol d’Éder a la pròrroga va donar el triomf als de Fernando Santos i la celebració va ser grandiosa al Principat, amb milers d’aficionats recorrent els carrers. La policia informava ahir que va rebre força trucades de queixa pel soroll que hi va haver però que no va haver de realitzar cap actuació.

No va sortir Pedro Mota, resident des de fa deu anys que intenta obrir-se camí com a cantant i productor musical i que ho compagina tot amb una altra feina. Fa quinze dies que és pare i es va quedar a casa amb la família. “No sóc gaire de futbol, però quan juga la selecció sempre la miro, i més estant lluny”, indica. “És la primera vegada que Portugal guanya una competició com aquesta i tocava celebrar-ho molt. Em semblava que l’àrbitre tirava cap a França... deu ser que sóc portuguès”, explica divertit sobre la final. Apunta que “tot allò que es fa a Portugal, no només en l’àmbit esportiu, quan estàs fora del país ho valores més. Et toca més la fibra. No acostumo a emocionar-me i aquest cop no vaig plorar de miracle.”

Homes de futbol són Antonio da Silva i Manuel Machado, Riera, el president del Lusitans i un dels jugadors de la seva plantilla, que també ha estat a d’altres equips del Principat. “Vaig patir molt a la final, perquè tot el món anava contra nos­altres. La premsa francesa es va passar una mica”, diu Da Silva. El títol d’una selecció que afirma que va anar de menys a més –“no ha fet un gran futbol però sí el necessari per guanyar”– fa que senti “molt d’orgull. Suposarà un pas endavant perquè la gent a partir d’ara tindrà més respecte a la selecció”. Da Silva regenta el bar Nou, al centre del país. Diumenge “estava ple de gent. Va ser una bogeria”. Després de l’emoció i amb el títol a la butxaca va sortir de celebració amb la bandera a la mà a la font de Govern. Riera diu que no li agrada veure el futbol amb gent i es va quedar a casa “per no escoltar segons quins comentaris”. Després va baixar a la celebració tot i que es va quedar dins del cotxe a la baixada del Molí, “veient-ho des de la distància”. Per a ell el títol “és un motiu d’orgull. La resta de la gent ahir va veure que Portugal pel que fa a país és capaç de fites importants”. I hi afegia que durant el torneig no tenia cap expectativa de títol i a la final davant França, clara favorita, tampoc. “A diferència d’altres cops, quan Portugal arribava amb millor equip, ara amb humilitat, s’ha aconseguit”.

Una multitud va aclamar ahir la selecció a Lisboa, que va recórrer la ciutat en un autobús i va acabar la festa en un escenari ubicat a l’Alameda Dom Enrique, a l’est de la ciutat. “Aquest Europeu és per a tots vosaltres, els que esteu a Portugal i els emigrants”, deia l’estrella de l’equip, Cristiano Ronaldo. També per als portuguesos del Principat, orgullosos des de la distància. L’octubre de l’any vinent, quan Portugal visiti Andorra al Premundial, veuran la campiona d’Europa molt de prop.