“Quan estàs en un càrrec públic tot es posa en dubte”

El cònsol menor canillenc espera un bon hivern per als negocis i insisteix que el comú ha d’invertir amb prudència després de la falta d’ingressos viscuda, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

Com van els números de Canillo aquest exercici?

Millor que fa quatre anys, estem en una situació més sanejada que ens permet encarar el futur més optimista, que vol dir també realista. Ara que la cosa sembla que va millor, la gent vol que es noti en actuacions a la parròquia, però amb seny.

Les inversions seran bàsicament d’embelliment?

Temes on hi havia una necessitat, clavegueram i embelliment. Hem passat d’un pressupost que no arribava a 1 milió a un que sobrepassa els 3 milions. Ja estem actuant al passeig del riu, ara estem acabant un altre tram i començarem tot l’embelliment del nucli urbà de Canillo per donar-li un caràcter més de poble, amb pacificació del trànsit, qui tingui garatge podrà passar, però amb un tractament diferenciant perquè visualment sigui més agradable circular-hi a peu, com si estiguessis visitant el poble que no si fos tot rodat. Farem un concurs d’idees per al poble de Soldeu, la política d’aparcaments l’estem treballant perquè fan falta sobretot a l’hivern.

El comú ha fet un fons de reserva per a urgències, on es posarà un 3% de la despesa, quin és l’objectiu?

És el que faries a casa teva, quan les coses van a un ritme normal fas un racó a casa teva perquè l’imprevist t’arriba i no t’avisa. El passat ens ha ensenyat que quan hi ha una crisi, o un deute o un ingrés que no s’ha pogut materialitzar passes una situació molt complicada, i el comú són els diners de tots, i quan veus que a final de mes no quadres la caixa, no pots honorar els teus deutes, i demanes diners i no te’ls deixen és una mica complicat. I estem provant, en lloc d’utilitzar aquests diners, poder tenir un raconet per a situacions d’urgència, que estan molt ben especificades i a més ha de passar pel consell de comú, han de decidir quina és la situació d’urgència i el poble decidirà si estan ben utilitzats, tots estem vigilants i s’haurà d’explicar, no es pot fer internament, i això salvaguarda una mica.

Els comuns han començat a rebre els expedients de la Batllia, quants en té Canillo?

Pocs, són bastant unitaris, som la parròquia que en té menys. És més un tema de forma, perquè en ser una administració petita hem provat de ser el màxim d’eficaços, i abans d’enviar una persona a la Batllia, si ho hem de fer ho fem, però per proximitat acaben pagant i tenim un nivell de morositat baixa comparada amb altres llocs. És més fàcil de controlar per volum i automàticament quan hi ha gent que no paga s’ha de saber el perquè.

Com avança la negociació de competències i transferències?

Vam passar totes les dades de funcionament i despeses i un diagnòstic bastant exhaustiu del que són les economies dels comuns en funció dels diferents àmbits d’actuació i dels serveis que hem de fer, i em consta que s’està fent aquesta feina de diagnòstic i ens hauríem de veure la setmana que ve.

Hi ha grans discrepàncies amb el plantejament de Govern?

No, perquè Govern és molt realista de la feina que estan fent els comuns, hi ha molta gent que ha estat en comuns, saben les necessitats que es troben i hi ha la voluntat de tots de no doblar esforços, i els mateixos comuns en som conscients i tot el que puguem mancomunar, tot el que podem treure concursos conjunts és la tendència, ja sigui recollida forestal, brossa, si veiem que hi ha sinergies ho fem, el xip ja el tenim, i ara s’ha d’anar materialitzant. Estem buscant punts en comú i que hi hagi com menys diferències millor, tot i que la realitat no és la mateixa, no és la mateixa meteorologia al Pas que a Sant Julià i no hi ha les mateixes necessitats en parròquies amb menys població com Ordino o Canillo que amb les de molta com Escaldes o Andorra la Vella.

Sant Julià ha justificat la pujada de preus a la guarderia en l’homologació de tarifes entre comuns. Les guarderies han de costar el mateix?

Ara estem avaluant quan ens costa a cadascú, hi ha comuns que ho tenen externalitzat, d’altres que ho fan amb personal propi, són realitats diferents i sortim de situacions diferents. S’està discutint. A Canillo costa més de 300 euros per a la gent, per al comú hem provat que tots els serveis ens costin el 50% i l’usuari paguin la meitat del cost.

DA s’ha vist sacsejat aquesta setmana per l’afer i la dimissió de Meritxell Mateu, com s’ha viscut des de Canillo?

No és agradable, hi ha certa preocupació per com es tracta la situació. Hi ha una mena d’acarnissament, avui és Mateu i un altre dia és un altre tema i sembla que hi ha diferents míssils que es vagin tirant endavant. És una preocupació i és una opinió personal, però entenc que no hi ha hagut mala fe. És delicat portar una opinió sobre un tema que des de l’oposició al Consell sembla que es vulgui fer un acarnissament i una judicialització més enllà, doncs seré prudent però és una llàstima i una situació que no és agradable per a ningú, sobretot si s’entén que no han treballat o han fet aquest tipus de coses amb mala fe.

La imatge dels polítics queda malmesa perquè s’ha parlat que puguis estar al Consell treballant per interessos privats.

Quan tens un càrrec públic crec que es posa en dubte tot, i qualsevol cosa que facis està tot més controlat i ho has de fer tot amb molta més prudència perquè estàs davant de tothom i és normal, hi estic completament d’acord, però és una situació delicada i no m’agradaria estar en un cas així. No sé el que ha passat, com ha passat ni quines seran les conseqüències, però és una cosa que vius amb preocupació.

Tenen inputs de les previsions dels empresaris per aquest hivern a Canillo?

Sembla que serà un bon any de neu, i quan mires el sector immobiliari no queden gaires pisos, s’està llogant molt i si la gent té ganes de venir a treballar i hi ha gent que per venir de vacances lloguen tota la temporada fa bona pinta, i els hotelers que tenen reserves consolidades ja van treballant.

S’està tornant a construir a Canillo?

No, s’estan redimensionant els projectes perquè s’ha construït molt i ara el que s’està fent és mirar que tots els projectes que s’estan tirant endavant siguin més realistes en funció del nou tipus de client que es vol, que és més familiar. Amb pisos més grans, de més qualitat, m’atreviria a dir que més xalets que blocs, i els empresaris estan reconduint els projectes cap a aquest tipus de mercat que finalment és més estable i més rendible per tots, amb un poder adquisitiu superior i més estable.