“Tenim serveis poc desenvolupats perquè els avis es quedin a casa”

Mònica Duran és la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres d’Andorra (COIA). Aquesta entitat acull 400 col·legiats que tenen com a principal reivindicació que es modernitzi el reglament d’infermeria, que és del 1986.

Quines són les funcions del col·legi?

Agrupar el col·lectiu d’infermeria i que sigui un lloc on la infermera pugui posar en coneixement totes les activitats que fa, pugui resoldre dubtes sobre la professió. A part d’això, també demanem que es reguli la professió d’infermera i vetllem perquè totes puguin desplegar les competències professionals. En aquest moment tenim una llei que el regula del 1986 i està totalment obsoleta, no s’adequa a les activitats que fan les infermeres o les que podrien fer.

Per què està obsoleta?

Et diu que pots fer quatre, cinc o sis funcions, com ara prendre la tensió, fer petites cures, petites cirurgies, i avui dia el paper de la infermera va molt més enllà.

Quines funcions fan?

Primer valoren la persona, fan un diagnòstic d’infermeria, plantegen uns objectius, disse­nyen un pla de cures i avaluen. Fan tot un procés més enllà de les tècniques que puguin tenir, administrar medicació, posar alguna via o altres.

Vostès reclamen que es faci un nou reglament. Què hauria d’incloure?

Senzillament definir les competències de la infermera: l’assistencial, la de gestió, la d’investigació o recerca i la docència.

Quines tasques fan de gestió?

Des de gestionar els recursos materials fins al servei de plantes, la visita al metge, l’esmorzar, l’hora de preparar les cures, en funció com tindrà aquell dia ha de gestionar el seu dia a dia...

I de docència?

La més clara seria la de donar formació a altres professionals, però també hi ha la docència en el paper que té la infermera d’ensenyar a l’usuari com gestionar-se les seves cures o malalties, o de prevenció, com ense­nyar a una persona com es pot controlar una diabetis.

Segons la llei actual, això ho hauria de fer un metge?

Hi ha un buit legal. No s’estableix enlloc el paper de prevenció que fa la infermera. A l’atenció primària, per exemple, les infermeres fan un seguiment i expliquen a l’usuari com autogestionar-se moltes patologies cròniques. Tot i que en el dia a dia es fa, això no està en el reglament.

Quines complicacions es troben per desenvolupar les seves funcions diàries?

Moltes vegades és la manca de reconeixement. Nosaltres mateixes no ens ho creiem prou que tenim aquest paper. A més, per part de les administracions, dels companys professionals tothom treballa només en el seu sector, i falta aquesta manca de treball en equip, de coordinació de servei. En l’àmbit del col·legi, estem una mica a l’expectativa de com evoluciona el sistema sanitari.

Una de les metes del Govern és la reforma de la sanitat. Què reclamen des del col·legi a la nova reforma?

La nostra reivindicació és que es reguli la professió, així com que estigui reconegut i definit el paper de la infermera: quins àmbits laborals pot treballar, quines competències té, com es pot anar desenvolupant a Andorra i que es reconeguin les especialitats d’infermeria.

Quines especialitats existeixen dins del món de la infermeria?

El món va evolucionant i necessites que el paper de la infermera evolucioni. En aquest sentit, la infermeria està evolucionant cap a l’especialitat. Aquí, a Andorra, tenim reconeguda la de llevadora, però en països veïns tenen altres especialistes reconegudes com ara en gerontologia, salut laboral o comunitària, urgències i medicoquirúrgica.

Vostè treballa en l’àmbit d’atenció primària. Com és el seu dia a dia?

Sóc especialista en gerontologia. En l’àmbit de la gent gran ens trobem que les famílies tenen moltes dificultats, que també vénen donades per l’entorn, ja que està poc desenvolupada l’atenció primària en l’àmbit domiciliari. La gent gran, d’entrada, diu que vol estar a casa, que també li suposa un estalvi, però per això falten recursos. Tenim uns serveis que estan molt poc desenvolupats per poder donar suport a les famílies per poder tenir la gent gran a casa.

Es considera la possibilitat de centralitzar l’assistència domiciliària. Com ho valoren?

Si se saben coordinar i treballar en equip, pot ser molt bo per a la població d’Andorra mancomunar una sèrie de serveis que siguin iguals per a tothom, però hi ha molta feina a fer. Per exemple, tenim uns serveis d’atenció a domicili que són molt tancats d’horaris i només cobreixen unes hores, mentre que s’hauria d’ampliar a les 24 hores per poder atendre les persones a qualsevol franja horària.

Quines són les altres tasques que hauria d’incloure l’atenció a domicili?

Falta pedagogia a les persones i a les famílies per poder facilitar-los els espais i els recursos per resoldre els seus dubtes. A vegades, les famílies no tenen ni més recursos, ni temps, ni formació, per poder atendre aquestes persones amb problemes cognitius o crònics. A part de les cures que pugui fer la infermera, dels controls de tensió o coses més tècniques, la feina va més enllà i fas un acompanyament a la família i li dónes suport emocional i psicològic.

Suposo que és una tasca gratificant?

Sí, té la seva part bona. T’enfrontes a una sèrie de dificultats, però la gent gran és molt agraïda. A més, veus que se’n pot sortir i que fa el seu procés de vida. La gent gran té moltes dificultats de mobilitat que impliquen problemes de vestir-se o fer-se la higiene. Amb una petita activitat pots ajudar molt la persona.

L’Associació per als Trasplantaments d’Òrgans reclama que es puguin donar òrgans a Andorra. Està preparat el país?

No em voldria mullar gaire perquè no conec el tema a fons, però segurament el sistema s’ha de desenvolupar molt més en l’àmbit legal. A poc a poc aniran sortint aquests temes i s’aniran regulant. Desitjo que es pugui acabar dissenyant un protocol o un procediment que pugui acabar facilitant acceptar la donació com el trasplantament.