“Hi ha molts tallers i segurament no hi ha feina per a tots”

La crisi ha disminuït el nombre de matriculacions i això ha incrementat la feina als tallers, ja que la gent en lloc de comprar-se un vehicle nou, repara el que té. Tot i així, el president de l’Associació de Tallers Mecànics d’Andorra, Víctor Iruela, ressalta que això ha contribuït que proliferin els tallers tant legals com il·legals.

Quants tallers hi ha a Andorra?

D’associats som uns 60 tallers i els no associats uns 200.

Quins avantatges comporta ser membre de l’Associació de Tallers Mecànics?

Som la veu cantant quan anem a Govern, quan hi ha una qüestió mediambiental, quan surten problemes perquè el Govern ha tret un tipus de reglamentació i veiem que està sobrepassada o dubtes que els associats puguin tenir pel que fa a les lleis.

Quines necessitats o reclams té el sector?

Que hi hagi feina.

Amb la crisi van baixar les matriculacions. Repunten?

A nosaltres no ens afecta que hi hagi moltes matriculacions. Al contrari, com menys matriculacions hi hagi vol dir que més es mou el mercat antic i beneficia més els tallers. La crisi en el nostre sector ens ajuda i no ens ajuda. És una arma de doble fulla. Si hi ha crisi, la gent no té diners per comprar un cotxe nou i intenten reparar el seu. Aquesta és la part positiva. La part negativa és que a l’hora de pagar...

Amb la crisi es va incrementar l’intrusisme. S’ha arreglat?

Sí, sí, aquest tema es va poder arreglar.

Com?

El que feien era anar a reparar els cotxes als països veïns. És més barat reparar un cotxe a Espanya que Andorra? Depèn. Hi ha llocs que la mà d’obra és més barata allà que a Andorra. Amb la crisi el que fa la gent és mirar el preu final de la factura. Ens vam assabentar que hi havia gent que feia treballs de seguretat activa i passiva fora d’Andorra i podien passar la ITV amb qualsevol certificat internacional. Nosaltres no hi estàvem d’acord. Hi havia una llei adormida i la vam agafar per poder defensar-nos d’aquest tipus d’intrusisme.

Aquesta llei preveu que la ITV i les reparacions s’hagin de fer aquí?

Sempre que no es faci en un taller estranger de la casa oficial. Llavors sí que tens opcions que faci la reparació allà. Anar a un taller de fora és intrusisme. Ells estan donats d’alta al seu país, però és clar, no és lògic que hagis de pagar certes actuacions de la llei i que una persona de fora no, que pagarà les del seu país, però nosaltres hem de defensar el que és nostre.

I l’intrusisme de gent que obria tallers il·legals?

És molt difícil saber on els fan. No pots fer de policia per al Govern. Cadascú té la seva feina. Un és tècnic, jo sóc mecànic, però no sóc policia per anar darrere per veure si ets un taller il·legal o no, sinó que ha de ser l’administració qui s’ha de moure en aquest sentit, que ja es mou.

Aquests tallers ho fan sense factura i ho fan més barat?

No ho sé, la teoria és que sí. És l’amic de... que són mecànics, que segurament estan treballant en altres llocs de mecànics i a les seves estones lliures ho fan. Els hi diuen: ‘Jo aconsegueixo les peces i què pagues de mà d’obra? 35 euros? A mi me’n pagues 15 i a córrer...’ Però és clar, no som nosaltres els que hem de posar el punt final a aquest sistema.

El Govern ha implementat els cotxes elèctrics. S’arreglen diferent?

Hi ha alguns protocols d’actuació, però no referent a la reparació, sinó referent a la seguretat. Aquests vehicles tenen unes tensions bastant altes i pots tenir unes enrampades serioses. Existeixen uns protocols més que res de seguretat. De moment a nosaltres no crec que ens hagi d’afectar el pla Engega. A la llarga, el futur dictamina que es tirarà més endavant i ens haurem de preparar.

Quines dificultats es troben en el seu sector?

S’haurien d’arreglar coses, però moltes d’elles s’ha d’anar a l’administració. Són petites coses que es fan una muntanya.

Com què?

Jo crec que és un tema de professionalitat. No és un tema ni de clients ni de res, jo estic obert que cada un ha de ser professional en el seu sector. Sempre ho comparo amb els hotels, els tallers. Hi ha els hotels d’una estrella, dues o cinc. La gent ja sap on va i no tindrà el mateix cost el d’una estrella que el de cinc, però tampoc tindrà el mateix confort, ni atenció. El que li falta al taller és que des de l’administració es pugui crear alguna cosa on els usuaris sabessin on posen el seu vehicle. Per exemple, si és un taller tècnic, un especialista, o un taller normal i corrent.

Faltaria una qualificació?

Jo diria que amb això solucionaríem molts problemes. Avui dia el que ens passa és que hi ha molts tallers per com és Andor­ra. Llavors succeeix que segurament no hi ha feina per a tots. Jo crec que és un tema que amb menys tallers, el que passaria és que els propis tallers tindrien més treballadors.

Hi ha un excés de tallers?

S’han anat obrint tallers i és un problema. Això és igual que el que va passar amb la construcció. Quantes empreses de construcció hi havia i quantes han aguantat? Les més fortes. És un punt on no s’hauria d’arribar i que detectem des de l’associació que s’arribarà si l’administració no hi posa un projecte de viabilitat. Ja no és un tema que com més tallers serem, més competència hi haurà. No és el mateix que entris el cotxe i que et diguin un preu o que et posen l’oli que vulguin i et donin un altre preu. Qui és l’afectat de cara al futur? El propietari del vehicle.

Com hauria de ser el projecte de viabilitat?

No ho sé. Hauríem d’asseure’ns amb ells i treure idees perquè tant d’un costat com de l’altre estiguin contents. No vull dir que el Govern no estigui fent la seva funció, però hauríem d’agafar i fer mesures diferents. Des de l’associació de tallers no només mirem per als nostres socis, sinó que també tenim cura dels usuaris dels vehicles.