“És possible comprar substàncies de dopatge aquí i a Espanya”

Natàlia Font ha estat l’elegida pel ministeri d’Esports per dirigir la recentment creada Agència Andorrana Antidopatge seguint les directrius de l’Agència Mundial (AMA). Afronta una etapa en què pràcticament tot està per fer. Atén el Diari en la seva primera entrevista al Centre de Tecnificació d’Ordino.

Què ha fet aquests dos primers mesos?

Bàsicament el que hem estat fent és establir les bases de l’agència, posar-la en marxa i començar a preparar tots els projectes que hem de dur a terme els propers anys. Estem treballant fort per crear projectes educatius i de formació que ens portin a una consciència diferent a la que tenim del dopatge fins ara i que la societat sàpiga que dopar-se no fa cap bé a la salut.

Quines seran les línies mestres?

Ens vénen molt establertes des de l’AMA i les nostres no són diferents a les que han de seguir la resta de països.

Al novembre l’AMA li va tocar el crostó a Andorra per no complir amb el codi mundial. Va quedar la sensació com que fins aleshores la lluita antidopatge al país no fos prioritària per a cap dels governs que van manar.

No crec que no fos prioritari, però de la manera que anàvem funcionant anàvem tirant i no ens hi havíem involucrat al cent per cent com hauríem d’haver fet. Crec que sempre va bé que et diguin com s’han de fer les coses per fer-les bé i és el que va passar amb la visita de l’AMA. Ara hem fet un gir de 180 graus.

L’Agència té un pressupost de 64.000 euros i una part és per al seu sou, no són pocs diners per treballar bé?

Són pocs diners, però suficients per començar un nou projecte per la proporció que té el país. Estem treballant per aconseguir aportacions externes per intentar ampliar les accions que podem dur a terme.

Aportacions d’empreses?

No. Hi ha molts organismes implicats en la lluita antidopatge. Ara mateix estem treballant amb la Unesco, que té un projecte per promocionar les polítiques de lluita antidopatge en països que encara no les tenen desenvolupades. Seria una aportació de capital externa.

Tenen previst fer més controls?

La previsió és que cada any en fem més i sobretot que els anem fent millor. L’AMA ens assessora molt de prop en els protocols i procediments a seguir.

Hi haurà controls de sang?

Ara mateix no se’n fan i la idea és fer-ne ja enguany, si és possible.

Parlem del dopatge en esportistes amateurs. Sembla una pràctica habitual, pel que es diu.

Tothom sap que el dopatge és una pràctica molt estesa i no només a l’esport d’elit, i que molts amateurs ho practiquen sovint des del desconeixement del que suposa. Treballarem fort per conscienciar la societat de les conseqüències negatives del dopatge i farem campanyes d’informació i divulgació.

Poden fer controls en competicions de caire amateur?

Sí, si estan sota el paraigua d’una federació nacional.

I podrien deixar sense competir un esportista amateur?

Sí. Com si fos un professional.

A Espanya hi ha la sensació que Andorra és com un supermercat de productes de dopantge, és una sensació real o errònia?

Una de les funcions importants de l’agència és col·laborar amb tots els ministeris implicats per fer un programa de lluita contra el dopatge eficient i que aquesta percepció no sigui real, i que es puguin solucionar possibles llacunes que podem tenir al país com ara la legislació de venda de medicaments, de venda on line o el tràfic per fronteres.

Però és possible comprar-ne sense problemes?

Tot és possible, al final. És possible aquí i és possible, i ho sé del cert, a Espanya i a altres països.

L’AMA ha suspès l’acreditació del laboratori de Madrid, enviaran les mostres a Barcelona o a París ara?

Una de les feines que estem fent és obrir l’agència a organitzacions nacionals properes. Tenim les portes obertes per enviar-les a un lloc o a un altre. Estem treballant amb convenis encara no tancats però segur que tindran un bon tracte amb nosaltres.

I fer un laboratori a Andorra?

No. I no tan sols pel tema econòmic. Per estar acreditat necessites un volum de mostres analitzades que estaríem lluny de complir. A banda que en tenim uns quants a la vora.