Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
César Goyache

“El més normal és que al juny JC Flowers ja gestioni Vall Banc”

El president provisional de Vall Banc es mostra molt optimista respecte al futur de vall banc perquè és una entitat capitalitzada i amb liquiditat i l’únic que espera és que el banc entri en la normalitat

entrevista Goyache

César Goyache, president provisional de Vall Banc.

Diari d'Andorra
Cesar Goyache

“El més normal és que al juny JC Flowers ja gestioni Vall Banc”

César Goyache, president provisional de Vall Banc.

Xavier Pujol
Actualitzada 19/05/2016 a les 17:45
Després de catorze mesos de procés des que es va intervenir BPA, comença una nova etapa per a l’entitat que ha comprat el fons JC Flowers però que fins que no es formalitzin tots els requisits d’adquisició de moment gestiona l’AREB.

Què es trobaran demà els clients que fins ara eren de BPA quan Vall Banc obri les portes?
Es trobaran els seus gestors, els que ja tenien a BPA i que els han estat atenent durant l’últim any. I els trobaran disposats a donar tot el servei i explicar tot el que el nou banc pot oferir. És una entitat nova on podran operar de forma natural com un banc més. Podran començar d’entrada a operar amb relativa normalitat i en les properes setmanes amb absoluta normalitat.

Però trobaran limitacions per disposar del que és seu.
Tindran una operativa estàndard per fer transferències, treure diners, domiciliar pagaments... tot això ho podran fer amb normalitat. L’operativa de fora de balanç com accions o fons ho recuperaran progressivament. Demà és el primer dia d’una llarga història. S’han d’acostumar que el banc és allà, i que cada dia que obri els oferirà més serveis amb la màxima qualitat. I el més important: amb normalitat.

Hi ha un cert temor que el primer dia vinguin molts clients que l’únic que vulguin és recuperar tots els seus diners i canviar de banc?
Òbviament podria succeir. A qui no conegui bé com ha anat tota l’operació aquesta possibilitat li pot passar pel cap. Però crec que no hi ha raons per fer-ho. És un banc capitalitzat i amb liquiditat que dóna garanties a qualsevol client.

Quines garanties?
El banc neix amb un 26% de rati de capital, per sobre de la mitjana andorrana. La liquiditat serà del 141% quan la mitjana de la banca nacional és del 71%. És un banc que dóna tranquil·litat als clients i han de tenir clar que no tenen perquè estar millor en un altre banc. És una entitat amb els clients revisats en un exercici de rigorositat únic. Entenc que hi ha clients que necessitaran el primer dia una certa quantitat de diners per solucionar situacions que s’hagin pogut crear durant aquest procés, com per exemple cancel·lar crèdits amb altres entitats. Però és una operativa natural.


Amb quants clients comença Vall Banc?
Es traspassen uns 25.000 clients. n’hi havia 27.000 aptes, però hi ha uns 2.000 comptes que estaven a zero i que es cancel·len. No esperem que vinguin tots el primer dia (riu).

Quants treballadors?
En el que és estrictament servei bancari n’hi ha 129. A fora, en la gestora de fons i l’asseguradora, 15. Pel que fa a oficines només es tanca la del Prat de la Creu, però el que es fa és traspassar els gestors a la de la Plaça Rebés que és on també passaran a estar assignats els clients.

Operar amb normalitat vol dir que no s’actuarà de forma diferent a la d’altres bancs? Se suposa que no es cobraran comissions per treure diners ni cap altra operativa fora de l’habitual en banca.
Res de diferent. Mai s’ha considerat tenir ingressos fora del que és normal en qualsevol banc.

Quants clients quedaran a BPA i quants empleats?
A BPA queden uns dos mil clients i uns quinze treballadors.

D’aquests dos mil quants es creu que finalment podran ser traspassats en el futur a Vall Banc?
És difícil saber-ho, però n’hi ha uns mil cent que tenen moltes opcions de finalment ser traspassats. Dependrà de la documentació que puguin aportar. La resta, uns 900, tenen una tipologia més complicada. Però s’està treballant amb les autoritats andorranes per establir quines són les operacions sospitoses de blanqueig que s’han de comunicar a la Uifand o a la fiscalia. Seran les autoritats les que finalment decideixin. També part d’aquests 900 en el futur poden passar a Vall Banc.

S’han començat a portar dossiers sospitosos de blanqueig a la Uifand o a la fiscalia?
Fins ara estem enfocats en els processos judicialitzats perquè tenen uns timings i és urgent facilitar informació. Posteriorment notificarem les operatives més complicades i amb més volum. Volem consultar alguns modus operandi que afectin grups de clients per saber si són sospitosos o no.

Els diners no regularitzats al seu propi país per clients no residents està tot a BPA o hi ha part a Vall Banc?
Els criteris d’anàlisis per definir si un client era vàlid no eren fiscals. El model seguit era per trobar operacions sospitoses de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme. Pot haver-hi diner no regularitzat tant a BPA com a Vall Banc i està subjecte a la nova normativa d’intercanvi d’informació fiscal (amb data 1 de gener del 2017).

Vall Banc recomanarà als clients que regularitzin?
El posicionament del banc sempre serà la recomanació de regularitzar. Però no podem forçar. Tenint en compte la nova legislació els facilitarem la sortida que creguin convenient.

Quin és el calendari perquè el fons JC Flowers prengui possessió de Vall Banc i passi a gestionar-lo?
El contracte de compravenda està signat i ara estem a la fase de preclosing. JC Flowers necessita l’aprovació tant d’INAF i de Govern per a la inversió estrangera. No hi ha un calendari exacte.

Haig d’insistir en la pregunta perquè algun període aproximat sí que ha d’existir per tal que JC Flowers passi a gestionar Vall Banc.
La data més normal i natural seria cap al juny. El termini legal fixa que com a màxim s’ha d’executar a finals de juliol. Si no fos així s’ha considerat la possibilitat d’allargar-ho fins a finals d’any.

Hi haurà canvis?
El primer el meu (riu). Jo sóc president perquè les accions són de l’AREB encara perquè no s’ha fet el traspàs. Però JC Flowers té en molt bona consideració tota la plantilla, per l’exigència de tot el que s’ha hagut de fer en aquest procés. No ens han avançat que hi haurà grans canvis, sobretot perquè se senten molt còmodes amb l’equip de treballadors.

Quin és el model de negoci que té previst JC Flowers? Hi ha gent que com que és un fons pensen que l’objectiu és donar al banc més valor i vendre’l posteriorment.
No estan comprant un banc amb problemes. Han comprat un banc ben dimensionat, ben capitalitzat i amb una liquiditat molt alta. Jo entenc que el banc té condicions per ser estable, sostenible, amb un bon nivell de negoci, rendible i sense problemes. JC Flowers ens ha comunicat que creu en un model de banca privada de qualitat combinat amb un bon servei al client domèstic amb banca tradicional d’alt nivell de qualitat.


Però es tracta d’un banc petit en comparació amb la resta. En un context on només es parla de fusions i d’agafar més múscul, quina viabilitat pot tenir una entitat de petit volum com Vall Banc amb possibilitats de creixement intern relativament petites ja que es tracta d’una plaça molt bancaritzada?
El banc ha estat reconstruït amb una dimensió adequada a la seva mida. S’ha ajustat. Estic convençut que JC Flowers ha analitzat l’evolució de la plaça andorrana. Dins dels futurs processos de consolidació que es puguin fer, doncs pot ser un jugador més.

Quins són els condicionants de pagament als que s’ha arribat amb JC Flowers sabent que hi ha un màxim de 29 milions?
Hi ha un 25% del pagament que està lligat al nombre dels actius que es gestionin. Si en els propers mesos el volum del banc es redueix perquè tenen lloc sortides de capital, l’import que es paga s’ajusta. La resta del preu va en un procés en funció de la generació de valor que es produeixi. No hi ha una data màxima de pagament sinó que si es retarda en el temps hauran de pagar més, com si fos un interès. En realitat l’import màxim a rebre podria ser superior a 29 milions.

Tornem a BPA. Què passarà quan un dels clients que es queden allà es planti davant de l’oficina de Prat de la Creu? Podran accedir als seus diners, no podran, estaran indefinidament bloquejats...?
El primer és que se l’atendrà. Hi haurà una oficina a Prat de la Creu i al carrer de la Unió. Però els primers dies també seran guiats des de qualsevol oficina de Vall Banc. L’operativa dels clients de BPA quedarà bloquejada, però mantenen els seus drets sobre el que tenien i ningú els ho tocarà. I se seguirà analitzant la informació que aportin i si és possible un cop revisats amb la nova documentació, si són aptes se’ls traspassarà a Vall Banc. I han de tenir clar que perquè no hagin estat declarats transferibles en el primer tall no significa que no puguin ser-ho en el futur. En absolut. L’AREB manté l’objectiu d’acabar de separar els clients que tenen operatives sospitoses de blanqueig d’aquells que no han passat el tall perquè no han pogut aportar fins ara suficient documentació.


Quina quantitat de capital s’ha perdut en tot el procés?
La pèrdua de valor del BPA té lloc quan es fa pública la nota de la FinCEN perquè queda bloquejat. I bloquejat vol dir que ningú vol tenir cap relació amb el banc, cap tipus d’operativa i que no s’accepta qualsevol instrucció del banc. Per salvar els clients quan el banc queda bloquejat no queda cap altra alternativa que intervenir-lo. S’intervé també Banco de Madrid. La caiguda de Banco Madrid és el principal impacte de pèrdues a BPA com a propietari. Va significar 170 milions directes de pèrdues.


I a partir d’aquí?
A partir d’aquí hi ha altres ajustos. Per exemple els crèdits que s’havien donat per comprar les accions del propi banc. Com que els títols no valen res el crèdit està perdut. Molts altres exemples. Calia recapitalitzar l’asseguradora per donar tranquil·litat als clients dels Estalvis garantits. I han calgut deu milions. El valor patrimonial del banc negatiu és de 103 milions. Per absorbir aquestes pèrdues és quan s’ha utilitzat el capital del banc, les preferents, les subordinades... Però ha de quedar clar que els esdeveniments van venir derivats de la nota de la FinCEN.

Però el procés ha tingut uns costos.
Hi ha uns costos com per exemple els de l’organisme que ha gestionat aquest procés que és l’AREB. I crear el nou banc també ha implicat el cost de la transformació. Però s’ha fet una reducció al màxim de despeses. S’estimava que la transformació ens costaria uns nou milions però com que ho hem fet internament ens ha costat menys de 3. El cost del procés s’ha de recuperar en part dels ingressos per la venda a JC Flowers.

Hi havia l’opció legal de tocar els dipòsits de les empreses del grup Cierco i s’ha descartat.
La llei dóna el dret a l’AREB de fer excepcions en el procés de recapitalització. Hi ha casos on el dany produït per la recapitalització pot ser superior al benefici que genera. Amb empreses que operen a Andorra i que són del grup dels accionistes majoritaris l’AREB va considerar que si els tocàvem el dany era més gran que el benefici. Per responsabilitat vam decidir que no es podien posar en perill empreses que generen riquesa, llocs de treball i que són importants per a l’economia del país.

Quins són els corresponsals?
És un tema delicat, avui una mica menys delicat. Però en tenim i són de primer nivell. Estem molt contents amb ells i..., deixem-ho aquí.

Són espanyols.
Són entitats espanyoles.

Última qüestió. Es pot donar la garantia a tots els clients de Vall Banc que podran recuperar fins a l’últim cèntim d’euro dels seus diners?
Quan demà vegin la seva posició bancària veuran que tenen la mateixa quantitat. No hi ha cap quitança. Demà mateix podran comprovar-ho per la pàgina on-line de banca virtual perquè podran entrar amb les seves claus. Neix un nou banc i les posicions dels clients són les que tenien fins al cèntim d’euro. En deu o quinze dies els clients podran signar segurament ja contractes per tenir una targeta de crèdit de Vall Banc. El dia que amb la targeta de Vall Banc es pugui pagar al supermercat, el nivell de normalitat serà altíssim. Una normalitat que vénen de no tenir amb BPA.

ELS GERMANS CIERCO PORTEN LA RESOLUCIÓ DE BPA A LA BATLLIA

Redacció - Andorra la Vella

Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) han interposat una demanda a la Batllia reclamant la nulitat de la resolució de l’entitat bancària que l’AREB va aprovar el passat 21 d’abril en considerar que tant la resolució com tot el procés previ han incorregut en “gravíssimes vulneracions legals i constitucionals que ja no només perjudiquen els accionistes sinó també molts dels clients del banc”, assenyalaven ahir a través d’un comunicat de premsa. Tanmateix, la demanda insta els tribunals que mentre no hi hagi un pronunciament judicial se suspengui la resolució “vist els greus i irreparables perjudicis econòmics que s’estan generant”. Finalment, la demanda sol·licita a la Batllia que porti a terme un procés incidental d’inconstitucionalitat per tal que el Tribunal Constitucional (TC) es posicioni en relació amb les mesures dutes a terme.
Per a la representació lletrada dels germans Cierco hi ha múltiples vulneracions de la Carta Magna tant a la llei BPA com en la seva aplicació que, denuncien, “fins i tot va més enllà”.
Els empresaris tornen a denunciar “l’opacitat” i “el secretisme” amb què l’administració ha actuat i es queixen que se’ls hagi deixat totalment al marge. Precisament la manca d’informació és una de les vulneracions per les quals consideren que la resolució s’ha d’anul·lar. “La manca de comunicació vers els accionistes els genera indefensió i, per tant, els suposa la vulneració d’un dret fonamental: el dret de defensa”.
Els germans Higini i Ramon Cierco també denuncien que s’han bloquejat els comptes sospitosos a BPA “sense cap base o suport legal” i en base a l’auditoria de PwC “que la pròpia resolució de l’AREB reconeix que no té cap valor ni ètic ni jurídic ni de cap mena”. Que es mantingui la mateixa valoració econòmica del banc (103 milions en negatiu) un any després els causa sorpresa atès “tots els moviments que de ben segur hi ha hagut”.
Relacionades
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477