Els aldarulls del Pas

Les queixes dels clients d’hotels del Pas de la Casa s’han convertit en “recurrents”, segons explica el cònsol major encampadà, Jordi Torres, i mostren el nivell de descontrol al qual s’arriba de nit a la població fronterera. El comú aposta per començar a responsabilitzar també els locals d’oci nocturn dels problemes i que hi posin de la seva part per redreçar la situació. Les nits d’aldarulls al Pas corren el risc de convertir-se en un mal crònic que afecti definitivament la imatge turística de la vila. Si l’escenari no canvia el Pas quedarà com a destí del turisme jove i de borratxera que combina l’esquí la primera part de la jornada amb l’alcohol barat i l’enrenou durant el vespre i la nit. La situació està fent fora el turisme més familiar i tradicional perquè simplement no els deixen dormir i, a més, han portat la vila a un estat de brutícia constant com a resultat de les deixalles que es generen cada nit. Tant el comú com el Govern i els empresaris i ciutadans del Pas han de ser conscients que per redreçar la situació cal un front comú en què cada part aporti el necessari per trobar-hi una solució. Cal ser realistes i segurament no existeix una poció màgica per canviar el panorama d’avui per l’endemà. Molt possiblement cal combinar una sèrie d’actuacions per anar de mica en mica donant forma al model turístic cap a un perfil no tan agressiu com l’actual. La solució no és senzilla perquè no pot passar per intentar vetar totalment el tipus de turisme jove perquè és una part molt important de la clientela tant de l’estació com de la vila. Però cal establir uns protocols i unes mesures que ajudin a controlar de forma efectiva l’oci nocturn perquè no derivi en els aldarulls que s’estan produint. I això passa per evitar que cada nit hi hagi centenars de turistes embriagats rondant pels escassos carrers del Pas perquè un cop ja s’ha arribat a aquesta situació la possibilitat de control és mínima. El cònsol, Jordi Torres, apunta la possibilitat que els locals d’oci ajudin amb la contractació de seguretat privada. També és possible que s’apliquin restriccions horàries per minimitzar els problemes. Són dues propostes que poden tenir cabuda dins del grup d’idees que han d’aportar els diferents actors organitzats. Perquè sense una feina en comú una solució satisfactòria sembla quimèrica.