Neguit per l'economia

Les enquestes del CRES pateixen moltes vegades de basar-se en un univers poc significatiu en ser massa persones les que eludeixen respondre a les preguntes plantejades. Sobretot quan l’estudi va dirigit a conèixer qüestions d’afinitats polítiques i intenció de vot. En d’altres qüestions menys sensibles per a una comunitat petita com la nostra, la participació sí que permet disposar de resultats fiables. Com és el cas de quina és la principal preocupació dels ciutadans. L’últim estudi de l’entitat fet públic incideix en aquests tipus de preguntes i demana quines són les necessitats més importants per al país. Tot i que les respostes dels enquestats no presenten gaires sorpreses, sí que és valuós tenir parametritzades les diferents variables. I és que en el període de crisi econòmica en què estem immersos, és del tot lògic que les polítiques socials (ajuts, pensions, subvencions...) siguin la primera inquietud de la població. Segueixen l’economia, l’atur i els salaris. En això concorren tant els ciutadans andorrans com els residents, com també ho fan a destacar la política i el turisme. Però la coincidència exacta s’acaba aquí i els camins es bifurquen a mesura que es baixa en el grau prioritats. En el primer dels universos, sanitat i educació van a continuació, mentre que per al segon són prioritaris les condicions laborals i les infraestructures i equipaments. Val a dir, però, que en aquest casos ens movem en percentatges força més baixos i a partir d’aquí els resultats perden tota significació. Una conclusió col·lateral és que les preocupacions principals no difereixen significativament en funció de la nacionalitat, per la qual cosa ja comença a ser hora de modificar l’actual mètode de segmentació i optar per dividir la població pels anys de residència al país. L’única excepció és la política que, lògicament, interessa més els andorrans: per tradició i el més important, perquè els residents només hi poden participar de forma molt marginal i amb nul·la capacitat d’influència. Ara bé, ni per a un col·lectiu ni per a l’altre és una qüestió de primer ordre, de la qual cosa n’haurien de prendre nota els polítics. Una vegada més es demostra que la crispació entre les diferents formacions que es visualitza clarament al Consell General té molt d’endogàmic. Que ningú s’estranyi, doncs, si creix l’abstenció a les eleccions.