Reforma? Quina reforma?

Els greus problemes del sistema sanitari andorrà no tenen remei. Seguirà sent una sagnia per a les arques de l’Estat. Aquesta és l’única conclusió que es pot extreure després de la decebedora compareixença del ministre Carles Álvarez Marfany davant la comissió de sanitat del Consell General. Sobre el paper era per explicar les actuacions en les quals es fonamentarà la tan esperada reforma sanitària però la intervenció va ser només un decàleg de bones intencions. Res de nou i molt menys concreció. L'exministra Cristina Rodríguez ja va anunciar fa quatre anys que pagaria més qui no seguís el circuit del metge referent. Per tant, cap novetat més enllà del nom. Abans li deien MAAS (Model Andorrà d’Atenció Sanitària) i ara el ministre parla de via d’accés lliure al sistema i de via d’atenció integrada, però se segueix sense fer cap referència a quant més pagarà el que no segueixi el circuit recomanat. En el benentès que el metge referent és un projecte encara més antic que està tot per desenvolupar. Només s’ha dut a terme una prova pilot amb malalts diabètics els resultats de la qual a hores d’ara són un misteri. En teoria amb la cartera de serveis i la història clínica compartida s’hi treballa des de la legislatura passada i ni tan sols s’han aprovat els reglaments. Un dels aspectes claus per canviar el sistema és resoldre la facilitat que tenen els metges i la resta de prestadors per convencionar-se amb la CASS. Álvarez Marfany tampoc va especificar-ne cap directriu. Hi haurà una autorització prèvia, va dir, però sense aclarir els criteris per donar el vistiplau o no a un professional. Per tant, un altre anunci buit de contingut. Per finalitzar, paradoxalment, amb un calendari definit d’actuacions: vaja, no se sap què es farà ni com, però sí quan. El dèficit sanitari està disparat, el nombre de professionals augmenta sense parar i s’han començat a aplicar retallades en prestacions i serveis. La resposta és un nou document genèric d’intencions que no aclareix com es racionalitzarà el sistema per acabar amb l’actual desgavell. La despesa està cada cop més disparada i si no s’actua d’immediat caldrà aplicar mesures dràstiques. Pel que es veu no s’ha perdut prou temps. No va ser Toni Martí qui va dir fa set mesos en el jurament del ministre que era el moment de passar dels plans i les diapositives als fets? No el devia sentir.