Un nou BC MoraBanc

El bàsquet europeu en general i la Lliga ACB en particular fa més d’una dècada que ha entrat en una línia de renovació global de les plantilles cada temporada. La volatilitat del mercat de jugadors és tan gran que el més normal és canviar cada any mig equip. O més. L’exemple del MoraBanc és evident. Dels jugadors que van pujar de LEB Or a ACB només queda David Navarro. I dels que van iniciar la primera temporada a la màxima categoria només queda Betinho. El canvi de cares per a la temporada que començarà en uns mesos és evident. El fitxatge més important segurament serà la renovació de Giorgi Shermadini que seria el més similar a un jugador franquícia en temps on aquesta figura està en procés de desaparició. Del primer jugador amb aquest suposat rol, Víctor Sada, tant el club com l’afició en tenen pocs bons records i un bon grapat de retrets. L’esbandida del vestidor era presumible un cop es va renovar Joan Peñarroya. El tram final de la temporada passada va ser un martiri per a jugadors, cos tècnic, directiva i aficionats. No només per haver perdut gairebé tots els partits de la segona volta, sinó per la falta d’actitud que es va notar a la pista un cop ja se sabia que la salvació estava garantida. Peñarroya es va deixar part del bon cartell que té a l’ACB en aquesta segona volta, incapaç de redreçar un mínim el rumb d’un conjunt que en alguns partits va dimitir a la pista. Era normal que el vestidor acabés trinxat i amb una guerra interna que va quedar clarament assenyalada quan Sada no va disputar ni un sol minut dels sis últims partits (tres d’ells per lesió i tres per decisió tècnica). La directiva ha optat per fer foc nou i no ha ofert la renovació a la major part dels jugadors, entenent que, segurament a excepció de Shermadini i Navarro, la sensació final va ser més agra que dolça. Aquest posicionament del club deixa les perspectives per a la temporada vinent com una incògnita. D’entrada la renovació de Shermadini i l’arribada d’un jugador de gran potencial com el base francès Albicy donen un punt de sortida esperançador. S’haurà de veure com s’acaba de confeccionar la plantilla, tenint en compte que la de la temporada finalitzada tenia aptitud per haver estat molt amunt. Però de res serveix l’aptitud sense actitud.