Un cens real

Des de fa alguns anys Estadística publica anualment el registre estimat de població del país i, en paral·lel, facilita el cens proporcionat pels comuns. Les dades mai no coincideixen perquè el nombre d’habitants que les corporacions parroquials tenen registrats sempre són més que els que Estadística –que té en compte altres fonts d’informació com ara el servei d’Immigració– considera que viuen a les diferents parròquies. La darrera nota del departament del Govern relativa al cens de població establia una desviació general entre tots dos registres del 8,8%, però aquest percentatge variava (i força) depenent de la parròquia. Canillo era el territori amb una desviació més alta, de l’entorn del 22%. Andorra la Vella no se situava en la banda més elevada (6,8%), però la darrera revisió feta pel comú i que s’ha traduït en la publicació al BOPA de 1.234 ciutadans que estan registrats al cens però que tot a punta que ja no viuen a la parròquia revela que el càlcul d’Estadística no anava pas errat. El debat sobre si les corporacions parroquials fan o no els deures amb la depuració dels seus censos fa anys que dura però malauradament encara no s’ha establert la fórmula perquè els registres de població s’acostin més a la realitat que apunta el servei d’Estadística. I això malgrat que hi ha un organisme, la comissió del cens, que tracta aquesta qüestió. En aquest nou mandat comunal seria desitjable que definitivament es trobi la manera que els comuns tinguin llistats més semblants a una realitat que se situa a l’entorn dels 71.000 habitants i no dels 78.000 que sumen els 7 comuns. I això ha de passar perquè es facin encreuaments de dades freqüents entre organismes. Les dades d’Immigració o la CASS han de fluir. Però també passa perquè els comuns facin puntualment tasques de revisió. Andorra la Vella, per exemple, no en feia des del 2011. Cinc anys són excessius, i més quan és evident que la crisi econòmica s’ha traduït en una pèrdua de població els darrers anys. Però el cert és que els comuns continuen sumant ciutadans i la disparitat de dades continua posant dubtes sobre si realment hi ha interès a tenir un registre que reflecteixi la realitat. I és que no es pot obviar que amb el sistema de transferències actual tenir un cens de població inflat s’ha traduït en avantatges econòmics.