Mediació a la CASS

La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha anat incrementant en els últims anys el nombre de conflictes que acaben a la Batllia. Aquesta deriva prové d’un canvi brusc de criteri. Tradicionalment la Seguretat Social, des de la creació el 1968, havia estat clarament excedentària tant en la branca sanitària com en pensions. Pel que fa a jubilacions, per la inconsciència de no adonar-se de les obligacions que estava contraient amb els pensionistes del futur. Fruït d’aquesta inconsciència són situacions absolutament nefastes com la concessió de pensions perpètues no contributives que, en cas que l’Estat hagués decidit que s’havien d’atorgar com a despesa social, corresponia pagar-les des dels pressupostos anuals i no des dels fons privats dels afiliats de la CASS. En l’àmbit sanitari les característiques de la població fins a mitjan de la dècada passada creaven un marc de molt poca despesa. Amb una població molt jove per la constant rotació d’immigrants els ingressos eren alts i es gastava molt poc. Amb aquesta cultura de rics despreocupats la Seguretat Social va fer gala d’una laxitud gairebé absoluta. Els controls eren pràcticament inexistents i el frau campava lliurement perquè al cap i a la fi no tenia gairebé incidència en els comptes finals que acabaven amb superàvit. L’arribada de la crisi, la pèrdua de llocs de treball i el canvi de la composició demogràfica van capgirar la situació totalment. La Seguretat Social va començar a ser deficitària (amb l’ajuda impagable d’una nefasta llei del 2008 feta amb la perspectiva de la bonança absoluta però que va passar a ser d’aplicació en la part més dura de la crisi) i es van encendre les alarmes. Era públic i notori que la CASS era molt laxa i una de les obsessions quan va començar l’escalada del dèficit va ser aturar les picaresques que tothom coneixia. Perquè cal recordar que la Seguretat Social i les seves famoses baixes es van convertir en una espècie de subsidi d’atur encobert davant la falta d’una prestació d’aquestes característiques. Com en tota situació d’excés el contraatac es va passar de frenada i van pagar justos, pecadors i tothom va passar a ser sospitós. Aquest escenari de sospita permanent ha portat moltíssims conflictes entre els afiliats i la CASS amb una gran assiduïtat als tribunals on la Seguretat Social ha perdut més del que tocaria. Per tant, l’anunci de l’arribada d’un mitjancer és una grata notícia per als afiliats i beneficiaris.