Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Vacunes a debat

Malalties com el xarampió o la tos ferina han tornant per manca de vacunació. Hi ha dubtes mèdics sobre els efectes de certs antivirals i les campanyes massives
Les vacunacions als nadons s'han convertit en motiu de controvèrsia pel rebuig d'algunes famílies.

Vacunes a debat

Les vacunacions als nadons s'han convertit en motiu de controvèrsia pel rebuig d'algunes famílies.

Els reticents a les vacunes argumenten que, en alguns casos, han causat efectes secundaris greus.

Vacunes a debat

Els reticents a les vacunes argumenten que, en alguns casos, han causat efectes secundaris greus.

Fernando Galindo
Actualitzada 17/04/2017 a les 14:39
El que fa uns anys no suposava a priori cap dilema per a les famílies avui es planteja per a alguns com un dubte de primera categoria: és millor vacunar els fills per protegir-los o fer-ho, en certs casos els pot suposar un risc per a la salut? La vacunació, un tema extremadament sensible, s’ha posat en els darrers temps en el punt de mira perquè cada cop són més les veus de la comunitat científica que qüestionen determinats antivirals arran de l’aparició d’efectes secundaris greus (en alguns casos fins i tot la mort) detectats en pacients. Però què implica sortir del sistema? I entrar-hi? Plantegem els dubtes als professionals de la salut.

“La protecció de vacunar-se és doble, perquè la fas al teu fill però també als altres.” L’afirmació la signa Rosa Vidal, la cap de Prevenció i Vigilància de Salut del Govern i una ferma defensora que tota la societat es vacuni i s’hi impliqui per una qüestió de salut pública. “Si [la immunització] arriba al 95% de la població tenim una molt bona protecció davant de malalties”, assegura. I, alhora, titlla de “preocupant” el fet que hi hagi aquest rum-rum arreu i que cert sector social opti per no vacunar-se. “En el moment en què deixem de fer-ho tornaran certes malalties del temps dels pares i avis”, avisa, perquè els virus hi són, i si no s’hi posen barreres hi pot haver complicacions.

Així, avui ja s’han començat a detectar casos de malalties que han ressorgit i que durant força temps “no es veien gaire”. Ja sigui perquè “no tothom es pot vacunar i a altres llocs no ho fan i els virus no entenen de fronteres, doncs estem en un món global i els bacteris es mouen”, o perquè hi ha qui decideix de manera conscient no fer-ho perquè hi té reticències. “També hi ha famílies que pensen que com els altres nens ja estan vacunats, no cal que el seu fill ho estigui”, exposa. Però també cita altres casuístiques: hi ha qui, per qüestions de salut, no pot sotmetre’s al procés d’immunització i “només estarà protegit si el seu entorn ho està”.

I quines malalties han tornat? Segons Vidal, la tos ferina, que en adults no és greu però en infants sí que pot arribar a ser-ho, i per això ara s’administra a les dones embarassades: “els bebès neixen desprotegits i fins que no tenen dos mesos de vida no se’ls poden administrar els anticossos”, argumenta. Però també s’estan detectant brots de galteres i de xarampió arreu del món: fa ben poques setmanes l’OMS fins i tot alertava de l’increment “preocupant del virus a Europa per la relaxació generalitzada davant de la malaltia, que des de gener del 2016 ha deixat 17 morts i 3.400 casos a Romania i un miler més a Itàlia. Davant d’aquesta situació, la responsable de Prevenció i Vigilància de Salut recorda que “hi ha nens que moren al món perquè han decidit no vacunar-s’hi”.

Però hi ha qui recorda que també s’han produït morts arran de les vacunes, així com seqüeles greus en pacients. La doctora Àngels Codina, metgessa generalista, investigadora clínica, directora de l’Institut Ontomèdic Dra. Codina, (on es veu integralment la persona: cos-ment-camp energètic humà) posa “entre parèntesis” algunes vacunacions massives i indiscriminades a tota la població. “No té cap sentit vacunar la població sana de la grip. Als grups de risc sí, però a la resta, per què?”, exemplifica. Recalca que, en tot cas, no està en contra de les vacunes i que tenen tot el sentit per evitar malalties infecto contagioses –les que es transmeten de persona a persona– com per exemple la varicel·la o el xarampió. Però en canvi, aposta perquè es vagi reactualitzant la pràctica vacunal en funció de les últimes descobertes. I així, per exemple, que es tinguin molt més en compte les especificitats de certs grups de població perquè el nostre carnet d’identitat biològic que ve determinat genèticament fa que “responguem de manera molt diferent a un mateix estímul”. Exposa que determinats grups sanguinis tenen més tendència a fer reaccions d’hiper­sensibilitat i també se sap que quan una persona ha passat una malaltia té la immunitat més baixa, per tant no és un moment adequat per vacunar.

Dubtes amb la de l’hepatitis B
Codina cita dues vacunes que, en la seva opinió, són molt discutibles i que d’entrada no aconsella (fins i tot al seu dia va trametre, juntament amb un pediatre del país amb molts anys d’experiència i actualment jubilat, una queixa al ministeri de Salut, que no va tenir resposta): la de l’Hepatitis B en nadons i la del papil·loma (s’administra a les nenes als 12 anys, abans que comencin a tenir relacions sexuals). El motiu? Els efectes secundaris. “L’hepatitis B es transmet per via sanguínia i no de persona a persona. El col·lectiu diana de la malaltia són drogoaddictes i promiscus sexuals i posar-la al fetge immadur d’un nadó no em sembla gens correcte (només hi hauria algun cas d’excepció, però mai massivament)”, exposa. “S’ha vist que en gent gran haver-la rebut pot generar esclerosi múltiple”, conclou la facultativa.

Pel que fa a la del papil·loma, argumenta que el càncer de coll d’úter no es genera només arran d’aquest virus i que, en canvi, els efectes “indesitjables” que pot arribar a causar són molt greus. “Mai una vacuna ha generat un moviment contrari tan gran entre el col·lectiu mèdic, des de metges de família a catedràtics de Salut Pública i investigadors mèdics”, assenyala. Ho demostren, diu, les més de 400 morts a tot el món (unes 30 a Europa i 2 a Espanya) –a Espanya fins i tot hi ha sentències del Tribunal Superior de Justícia confirmant que algun cas de mort de noies adolescents s’ha degut a l’antiviral– i els Estats Units i noies que han quedat en cadira de rodes, “i clarament s’ha comprovat que les ha causades la vacuna”.

David contra Goliat
La doctora explica que va començar a plantejar-se dubtes sobre determinades injeccions quan a la consulta fa anys li van començar a arribar pacients que es feien preguntes i buscaven informació. “Tots els metges sortim de la universitat pensant que les vacunes són del tot positives, fent un acte de fe absolut”, reflexiona alhora que lamenta com al sector mèdic és avui un “tabú” tenir dubtes científics sobre aquest sistema d’immunització “el pensament crític és imprescindible en medicina”. Ella, però, aposta perquè periòdicament es revisi “què es fa i com es fa” i es duguin a terme seguiments post vacunals “molt més acurats” i ben fonamentats al llarg dels anys, perquè hi ha reaccions que tenen lloc molt temps després de l’administració dels antivirals i potser llavors ja ningú els relaciona amb aquests “al carnet vacunal hi hauria de constar la vacuna amb la composició exacta, i això hauria de tenir-ho tant la persona com el metge de capçalera. És informació que ens permetria ser molt més eficaços per partida doble: davant qualsevol malaltia del pacient al llarg de la vida –per si hi hagués relació– com per tenir dades i fer investigació.” Lamenta, alhora, que l’única informació de què es disposa sobre aquestes injeccions l’ofereixen les mateixes farmacèutiques, amb dades de vegades “esbiaixades i que minimitzen els efectes secundaris”, i advoca perquè hi hagi estudis independents que la contrastin. “Hi ha interessos espuris que propicien el negoci de la salut. És David contra Goliat”, resumeix.

Davant dels dubtes que posen sobre la taula certs grups de població, el Govern respon. Vidal insisteix que abans que s’administri una vacuna als humans es fan múltiples assajos que demostrin que el sistema funciona. I que, per tant, no s’ha de patir. “Un cop sabem que compleix totes les condicions de seguretat, se sotmet a les autoritats sanitàries i si es detecta alguna situació que té efectes secundaris, no es distribueix”. La vigilància, assegura, continua al llarg del temps, un cop el pacient ha rebut l’antiviral.

El doctor Gerardo Vizmanos, pediatre, advoca també per aportar raonaments científics als reticents. “Per exemple, fa anys es va publicar un estudi que relacionava l’hepatitis B amb l’autisme. Però ja s’ha desmuntat totalment”, cita. La relació entre l’esclerosi i aquesta vacuna també la posa en dubte: “hi ha casos aïllats i la causalitat no està demostrada”. Ell, en canvi, no hi veu problema en l’antiviral contra l’hepatitis B en nadons i explica que “no és obligatori però sí aconsellable” que quan arribin a l’adolescència s’estigui vacunat perquè es podria entrar en contacte amb el virus amb una xeringa infectada o per via sexual.
“I clar que hi ha interessos de les farmacèutiques, però també hem de pensar que han desaparegut malalties que abans eren devastadores”, raona.

La decisió final, però, d’administrar els antivirals als fills està en mans de les famílies.

DENUNCIA
"El meu fill va morir per una vacuna"
Els casos de famílies que denuncien els efectes devastadors de les vacunes són aïllats però existeixen. A Espanya fa un parell d’anys es va crear l’associació Afectados por vacunas, avui integrat per més d’una vintena de famílies que denuncien que arran de l’administració de determinats antivirals als seus fills (la majoria nadons) els infants han mort o han patit efectes neurològics greus. És el cas de Federico Sánchez-Apellániz, president de l’ens, que fa 3 anys va perdre el seu fill Luca a causa, segons denuncia, d’haver rebut el fàrmac Infanrix Hexa (indicat contra la diftèria, el tètanus, la tos ferina, l’hepatitis B i la poliomielitis). “Tenia sis mesos quan li vam posar i no va arribar als tres anys. Va morir per la vacuna. Després d’administrar-li va començar a estar com un ionqui fins que es va apagar”, descriu. Denuncia que la “gran problemàtica i el complicat” és enfrontar-se als laboratoris farmacèutics, i alhora que els metges “s’atreveixin a dir” que la culpa de casos com el seu és de certes vacunes. Davant de tot plegat, clamen perquè, com es fa amb les operacions, abans de rebre una vacuna es faci signar un consentiment previ i que la justícia prevegi compensació per danys per a les persones afectades.

DECRET DE VACUNACIONS
I si opto per sortir del sistema?
I si com a pare em nego a vacunar els meus fills? Algú m’ho pot prohibir? El decret de vacunacions a Andorra estableix que les vacunes són obligatòries, i per tant a priori ningú s’hi hauria de poder negar. Els pediatres són els professionals que vetllen perquè es compleixi amb el calendari establert pel ministeri de Salut, que en el cas dels infants, comença als zero mesos de vida amb l’administració de la de l’hepatitis B i acaba als 15 anys, amb la de la diftèria, el tètanus, la tos ferina i l’antipoliomelítica. “Els metges del país creuen en les vacunes i expliquen a les famílies de manera molt detallada per què serveixen i la seva utilitat”, comenta Rosa Vidal. Al ministeri, però, s’ha tingut coneixement d’algun cas –asseguren que “aïllat”– de pares que s’han negat a entrar al sistema i que ha estat el propi facultatiu qui ho ha comunicat al Govern. Finalment, però, després de tractar-ho amb els pediatres i d’exposar-los la necessitat de protecció col·lectiva, el Govern assenyala que han acabat acceptant. “Més que gent que s’hi negui en rodó, m’he trobat amb algun cas de famílies que em demanen quines són les imprescindibles”, assenyala el pediatre Gerardo Vizmanos. “Però els professionals de la salut sempre donem arguments científics i veraços i exposem als pares els beneficis de les vacunes”, conclou.

Salut, alhora, també ha rebut trucades d’alguns representants legals de guarderies per saber si un centre es pot negar a acceptar un infant que no estigui vacunat. Què passaria, doncs, si uns pares volen matricular el fill en una escola bressol i no l’han volgut immunitzar? El centre podria decidir no fer-li la matrícula. “Ho faríem per evitar possibles malalties. Però fins avui no ens hi hem trobat mai”, expliquen des de l’Escola Bressol Quitxalla d’Encamp, que recorden que sempre abans d’inscriure un infant es demana el llibre de vacunes per comprovar que els futurs alumnes les tenen. On tampoc s’hi han trobat mai és al departament de Social del comú d’Andorra la Vella, en cap de les guarderies públiques que gestiona. La seva consellera, Ester Vilarrubla, diu que “si mai ens passés, remetríem el cas al ministeri” perquè fos qui en fes el seguiment. “D’entrada suposo que demanaria la justificació mèdica per la qual alguna vacuna no s’ha pogut administrar a l’infant, potser per un motiu mèdic” i després, conclou, s’analitzaria el cas. A l’escola bressol de Canillo l’explicació és idèntica: “malgrat que no ens hi hem trobat, no els agafaríem perquè el decret especifica clarament que les vacunes són obligatòries”.
Veure’n més
16
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477