Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Recels a la llet

Alguns experts advoquen per deixar-la i d’altres per augmentar-ne el consum
Darrerament és habitual que a les consultes de dietistes es pregunti si convé beure llet i quina dosi n'és l'adequada.

Recels a la llet

Darrerament és habitual que a les consultes de dietistes es pregunti si convé beure llet i quina dosi n'és l'adequada.

Actualitzada 09/01/2017 a les 07:34
És bo del tot beure llet? Aquesta és últimament una de les preguntes més freqüents a les consultes dels dietistes. Moltes persones s’han plantejat els darrers anys si el consum de llet de vaca és del tot saludable o si convé limitar-ne les dosis. Des de l’època del neolític, quan l’home va començar a domesticar animals, que aquest líquid blanc provinent d’altres mamífers es fa servir per a l’alimentació humana. Ara, però, han aparegut alguns recels i dubtes. Deixant de banda els motius animalistes, amb què es rebutja perquè no es vol que hi hagi cap tipus d’explotació animal, hi ha experts que assenyalen que s’hauria de reduir el consum de làctics en general per salut. De fet, hi ha estudis científics que corroboren aquestes afirmacions, però també hi ha altres resultats que diuen el contrari. És cert el que diuen? Pot causar càncer? La majoria som intolerants a la lactosa? Les alternatives que apareixen al mercat són millors? Hi ha més motius per continuar-ne bevent o per deixar-la?

Un dels que n’assenyala els defectes és el mediàtic Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg. Ell assegura que “la llet animal, especialment la de vaca, porta ingredients que són iniciadors o desencadenants del càncer de mama, de pròstata o d’endometri”. Assenyala les hormones que el producte porta com les causants d’alguns efectes sobre el cos humà en consumir-lo. Sergio Calsamiglia és catedràtic a la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha estudiat a fons la llet. Admet que hi ha estudis que n’han associat el consum amb alguns càncers de tipus reproductiu, però explica per què considera que això no ha de privar-nos de prendre’n. “En el cas del càncer de pròstata està demostrat que és per una deficiència de vitamina B. Si consumeixes molta llet i tens molt calci, necessites molta vitamina B per absorbir-la. Però cal tenir en compte que als països mediterranis no tenim aquest dèficit. Això es va detectar en estudis que es van fer als països nòrdics, a Escandinàvia, Anglaterra o al Canadà, on sí que tenen aquest problema. És per això que allà tota la llet està vitaminada per llei. Aquí no ho necessitem”, explica. I pel que fa al càncer de mama i d’endometri? Assenyala que és cert que la llet “de forma natural té alguns productes que tenen activitat hormonal”, però indica que “també passa amb la carn, els ous i els vegetals”. També afegeix que “la incidència de càncer d’endometri és d’un 0,5% i que, en canvi, les malalties cardiovasculars maten el 40% de la població europea i s’ha demostrat que el consum de llet pot reduir un 15% aquesta probabilitat”. En aquest sentit, el discurs de Calsamiglia es pot resumir amb la frase que ell mateix fa servir: “Beure llet pot comportar algun problema, però no fer-ho en genera molts més.”

En una posició similar se situa Marta Pons, presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes d’Andorra. Indica que “els estudis científics rigorosos que hi ha en l’actualitat no demostren que la llet de vaca tingui un paper negatiu per a la salut” si no hi ha cap intolerància. Pel que fa a la relació amb el càncer, exposa que “hi ha molts factors alimentaris i no alimentaris que intervenen en l’aparició o generació d’un càncer”, i per això advoca per “seguir una alimentació molt rica en vegetals i triar aliments de qualitat (preferentment ecològics)” i recomana “fugir d’assenyalar determinats aliments com els màxims responsables d’aquestes patologies”. Així, es fixa en la llet com un “aliment interessant pel seu contingut en calci, proteïnes d’alt valor biològic, fòsfor i vitamines A i D”, fet que “ajuda a cuidar l’estructura òssia i prevenir-ne la desmineralització, també de les dents i les ungles”.

Dos gots al dia
Tot i que no hi ha unes recomanacions a escala mundial –no tota la població la tolera de la mateixa manera–, pels europeus la dosi estàndard és de dos gots al dia per als adults i de tres a quatre per als infants i les dones embarassades. Un got és equivalent a 250 mil·lilitres i també es pot substituir per dos iogurts o un trosset de formatge (“de la mida d’una capsa de mistos petita”, concreta Calsamiglia). Pel catedràtic, els adults europeus són deficitaris en calci. “Els homes mengen [fa servir aquest verb perquè quan parla de llet es refereix també als seus derivats com el formatge i els iogurts] un 60% de les necessitats de llet i les dones, un 40%”, apunta. I això propicia problemes com ara “l’osteoporosi, les malalties cardiovasculars, càncer de còlon, diabetis i obesitat”. De fet, recorda que avui hi ha una preocupació de les institucions públiques europees de salut pública sobre el dèficit de calci. Un exemple recent és la campanya que ha fet la Generalitat de Catalunya per fomentar-ne el consum, que incideix en el seu alt valor nutritiu i en la conveniència de prendre’n durant totes les etapes de la vida.

L’investigador de la UAB, però, també alerta que fer el contrari, passar-se de la ratlla i prendre’s per exemple un litre i mig de llet al dia, tampoc és bo. “Si et menges una pizza, estàs prenent cinc vegades la quantitat de llet recomanada per un dia”, exemplifica. De fet, perquè la població consumia massa làctics al Regne Unit (i a altres països) s’han hagut de fer campanyes des de les institucions per reduir-ne l’hàbit.

Si bé per Pons i Calsamiglia hi ha una dosi de llet recomanada, per Odile Fernández, no. Ella és metge de família i autora de diversos llibres sobre alimentació saludable, escrits després de superar un càncer d’ovari amb molt mal pronòstic d’entrada. Per ella, és possible substituir l’aportació nutricional que té amb altres aliments. “Els llegums, les ametlles, les verdures crucíferes com la col, els cítrics o les algues aporten calci”, exposa. D’altra banda, per Pons, es pot optar per begudes vegetals com a alternativa, però subratlla que “només la beguda de soja és equivalent quant a contingut en proteïna, perquè la resta no en contenen”. I pel que fa al calci, recorda que només les enriquides en porten. En aquest sentit, Calsamiglia també indica que si bé es pot aconseguir el calci a través d’altres aliments cal tenir en compte que fer-ho no desequilibri l’alimentació per un altre costat. “Les ametlles porten calci, però n’hauries de menjar uns 100 grams perquè fossin equivalents a la llet i t’engreixaries molt. O si el vols obtenir amb verdura, n’hauries de menjar quatre vegades més. Jo crec que és possible fer-ho però requereix un esforç similar al de fer una dieta permanentment”, exposa. I encara fa un altre apunt: “La llet de soja té molts estrògens. Si algú en pren per evitar les hormones de la llet, no arregla res.”

Sobre si la llet es pot substituir o no amb altres aliments, Calsamiglia fa èmfasi en aquest tema en el cas de la dieta infantil. Diu que “és molt difícil que tinguin una aportació de calci suficient si no en prenen”. Així, és contundent: “Si s’estén un corrent que advoca per eliminar-la de la dieta dels nens crec que hi haurà molts problemes en el seu desenvolupament normal.” Pons hi afegeix: “Treure’ls-la pot comportar carències de nutrients bàsics en aquesta etapa de creixement, com ara una menor talla, la desmineralització de dents i ungles i més facilitat de trencament dels ossos.” Amb tot, és important recordar que els nadons de menys de dotze mesos no poden prendre llet de vaca normal perquè el seu sistema digestiu encara no està preparat.

Manca d'un enzim
La intolerància a la lactosa és un dels problemes que té la llet per una bona part de la població mundial. Una gran part d’asiàtics i africans per una qüestió genètica no poden digerir bé aquest component, la lactosa, que no és més que el sucre més predominant de la llet. Segons explica Calsamiglia, dins d’Europa hi ha diferents graus d’intolerància. Com més al sud, el percentatge és més alt, ja que la genètica té més influència nord-africana. “A Andalusia l’índex és del 25-30%, a Catalunya és del 10% i si vas més al nord, a França o Alemanya, la intolerància és de l’1%”, xifra. Pels que ho pateixen, el professor aconsella els productes sense lactosa o bé prendre l’enzim que els manca, un element que es pot comprar a la farmàcia. Per la seva banda, Odile Fernández recomana substituir la llet per un consum moderat de iogurts i formatge, perquè porten menys lactosa.

Qualitat
La producció de la llet de manera intensiva és una altra de les preocupacions d’alguns consumidors, que es plantegen si explotar vaques lleteres de la manera que es fa pot fer disminuir la qualitat del producte final. De manera natural, una vaca que ha d’alimentar el seu vedell pot produir uns vint litres de llet a la setmana, però es pot arribar a aconseguir que en fabriqui uns seixanta. Per Calsamiglia, la conseqüència és que es redueix la quantitat de greix. “La llet dels nostres avis tenia un 4-4,5% de proteïna i ara en té un 3,5%”, detalla. També indica que les vaques estan més ben nodrides ara que anys enrere, i que els controls sanitaris a què se sotmeten són estrictes. En aquest sentit, assegura que l’ús d’antibiòtics en animals està controlat a Europa i que “ha deixat de ser un problema”. “Els antibiòtics s’utilitzen molt puntualment, i després s’ha d’esperar un temps per poder emprar la llet de la vaca afectada”, exposa Marta Pons, que també recomana buscar els productes de la millor qualitat. “La millor opció sempre serà escollir una llet ecològica o amb un segell de qualitat que garanteixi unes bones condicions en tot el procés de producció”, indica.

BEURE LLET AUGMENTA LA PRODUCCIÓ DE MUCOSITAT? 
Un dels mites més arrelats al voltant dels productes alimentaris és que els làctics –i especialment la llet– fa que augmenti la mucositat dels conductes respiratoris. Sobre això, la presidenta del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes d’Andorra, Marta Pons, confirma que sí, que és un mite fals. “És una creença popular que no té cap fonament científic”, assegura. “S’han fet estudis donant diferents tipus de llet a la mostra i cap d’elles produïa mucositat”, detalla. I afegeix: “Les persones que creuen que la llet l’afavoreix manifesten tenir més símptomes respiratoris que les que no ho creuen encara que no n’hagin patit un augment real.”

EL CLIENT DE LLET SENCERA, EL MÉS FIDEL 
És un fet que la tendència de consum ha canviat clarament pel que fa a la llet. Des del Centre Comercial Andorrà expliquen que al seu supermercat ha incrementat entre un 20% i un 40% la compra de llets especials, com ara els preparats làctics que no porten lactosa o les que són vitaminades (per exemple amb fòlic B o fibra). D’altra banda, les begudes de soja, d’ametlles o d’arròs han tingut un creixement del 10% els darrers anys. Davant d’això, ha estat la llet de vaca semidesnatada i desnatada la que s’ha vist afectada per la migració, perquè el seu consum s’ha reduït en favor d’aquestes altres opcions vegetals. En canvi, des d’aquest supermercat no han notat que el canvi de tendència hagi afectat les vendes de la llet sencera. “El consumidor es manté fidel en aquest cas”, expliquen. Pel que fa als productors de llet, sí que han notat una reducció general del consum de llet. A Espanya la disminució ha estat del 5% el darrer any, comenten des d’una de les empreses productores de l’Estat veí. Ara, l’explicació que hi donen no és tant que el consumidor prefereixi alternatives a la llet normal, sinó que és una qüestió de preu i de crisi econòmica. Asseguren que tant el consum de llet com el de iogurts ha disminuït en favor d’alternatives com ara la fruita perquè és més barata. Segons dades de la patronal de la llet espanyola Interprofesional Láctea, els darrers set anys els espanyols han reduït el consum anual en cinc litres. A aquesta tendència s’hi ha de sumar un factor agreujant per al sector de la llet com és la liberalització a la UE, fet que ha comportat desequilibris importants pel que fa als preus.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477